IV.- La resposta
Havent acabat de dinar, la Mònica va aprofitar que estava passant per davant de la vidriera del menjador per romandre-hi un moment, fent veure que mirava cap a fora, mentre deixava que la claror transparentés les seves cames al contrallum. Estava segura de que no es perdria detall i aquesta maniobra de provocació l'excitava. En Sergi es va aixecar i, educadament es va oferir a desparar la taula, en tant que ella s'asseia esperant-lo. Va aparèixer amb dues copes de conyac a la ma i es va posar al seu costat, al sofà.
Va allargar-li la copa i va esperar que ella en fes un bon glop. Després la va mirar als ulls i s'hi va atansar. Li va passar la ma pels cabells, mentre ella no sabia si deixar-lo fer i, va sentir com la ma lliscava pel seu clatell i l' acariciava la galta. Llavors va decidir deixar-lo acostar i va tancar els ulls quan li va fer un petó als llavis. Era dolç, però l'encenia a la vegada. Va deixar anar el cap enrera mentre el contacte dels seus llavis s'anava fent cada vegada més intens, mes profund. L'estava tornant boja. Es va deixar anar sentint la ma d'ell acariciant-li el coll, fermament, baixant lentament cap al seu pit, lliure sota la camisa. EL seu contacte era ferm a la vegada que càlid. Li va acaronar la corba exterior de la sina, amb moviments lents i segurs, fins arribar a abastar-li tot el pit amb la ma. Segur que notava la tibantor del mugró, ara tant dur. No s'atrevia a obrir els ulls per no trobar-se amb la seva mirada. Fins que en un moment va sentir com els seus dits li descordaven un botó de la camisa, àvids d'introduir-si per assaborir la seva pell. No podia deixar-lo continuar si no volia perdre el poc control que li quedavaa.
Llavors va prendre-li la ma i li va apartar suaument. Ell va continuar besant-la, acariciant amb la punta de la llengua els seus llavis entreoberts fins arribar a la seva llengua, donant-li voltes, mentre ella s'alarmava cada cop més. Ara era una ma a la seva faldilla, provant d'aixecar-li per poder acariciar les seves cames. Va tornar-li a retirar, però aquest cop li va costar una mica mes vèncer la seva resistència.
Es va apartar completament, alliberant-se de la seva abraçada. Ell se la va quedar mirant, directament als ulls. Ja no hi havia calidesa en ells. Va provar de calmar-lo amb un somriure. No volia que s'enfadés. - Es que no vull anar tan de pressa i, a més, no estic segura de que...-
No li va veure la ma. Només va notar un cop molt fort a la galta. S'el va quedar mirant, sense creure's que li hagués donat una bufetada. Sentia la galta roent, un lleuger gust salat a la boca i, sobretot, un grau d'excitació que no havia sentit mai. La por barrejada amb el desig. Era una bogeria, però no podia negar-s'ho. - Ho veus?- va dir-li ell, mentre sense deixar de mirar-la als ulls li prenia un mugró, només un mugró, entre els dits. Va ofegar un gemec dient-li - No, si us plau....- Ell somreia, mirant-la, però ara d'una forma sardònica. L'única resposta que en va treure va ser una estrebada molt forta amb les dues mans que li va obrir completament la camisa, arrencant-li tots els botons. - Per favor, no ho facis...- Li va posar la ma sobre el pit i la va empènyer fent-la quedat estirada sobre el sofà.
S'hi va atansar a sobre, prenent-li un pit a cada ma, fortament. Els hi agafava sense miraments, salvatgement. Malgrat la sorpresa i de l'espant que sentia no va poder evitar obrir lleugerament les cames, només una mica, però suficient per que s'en adones en Sergi que, mirant-la altre cop d'aquella forma, les hi va acabar d'obrir i s'hi va col·locar entremig. Sentia la duresa d'ell entre les cames, per sobre la faldilla i les calcetes. Aquella sensació de sentir-se dominada, el calor, la por, la vergonya, tot plegat, va portar-la a començar a sentir-se humida. No podia lluitar. Descobria que seria seva d'una forma primària, absoluta. I s'hi va abandonar. - Aixeca't - Ho va fer, amb la brusa trencada, les mans tapant-se els pits, dreta davant seu mentre ell, des del sofà, la mirava amb cara de propietari. No va fer cas del seu gest de pudor i li va aixecar la faldilla amb les dues mans, va agafar la tira de les seves calcetes i, d'un sol moviment, les va fer liscar per les seves cames fins a terra.
Continuava mirant-se-la, recreant-se amb la seva vergonya mentre la Mònica restava immòbil. Una ma al seu ventre, baixant poc a poc. - Separa una mica les cames- amb autoritat, sense cap delicadesa. Els dits acariciant-la lentament, enredant-se a l'ombra retalladeta del seu pubis. I no s'aturava, amb la punta del dit obrint-li els llavis, buscant aquell punt de plaer rosat i irresistible, primer lentament, després cada cop mes ràpid, en moviments circulars. - Mira'm als ulls - Amb tota la vergonya del mon la Mònica ho va fer, mentre ell l'introduïa amb tota naturalitat un dit, desprès dos. - Vull sentir-los molls. Ara - Ella va obrir un xic la boca i va deixar escapar, ara sí, un gemec. - I ara t'escorreràs, oi? - mentre continuava somrient. I ho va fer. Es moria de ganes de tocar-lo, de que la penetrés. No havia imaginat que mai ningú la pogués tractar així, ni que això la pogués fer sentir tan entregada.
La va fer seure altre cop al sofà, amb les cames obertes i els peus recolzats a la taula. Es va posar dret: - Pujat la faldilla fins a dalt - No va dubtar en fer-ho. En Sergi es va esmunyir entre les seves cames, amb la cara entre les seves cuixes i ella es va estremir en intuir que li anava a fer. Ni en les seves nits mes boges el seu marit li havia fet mai. Sentia el seu alè en el seu clítoris, la seva mirada clavada en els seus ulls. Somreia. I, per fi, amb la punta de la llengua la va acariciar suaument. La tornava boja. Poc a poc, va anar llepant-la, cada cop més fort, cada com mes de pressa, assaborint el seu descontrol. S'estava escorrent a la seva boca. La buscava amb els llavis, la vencia amb petites mossegades que li produïen la sensació d'un corrent elèctric. Es sentia a ella mateixa gemegar, cridar, agafant-li el cap i apressant-lo entre les seves cuixes. No tenia noció de l'estona que feia que s'estava escorrent.
I llavors, sense avisar, ell la va penetrar amb la seva llengua. La Mònica va perdre la capacitat d'adonar-se del que estava passant i es va desconnectar de la realitat. Només hi havia espai pel seu plaer, pels llavis que la xuclaven, per les dents que buscaven en el seu interior el punt de no retorn. Fins que, sense poder evitar-ho, alguna cosa va esclatar a l’hora al seu cap i al seu estómac. Llavors ell va parar, la va mirar, i la Mònica va poder llegir en el reflex dels seus propis ulls que sabia que faria qualsevol cosa, el que calgués, per tornar a sentir altre cop, com fos, el que li havia donat.
Volia tornar-li, volia que la penetrés, volia més sexe, volia continuar, volia....
- Ara descansa. Tornaré aquest vespre.
La Mònica sabia que no havia de contradir-lo. I no ho va fer.
NINA
Tornar al index de NINA
