II.- La confirmació.
Amb el record del que havia passat a la terrassa va anar enfosquint-se la tarda. Va dormisquejar una estona més i, quan el calor se li enganxava ja a la pell, va despertar-se. Tenia la nit per davant i va intentar tranquil·litzar-se. Es va dutxar lentament, reprimint-se les ganes d'acariciar-se... Era curiós. No havia estat mai una persona de sexualitat compulsiva, però l'episodi que havia protagonitzat feia una estona semblava haver-li descobert un nou mon de sensacions.
Pot ser per això sentia el desig cremant-li la pell. La sensació d'anar nua per la casa l'excitava i pujant-li al cap uns ganes incontrolables de provocar. Va sortir al balcó, a redós de la foscor, per experimentar altra vegada la sensació de l'aire llepant-li el cos. No es veia a ningú a l'altra banda.
Al cap i a la fi no la coneixia ningú, va pensar, i va decidir vestir-se i sortir a fer un tomb. Es va posar unes calcetes blanques, molt petites, tipus tanga, amb només un fil per la banda del darrera. I a sobre un vestidet de tiretes, curt, però sense exagerar, uns dits per sobre del genoll, amb la faldilla ampla. El cabell li quedava una mica arrissat després de la dutxa. Unes sandàlies d'estiu li donaven un aire juvenil i sexy. Va prendre la bossa de mà, hi va ficar les claus i, abans de sortir, va pensar que no li aniria malament un got de licor per donar-se ànims. Una ampolla de vodka semblava cridar-la des del moble bar. Era més fort del que es pensava i li va cremar la gola mentre torçava el gest.
Mes acalorada que de costum va anar passejant per l'avinguda, amb la faldilla volant, gaudint de la sensació de saber que ningú l'esperaria quan tornés. Al passar per davant d'un bar li va atraure l'ambient tranquil i fosc que hi va veure. Semblava un lloc fresc i assossegat. El lloc ideal per aturar-s'hi. Va seure en una taula en el racó i va demanar una copa. Un altre vodka. Aquesta vegada el va assaborir lentament mentre deixava anar la seva imaginació cap a indrets massa foscos per reconèixer-los sense l'ànim que li donava l'alcohol. I de sobte el va veure entrar. El seu veí de terrassa, amb una dona i dos nens. Semblaven haver anat a sopar i anaven a prendre un gelat pels nens i l'últim cafè per ells. El cor li bategava de nervis i vergonya. Ell semblava haver-la reconegut i la mirava de reüll cada cop que podia. Al seure, a una certa distància de la seva taula, es va col·locar de cares a ella, mentre la dona i els nens li donaven l'esquena.
La beguda, el calor, l'ambient i l'excitació la marejaven. Era la seva ocasió per tornar-hi. Va demanar un altre copa i va recolzar l'esquena en el respatller del banc que ocupava. Al damunt de la taula, rodona i amb un sol peu, molt prim, hi havia un focus que il·luminava les seves cames i deixava a la penombra la resta del seu cos. Ell no podria veure-li la cara des d'on era. El bar era gairebé buit i ningú més no li prestava cap atenció.
Va fer un glop llarg de vodka i va creuar les cames, deixant que la faldilla li pugés uns centímetres més del que seria correcte. Ella sí veia els ulls de l'home clavats a la pell de les seves cuixes. Tornava a sentir que es descontrolava i el seu seny i la seva ànsia lluitaven, el cap contra l'estómac. Un altre got la va fer decidir. Lentament, va anar obrint les cames, amb la faldilla amunt, molt amunt, deixant al descobert el principi de les seves calcetes. Es tornava boja d'excitació en veure la mirada d'ell, ansiosa entre les seves cames, intentar descobrir cada centímetre de la seva pell. No podia més. Va flexionar lleugerament els peus a fi de que aixecar una mica els genolls i donar-li una millor perspectiva. Una força empenyia les seves mans cap al seu ventre, per acariciar-se. De sobte va aixecar-se per no acabar de fer-ho i va anar al lavabo. Va entrar en un d'ells i allí, a peu dret, va treure's les calcetes i es va masturbar furiosament, en silenci, recordant com se la mirava.
Desprès d'escorrer's va tornar a posar-se el tanga i va refrescar-se una mica. Li feia vergonya sortir a enfrontar-se a la mirada del desconegut, però es va encaminar altre cop a la taula sense atrevir-se a mirar-lo. Una vegada asseguda, es va fixar que ja havien marxat i es va sentir alleugerida i frustrada a la vegada. S'estava acostumant a la sensació de transgressió que li representava el que estava fent.
Va acabar-se la beguda i va demanar el compte. Llavors el va veure entrar altre cop, aquesta vegada tot sol, caminant segur i somrient directament cap a ella.
Estava paralitzada mentre el veia acostar-se a ella. Portava el cabell molt curt, els braços sortint de la seva camisa, amb la pell molt bruna del sol, uns texans , mocassins, el pas segur. El trobava realment atractiu
La va mirar als ulls
- Perdona, però em penso que ets la meva veïna.- Ella va assentir, sense poder reaccionar - Es que aquesta tarda t'he vist, quan sorties a la terrassa, i volia disculpar-me si t'he molestat. No era la meva intenció espiar-te, però es que tu...En fi, en dic Sergi.
Tenia una veu profunda, càlida, i ella no sabia que contestar. No podia fer-se l'ofesa, es clar, ni fer veure que no sabia de que li parlava. Es sentia estranyament insegura després de veure'l.
- No passa res, he estat jo. Hauria de ser menys distreta....
Altra vegada aquella veu: - per mi no ho facis - amb un somriure tranquil·litzador, mentre s'asseia al seu costat. Ella no va poder evitar somriure també.
Mentre parlaven, ara amb un altre got a la ma, la Mònica estava pendent de la seva mirada, clara malgrat el seus ulls tan foscos. Li donava confiança que un home com aquell li dispensés tanta atenció, després de la seva entremaliadura. Devia trobar-la atractiva. Aquest pensament va començar a escalfar-li la sang altra vegada, però va evitar provocar-lo el més mínim mentre ell li explicava que estava de vacances amb la família i que ara havia sortit sol una estona mentre la seva dona portava els nens a dormir.
Es trobava tant bé amb ell que no va prendre cap precaució al explicar-li que es deia Mònica i que estava sola durant uns dies a l'apartament. Que no tenia amics al poble i que es distreia anant a la platja al matí i llegint a la tarda. - Ja t'he vist aquesta tarda, dormint al balcó -. La Mònica va intentar no posar-se vermella, però no estava segura d'haver-ho aconseguit.
No va veure cap inconvenient en que l'acompanyes a casa en el seu cotxe. Al cap i a la fi era molt correcte. Tant que, quan li va explicar que l'endemà estaria sol i que podrien anar a la platja junts va accedir sense pensar-s'ho.
Varen entrar a l'aparcament amb el cotxe - Quin cotxe tant maco que tens.. És molt còmode...-. Ell la mira als ulls - El que es còmode es estar amb tu, Mònica.
No va fer res quan se li va acostar i li va posar els llavis sobre els seus. Era tant dolç. - Fins demà, princesa....
NINA
Tornar al index de NINA
