Així embalsamaven els antics egipcis

Us presento la traducció d'un fragment del llibre segon (85-89) de les Històries d' Heròdot on s'expliquen els costums funeraris dels egipcis.

85. El dol i els funerals entre els egipcis es fan de la manera següent. Quan una persona de certa importància mor, tots els membres femenins de la casa s'empastifen de fang el cap i de vegades també la cara. Després deixen el mort a casa i, juntament amb totes les dones de la família, es dediquen a voltar per la ciutat donant-se cops al pit amb el vestit cenyit a la cintura i les mamelles al descobert. Els homes fan el mateix però separadament. En acabat duen el mort a embalsamar.

86. Hi ha especialistes en aquesta tècnica. Quan els porten un cadàver, ensenyen un mostrari de mòmies amb models en fusta, pintats del natural. El primer model, el més car, diuen que correspon a algú el nom del qual considero irreverent d'esmentar a propòsit d'aquest assumpte. Posteriorment ensenyen un segon model més senzill i barat, i un tercer més barat encara. Després d'aquestes explicacions, demanen segons quin model volen que els preparin el cadàver. Els clients convenen el preu i marxen, i ells es queden al taller i es posen a la feina. El model d'embalsamament més car el preparen de la manera següent. De primer, amb un ferro en forma de ganxo, treuen una part del cervell pels forats del nas, i després la resta amb unes drogues que els hi introdueixen. Tot seguit, amb una pedra punxeguda d'Etiòpia fan una incisió en un costat per on extreuen totes les entranyes , netegen el ventre amb vi de palma i el tornen a purificar novament amb plantes aromàtiques mòltes. Després omplen el ventre de mirra pura matxucada, de senet i altres plantes aromàtiques, llevat d'encens, i cusen l'obertura. Un cop fet això, deixen el cadàver en natró durant setanta dies. Si es passa d'aquest termini ja no es possible l'embalsamament. Complerts els setanta dies, renten el cos i l'embenen completament amb tires de teixit de lli molt fines, untant-les per la part de sota amb una goma que els egipcis fan servir per comptes de cola. Llavors el recullen els parents, que fan fer una caixa de fusta amb forma humana on fiquen el cadàver, la tanquen i la guarden en una cambra sepulcral, col·locada dretra contra la paret. Aquesta és la forma d'embalsamament més luxosa.

87. Per als que, defugint el luxe, s'estimen més un preu intermig, els preparen els cadàvers així: sense tallar ni extreure les entranyes, omplen el ventre del cadàver amb unes xeringues plenes d'oli de cedre que li fiquen pel cul, tot procurant que el líquid no surti. El tenen en natró durant el nombre de dies fixat i el darrer dia li extreuen del ventre l'oli de cedre que li havien introduït anteriorment. Aquest oli és tan fort que arrossega, desfets, els budells i les entranyes. Pel que fa a la carn, el natró la consumeix de tal manera que del mort només en queden la pell i els ossos. Quan ja estan de tot això, tornen el cadàver i ja no se n'ocupen més.

88. La tercera forma d'embalsamar, que es prepara per als que disposen de menys calés, consisteix a rentar el ventre amb un purgant i deixar el cos en natró durant els setanta dies. Després ja se'l poden endur.

89. Les dones dels homes importants no les donen a embalsamar tot d'una que moren, ni tampoc les que són molt boniques o tingudes en gran estima, sinó que són lliurades als embalsamadors passats tres o quatre dies de la mort. Això ho fan perquè els embalsamadors no se les tirin. I és que diuen que un d'ells va ser sorprès cardant amb el cadàver d'una dona que havia mort feia poc i un company de professió el va denunciar.

Si us interessa el tema, History of Embalming és una bona adreça d'introducció.

TORNEU A LA PÀGINA PRINCIPAL

Traducció i elaboració de la pàgina a cura d'Antoni Góngora Capel