Aquella faldilla, aquella faldilla em torna boig. Cada cop que es mou puc veure, mig intuïtivament mig clarament, un reflexa blanc que em neguiteja l'entrecuix. Em poso la cadira una mica més a l'esquerra procurant que no es noti. Aquí està be, tinc l'angle adequat. Mentre no es mogui o marxi. Ostres, no se si s'adona però comença a aletejar les cames. Ara res, ara bastant més, ara res, ara no està malament, ara res, ara ¡Quina passada l'ha ha deixat totalment obertes ¡Quina roba interior! Mira'l, allí hi deu ser. Allò que es pronuncia lleument entremig d'uns relleus cotonossos segur que es el que m'imagino. Com podria fer-ho per a olorar-lo, posaría la ma al foc que te un flaire entre dolç i agre a la vegada.

Els llavis ja se ni van, els noto com es mouen endavant com intentant atansar la distancia. Però com pot ser que amb tanta gent com hi ha al carrer, ella manté les cames separades com si hagués assumit els papers típics d'un televisor? Però no es dona compte que no es propi de una senyora amb roba tan elegant i aquest sapiguer fer tan exquisit, el estar al mig de la multitud amb aquelles cames separades tant sensualment embolicades amb delicades mitges. Sols falta que comenci a refregar-se sensualment.

¡Què passa! ¡I a on soc! ¡De a on be aquesta molèstia! ¡Es realment desagradable.....
o tot el contrari! Carai no està tan malament, però, repeteixo, ¡A on soc! Saps que faré obriré els ulls. Tot es fosc, encara que quelcom estrany passa, ummm es la meva…, com es que…..¡Mare de Deu! Que li ha picat a la Rosa Maria, si està dedicant amb totes les ganes. Quina passada… però com es possible, sembla que si li acabi el mon si no se l'empassa tota. Mai ho havia fet abans, fins i tot m'agafa les natges per a entaforant-la mes en dins. Es, es…. Es que……  es que ja està. Una bona neteja de cutis.

Em besà i es posà a dormir.

Be que hi farem, també em posaré a  dormir…, a veure si després d'aquest parèntesis descobreixo que li passava a la dona del meu somni.
 
 

Cafè negre
 

Volver al Indice