Era un matí d’agost, m’havia despertat suada de calor i amb aquelles ganes de no fer res típiques de l’estiu. Jo no feia vacances fins a mitjans de setembre, així que malgrat tenir el matins lliures perquè treballo en horari de tarda mai sabia que fer al matí, la ciutat estava buida i tots els meus amics estaven escampats pel mon: des de Granada fins a Argentina.

Vaig decidir anar una estona a la piscina municipal, vaig suposar que només hi hauria alguns nens i que podria prendre una mica el sol.
Em vaig dutxar i em vaig posar el biquini. Vaig agafar el cotxe i vaig conduir fins la piscina, on vaig comprar un tiquet i vaig anar directe a la gespa, doncs no em calia canviar-me.

Vaig mirar al meu voltant i vaig veure que estava pràcticament sóla, vaig mirar el rellotge i ho vaig entendre, tot just eren les 10 del matí, no feia ni mitja hora que havien obert la piscina. Només hi havia el socorrista, i algú a la piscina gran nadant d’una banda a l’altre amb estil totalment professional. Sempre he admirat la voluntat dels nadadors per entrenar faci el temps que faci.

Em vaig treure els pantalons curts i la samarreta que duia i em vaig asseure a la tovallola disposada a posar-me crema. El socorrista no em treia els ulls de sobre, clar que tampoc tenia gaire feina, perquè el de la piscina era poc probable que s’ofegués.

Vaig posar-me la crema amb calma, acariciant el meu cos, m’agrada sentir el fred de la crema a la meva pell i escampar-la suaument com si no fos jo qui ho fa.

Suposo que vaig tancar els ulls per gaudir més de la sensació mentre ho feia, els meus mugrons es van tensar i els vaig notar durs i va ser llavors quan vaig obrir els ulls, havia perdut el mon de vista per uns segons i el meu cap ja estava en una altra banda, i no cal que us digui on, el socorrista seguia mirant-me extassiat.

Vaig decidir ficar-me a l’aigua i nadar i per calmar-me una mica, però mai he sigut gaire peix. Vaig posar-me al carril del costat del que feia servir el noi, que seguir amunt i avall sense parar i vaig començar a nadar. No duia ni mitja piscina que vaig haver de parar perquè ja no podia més. Vaig acabar la piscina nadant d’esquena que és com em cansa menys.

Quan vaig arribar al final em vaig trobar el noi parat amb un somriure als llavis, suposo que m’havia vist i li feia gràcia. Jo vaig arribar bufant i només vaig poder dir bon dia i fixar-me en ell. Tenia una espatlla sorprenentment ample i uns ulls d’allò més intensos que em van turbar al moment.

Em va preguntar si em podia ajudar, que em faria encantat de monitor de natació uns minuts que li quedaven per plegar.
Em va explicar la tècnica de respiració, que feia la braçada malament i que picava amb els peus massa ràpid. Jo debia fer cara d’estar al.lucinant perquè es va posar a riure i em va dir: -està bé, anem pas per pas, primer la respiració: intenta portar el meu ritme. Ell agafava l’aire pel nas i al cap d’uns segons el deixava per la boca.

Quan vaig respirar al compàs d’ell em va explicar que cadascun d’aquests passos s’havia de fer en una braçada diferent i no esperar estar ofegat per agafar aire de nou.

A mi la sensació de portar el mateix compàs de respiració que ell em començava a exhitar-me, em feia pensar en altres situacions aprop d’ell però no en nadar. Vem fer una piscina de prova tots dos i sorprenentment vaig arribar al final de la piscina sense ofegar-me. El problema és que la respiració l’havia controlat però la meva ment no. Jo pensava en els seus muscles, en tocar-los en comprovar que eren reals, en saber si també controlava tant la respiració en plena acció, volia sentir la seva respiració darrera la meva orella mentre el meu pit estava contra el seu, o darrera o on fos, però pell contra pell.

Al cap d’un parell de piscines em va dir que ja havia de marxar que era molt bona com alumna i que si volia repetiem un altre dia. Vaig sortir de l’aigua amb ell, i xerrant i agraint-li  el vaig acompanyar fins la porta del vestidor. Ell tenia un vestidor privat perquè formava part de l’equip de natació i quan ell va entrar jo quasi sense adornar-me’n vaig entrar amb ell i vem seguir parlant. Com si jo no hi fos es va treure el banyador i va anar a dutxar-se, mentre m’explicava que ara anava a treballar, que la natació era una afició… Jo el sentia però no l’escoltava, per fi podia observar el seu cos moré, musculat i depilat fora de l’aigua i per mi era com un viratge, el meu cor palpitava sense parar, el meu sexe estava humitejant-se i vaig aixecar-me per veure com es dutxava.

Ell s’ensabonava lentament, i jo imaginava que era jo qui ho feia, debia tancar de nou els ulls perquè de sobte em va dir: - ja em podries ajudar a ensabonar-me l’esquena ja que ets aquí sense fer res.

Vaig tardar res en ser sota la dutxa amb ell, agafar sabó i acariciar la seva esquena, baixar per acariciar el seu cul i aixafar el meu cos contra el seu.

Ell es va girar i va descordar el meu bikini que encara duia posat, que va caure a terra, permetent al meu pit endurit notar la seva pell. El seu sexe estava dur i fregava el meu pubis. Em va acariciar el pit, la panxa i em va fer caure la calceta del bikini, per arribar al meu clitoris que estava inflat i espectant.

No s’hi va estar gaire, debia pensar que ja anava prou calenta, perquè em va donar la volta i em va posar sota l’aigua de la dutxa, em vaig arropenjar a la paret i vaig notar la seva respiració al seu clatell just abans de notar com el seu sexe s’obria pas entre les meves cames i com entrava d’una revolada dins la meva cova exhitada.
Va començar a moure’s dins meu mentre acariciaba els meus pits, cada vegada més ràpid, amb més energia. Ell ja no controlava la respiració i jo encara menys. No vaig trigar gaire a notar que es començava a contraure el seu sexe i just abans de corre’s el va treure i va abocar tot el seu semen pel meu cul en pompa, que després va acariciar acabant d’escampar-lo.

Després va tornar a  agafar el sabó i es va passar de nou aigua. jo vaig fer el mateix i em vaig tornar a posar el bikini mentre ell es vestia de traje i corbata, cosa que encara el va ser més sexi als meus ulls.

Des de llavors 2-3 dies per semana vaig a nadar a la piscina i estic agafant força estil  gràcies a l’esforç del meu monitor, que accepta un pagament ben gratificant per tots dos.
 
 

Tornar al index de Katalluna