Pots estar ben segur que si m'hi vaig quedar aquella nit va ser més per mandra que per morbo. La veritat és que, després d'una altra copa de cava i una dutxa, vaig caure rodó al bell mig del llit. Però, com era d'esperar, em vaig desvetllar dos o tres cops. De vegades, per culpa de la set; d'altres, per la roncadissa de la Nadine i l'Henri que, a dreta i esquerra, clapaven al meu costat. A més d'estranyar el llit, estava neguitós perquè tenia el cul una mica escaldat i la fava lleugerament adolorida. Per sort, a trenc d'alba, em vaig quedar dormit com una soca.

Quan em vaig despertar, la Nadine i l'Henri estaven entaulats esmorzant. Em miraven i es reien de la meva trempera matinera (com més tard m'explicarien). Bé, fins i tot després de nits de disbauxa com aquella, m'acostuma a passar. Em desperto amb la bufeta plena i la cigala dreta i tibant, com quan tenia 20 anys. A més, em desperto calent (de vegades, aprofitant aquestes ereccions, he gaudit de claus fastuosos i de palles glorioses). Però, noi, després d'una bona pixarada, l'empalmada se me'n va en orris automàticament. Això sí: durant una estoneta, segueixo prou engrescat.

En tornar d'orinar, la Nadine i l'Henri ja havien acabat d'esmorzar. Seien arrepapats, fumant tranquils. Clar que per la manera de mirar-me era evident que en duien alguna de cap. Mentre em prenia un cafè, els vaig fer una repassada crítica. Pots comptar quina fila devíem fer tots plegats mig adormits i en conill. A la claror del dia, l'Henri, amb els cabells grisos despentinats i bosses sota els ulls, semblava més vell de cara. També la Nadine feia ulleres (segur que jo també) i, sense maquillatge, se la veia més gran: ben a punt dels cinquanta. Tanmateix, tots dos tenia cossos prou polits i sòlids, possiblement a base d'hores de gimnàs. Per bé que el d'ella (probablement a causa de la pre-menopausa) era més mollenc i arrodonit. Per cert que, en mig de les mamellones inevitablement caigudes, exhibia uns mugrons grossos i foscos, com dues mores madures. I, jo els tenia allà davant, pràcticament als morros. De cop i volta, em van venir ganes de pessigar-los, de llepar-los, de mossegar-los amb la punta dels llavis, d'emplenar-me la boca amb aquells flocs de carn, de xuclar-los fins exhaurir-los.

Potser se'm va notar massa tot el que estava pensant. O potser va ser casualitat. El cas és que la Nadine, per sota la taula, em va engrapar el nap i començà a munyir-me'l. La sorpresa em va fer empassar el cafè d'una tirada i em vaig cremar la llengua. Vaig girar-me cap l'Henri. Per la cara que feia, entre tensa i joiosa, ben segur que també estava essent pallejat.

No ens va deixar fins aconseguir una ferma i doble resurreció de la carn. Aleshores, es va tombar de panxa enlaire sobre el llit. Oberta de cames, feia ostentació d'una vulva xardosa, entre un fregallet tan tenyit de ros com el seu cabell. Amb els dits, es separà el llavis del cony fins descobrir-nos una excitant flor rosada i humida.

-Au, xicots, tots dos ensems -ens va ordenar amb el seu francès força gutural.

Et confesso que vaig quedar fascinat per aquella xona de portes obertes, que tenia tot l'aspecte d'una planta carnívora. Encara estaria allí embadalit, si l'Henri, amb una empenta, no em fot damunt d'ella. Llavors vaig enganxar-me a les tetes i li vaig xuclar els mugrons fins fer-la cridar. L'Herni, per la seva banda, ve prendre el potet de la melmelada i li va ompli la figa de confitura de maduixa.

-¡Vinga, som-hi! -em va exhortar.

Tot seguit, es posà a llepar-li la lludriguera de fura. La Nadine xisclava, gemegava i es retorçava com un serp. De cop, em va agafar pels cabells i, desficiada, em va obligar a passar-li la llengua pel clítoris. Aquell botonet, amb la melmelada, tenia un regust agredolç que obria la gana. Així, doncs, m'hi vaig amorrar i vaig paladejar a poc a poc la seva polpa carnosa. Possiblement, la Nadine assolia petits orgasmes, perquè s'estremia, es convulsava, s'estirava els mugrons. I, sobretot, cridava:

-¡Cardeu-me, fills de puta! ¡Cardeu-me d'una vegada!

Dos o tres cops, la llengua de l'Herni va topar-se amb la meva i, tot llaminer, me l'escurava. Fins que a l'última trobada, aquella llengota molsuda va abandonar la "chatte" de la Nadine i em va entrar fins la gola. És a dir, per sorpresa, l'Henri m'etzibà un petó feréstec, recargolat i salivós. Un petó que va encabritar d'allò més a la Nadine que se li penjà del coll i l'esgarrapava com una gata rabiosa.

-¡Porc xaruc! ¡Folla'm ja! ¡Tots dos alhora! ¡Fiqueu-me-les! -protestava indignadíssima.

Estava tan cabrejada que li vam fer cas. Em vaig ajeure al llit, de sobines, i ella, asseguda sobre mi de esquena, es va entaforar tota la meva verga al cony. Després, es va estirar al meu damunt, perquè també l'Henri li fotés dins la xona el seu "braquemart" bufat i vermell. Encara que hi havia suficient espai per a tots dos penis, vaig sentir la pressió del prepuci de l'Henri fregant el meu frenell.

La Nadine va quedar entre ambdós, com el tall d'un sandvitx. Tenia agafat l'Henri per les natges. Li clavava les ungles i el forçava a fer-li l'embol. I, en efecte, l'Henri va començar a marcar un ritme parsimoniós però insistent. Jo notava la lenta fricció de la seva virosta sobre la meva, obligada així a ensorrar-se més i més en aquell aiguamoll tou i amarat. Segurament se m'havia inflat la fava fins el límit, perquè s'em barrejava plaer i dolor a cada sotrac. A més, estava premsat pel cuixam de la Nadine. Gairebé no em podia moure, la qual cosa em feia sentir tan subordinat com superflu.

Aleshores, fent un esforç, la vaig atrapar per aquell cul de ca l'ample que pesava un colló. Vaig provar d'aixecar-la, sense cap èxit. Fins que, per fi, vaig enfonsar un parell de dits en aquella ullera que tan a gust m'havia follat la nit passada. No saps prou bé com va funcionar aquella martingala. La Nadine es posà a remenar les anques, a trontollar com una batedora i a estrènyer brutalment tots els forats del cos. De cop, els tres bufàvem, esbramegàvem i renegàvem a tort i dret.

Va ser massa, tu. De sobte vaig sentir-me la polla masegada, recargolada, estirada quasi fins esquinçar-se'm el capoll. I una fúria dolça començà a escampar-se'm esquena avall, em va omplir a vessar l'ouera i se m'enfilar pel pixot fins el cim. Estava, doncs, a punt d'escòrrem, de lliurar-me de la lleterada a canvi d'uns segons de concupiscència celestial.

Però heus aquí que l'Henri se'm va avançar. Escanyà un udol esgarrifós i, dintre la vagina sucosa de la Nadine, hi va fotre un bon raig d'esperma. Era com un brou calent que vaig sentir lliscar i empastifar-me la titola, ara tan hipersensible. Llavors, a cops de ronyó, vaig ejacular: un, dos, tres, quatre... glopets de llet del fons dels collons, a canvi d'una flamarada de plaer intensament lasciu. ¡Hòsties de Déu, com vaig bramar de gust! I tot el meu cos es va electritzar, fuetejat per un allau de rampells libidinosos. Per uns segons em vaig sentir desenfrenadament viu i poderós. Bé, ja saps com és això: tot plegat, només un delit fugaç, com l'esclat d'un coet.

Malauradament la Nadine s'havia quedat a mitja cursa.

-¡Més, més...! ¡No pareu ara! ¡Maricons de merda! ¡No pareu, no pareu...! -exigia tota frenètica.

Però ja no hi havia res a fer. Tant la cigala de l'Henri com la meva s'havíen escapolit ja d'aquella figota famolenca. Ara s'anaven arronsant de pressa com les banyes d'un cargol. I, almenys a mi, m'havia començat a envair com una espècie de felicitat anestèsica.

-¡Fills de la gran puta! ¡Bacons malparits! ¡Morpions! -seguia escopint-nos la Nadine mentre es rebolcava pel llit.

Finalment, del calaix de la tauleta de nit, va treure un consolador de làtex, tan gros com el carallot d'un cavall. Se'l entatxonà d'un cop fins la matriu. I tot seguit va iniciar un enèrgic endins i enfora amb una mà, mentre amb l'altra s'acaronava la pipeta. ¡Quina manera de barrinar-se! Se l'enfonsava tant, aquell tió, que creia que li sortiria per la boca. Però de seguida el treia quasi sencer, ple d'un xarop gelatinós, i tornava a penetrar-se entre ais i uis de plaer nerviós. I, a poc a poc, va anar canviant els insults per crits enfollits:

-¡Que bo, que bo! ¡Déu meu! ¡Sóc una puta tirada... viciosa...!

Era un espectacle tan al•lucinant que vaig pensar que s'hauria de pagar per veure'l.

De sobte, ens va manar que li mengéssim les tetes. L'Henri i jo vam obeir sense dir ni piu, per més que a mi no em venia massa de gust. Un, dues, tres xumades de mugró i, llavors sí. Llavors, la Nadine va tenir un orgasme xisclador, estremit, expansiu, llarg. Sobretot, llarg. Tan llarg que em va semblar que aquell cop era definitiu

Ho va ser realment. Malgrat i tot que, després d'una estona, va arrossegar-se pel llit fins l'Henri, que tenia el penis ja tan arrugat com el meu. Sense fer-ne cas, va intentar d'aixecar-li el mort amb llepadetes i peladetes. I, amb certa passió, proclamà que seria magnífic que ell i jo ens fotéssim un 69. Ens va asssegurar que, si ho fèiem, es tornaria a masturbar a la nostra salut com una meuca. Però, d'una estrebada, l'Henri s'hi va deslliurar i li va fer un petó tan tendre i amorós que la va desarmar.

-Tinc gana -va exclamar després ell.

A continuació, li va suggerir a la Nadine que es vestís i em demanà que els dugués a un bon restaurant per celebrar la nostra trobada.

De debò que va ser un dinar alegre i confortable. Perquè tant la Nadine com l'Henri tenien un gran sentit de l'humor. I perquè tots tres gaudíem d'aquell cansament feliç que et deixen les bones cardades. I un altre cop, a l'hora del cafè, vàrem brindar per "l'obscenitat i el sexe entre amics"; aquesta vegada amb calvados.

Aleshores, em van donar el número de telèfon de la seva llar.

-Si mai no vas a París, truca'ns. Molts caps de setmana ens ho fem amb un grupet de gent simpàtica com nosaltres.

Finalment, amb els tres clàssics petonets a la galta, ens vam acomiadar "amics per sempre".

L'endemà, a mig matí, el director general de l'editorial em va cridar al seu despatx. Només entrar em presentà el vice-president de la companyia amb la qual ens acabàvem d'associar. Era l'Henri. Tot seré, sense moure ni un múscul de més, em va encaixar la mà.

-"Enchanté" -va dir-me, amb un somrís cortès.

-"Monsieur" Laforge ha vingut amb la seva senyora -m'explicà el director general-. S'hi quedaran un parell de dies. He pensat que, com tu parles bé el francès, els podries ensenyar una mica Barcelona.

-¡I tant! -sols vaig saber fer jo.

El Well-Werd

Volver al Indice de Well Werd