III.- El tempteig
Es va llevar molt d'hora. Ja feia estona que provava de decidir que es posaria aquell matí per anar a la platja. Estava esvalotada com quan era adolescent. Definitivament un biquini petit, sense exagerar, i un mocador llarg embolicat al cos. Intentava tenir remordiments per anar amb un home casat a la platja, trobar una excusa per deixar-ho estar, però no ho aconseguia. Al cap i a la fi, no havia passat ni havia de passar res.
Quan va arribar a l'aparcament ell ja l'esperava. Només un petó a la galta, tot molt correcte. En Sergi s'havia ofert a portar-la a una cala petita, molt a prop, per estalviar-se la gentada. Altre vegada aquella sensació de serenitat, de benestar, metre ell li anava parlant d'intranscendències. Se li va fer curt el petit passeig fins a la cala.
Però en arribar-hi va adonar-se d'on era realment. N'havia sentit a parlar, però no havia estat mai en una platja nudista. Alarma. En Sergi ho devia notar, ja que en l'últim tram li va prendre la ma, de forma educada, però a la vegada ferma, com si temés que s'en anés enrera.
Que feia? Senzillament va esperar, estenent la tovallola. Es va seure, intentant aparentar tranquil·litat, mentre no podia deixar de mirar de quina forma tant despreocupada ell es tria la roba i es quedava completament un davant d'ella.
- No estaràs tallada no?- amb aquella veu... Ara podia mirar-se'l de dalt a baix, amagada darrera el vidre fosc de les ulleres. Li agradava el seu tors, les seves cames i, si, el seu penis, perfecte, com si l'hipnotitzés.... Va deixar anar un - No, i ara!- just a temps, esperava, perquè no s'en hagués adonat. I ella que havia triat amb tanta cura que posar-se...
No li quedava altre remei. Va acabar la cigarreta i es va aixecar dreta. Tornava a sentir la sang bategant a les seves galtes. Es despullaria ara, davant seu. Es girar d'esquenes i, aparentant tota la calma del mon, va descordar-se la tanca del sostenidor i va deixar que li caigués. En guardar-lo a la bossa va notar com les mans li tremolaven d'excitació. Sense girar-se, es va posar les mans als malucs i, d'una estrebada, va baixar-se les calcetes i les va agafar amb una ma. Nua, va començar a girar-se cap a ell. El batecs del seu cor si li havien desplaçat al ventre i va témer que es poguessin sentir. Es va girar completament i va mirar-lo. Li llegia el desig en els ulls, mentre la repassava de dalt a baix, sense dissimular. - Ets preciosa, Mònica, però això ja ho vaig veure ahir- I altre vegada aquell somriure... Aquella franquesa parlant del seu cos, la seva veu... Tornava a sentir una estranya humitat al seu ventre. La situació era tant salvatgement excitant. Es va limitar a somriure com una col·legiala, enrojolada, i va anar cap a l'aigua a refrescar-se.
Va nedar fins a una roca propera i es va estirar, deixant que les gotes d'aigua llisquessin pel seu cos. El sol escalfava cada centímetre de la seva cara, del seus pits, ara tant durs, els braços, el ventre, el pubis encara humit, com assedegat de sexe, les cuixes, els genolls, els turmells...Era la situació més sexual de la seva vida. Amb un desconegut, tots dos despullats. Uns esquitxos van tornar-la a la realitat. - Va, gandula, vine a l'aigua...- Es va veure a ella mateixa llançant-s'hi, com en una pel·lícula.
Varen estar nedant i jugant una bona estona. La Mònica el notava cada cop mes a prop i, en ocasions, de forma casual, la seva pell entrava en contacte amb la d'ella. L'estava fent perdre el control. Cada vegada estava mes calenta, fins que va sentir el seu penis, només un moment, lliscant a la part exterior de la seva cama. Va quedar paralitzada, però va seguir jugant. No podia ser que en Sergi no s'hagués adonat de la vermellor de les seves galtes, però això ja havia deixat d'importar-li. Com no li va importar sentir les successives fregades que, tot jugant i esquitxant-se, sentir-lo cada vegada mes dur, fins que en un moment, ell li va agafar el braços des del darrera i va notar el seu penis completament erecte entre les seves natges. Va ser massa per ella i, en un últim moment de lucidesa va adonar-se del que estava fent i va apartar-se, nedant cap a la sorra un altre cop.
En Sergi la va seguir, nedant lentament, fins que es va reunir amb ella estirant-se a la tovallola. La Mònica no sabia on mirar, però en sentir-lo parlar, com si no hagués passat res, es va assossegar.
- Es fa tard, no?- li va dir. Ell li va somriure i, sense deixar de mirar-la als ulls, li va dir amb un to molt animat: - Et convido a dinar, Mònica. T'ho dec pel matí que m'estàs donant- En realitat, la Mònica no podria saber si es referia a l'episodi d'abans a l'aigua o no, però el seu to era tant franc, que no hi va veure motiu per negar-s'hi. Li encantava que no hagués insistit en continuar jugant. Però, a la vegada, l'intranquil·litzava que algú els veiés. No per ella, es clar, però va recordar, de sobte, que ell era casat. - D'acord, Sergi, però podem comprar alguna cosa i menjar-la a casa, et sembla?- Automàticament es va penedir d'haver-lo convidat. No deixava de ser un desconegut, però.. estava tant atabalada!
La va deixar a casa mentre ell anava a comprar alguna cosa i a dutxar-se a casa seva. - Si tornes sortir a la terrassa espera que hagi arribat, eh?- amb aquell to divertidament maliciós. Es va tornar sentir avergonyida, però va tenir ànims de dir-li - Va passa, burro.
Estava realment nerviosa. Es va dutxar de pressa per no tenir la temptació de masturbar-se mentre l'esperava. es va treure del cap l'idea d'anar a obrir la porta embolicada en la tovallola del dia abans a la terrassa. Es sentia tant enfebrida... Es va plantar davant l'armari intentant decidir que es posava. Una camisa blanca ampla, sense sostenidors, una faldilla també blanca, llarga fins els peus però molt transparent. La va comprar per portar-la amb un viso però avui no s'el posava. Va estar temptada de no posar-se calcetes, però no es refiava de que en el seu estat en Sergi no s'en adonés. Se li va escapar una rialleta nerviosa. No volia pensar en el que estava passant. Avui era lliure, sense els nens i sense el corcó del seu ex. Ja li tocaven unes vacances com aquelles, després de tants de mesos de patiment.
El só del timbre la va treure dels seus pensaments. Va aixecar-se per obrir.
NINA
Tornar al index de NINA
