QUAN de cop i volta l'Albert em va preguntar si jo podria descriure la xona de la Clàudia, t'asseguro que em vaig quedar de pedra. Tot i que sospitava que era una qüestió absolutament retòrica, no m'hauria cregut mai que em sortís amb aquell ciri trencat. En realitat, de primer vaig pensar fugir d'estudi, explicant-li algun sopar de duro. Però, d'altra banda, la morbositat de la situació em va fotre d'allò més excitat. No em negaràs que la cosa tenia el seu dellonses. Només d'imaginar tot el que podia explicar-li a l'Albert em feia sentir com un meravellós fill de puta. I, mira, al final vaig decidir de tirar pel dret i parlar-li, amb tos els ets i uts, de les virtuts d'aquell "conillet de vellut" de la Clàudia.

D'entrada, vaig començar per aclarir-li que no és veritat allò que vista una xona, vistes totes. Malgrat la dita, no tot són figues del mateix paner. N'hi ha de tota mena: rialleres, garladores, histèriques, caníbals, balladores, respectuoses, malcriades, imaginatives... (Si no t'ho creus, llegeix el "Tròpic de càncer" de l'Henri Miller). I la de la Clàudia és una d'aquelles que estan per a sucar-hi pa. Però anem a pams.

A primera vista -com li vaig dir a l'Albert- la Clàudia té una vulva en cert mode molt convencional. És una clivelleta discreta, amagada sota una molsa fosca i arrissada. Està prou defensada per un parell de cuixes poderoses i amples que acaben en un cul rodó com una poma. Res de l'altre món.

Però, ¡ei!, quan la Clàudia va calenta les coses canvien. Acostuma a obrir les cames de bat en bat. I la clivelleta esdevé un cony eixerit, de llavis vermells i humitosos que es van xopant enmig de la pelussa. No saps com n'és de bo, llavors, de resseguir amb la punta de la llengua aquelles vores ja inflades, fins que a poc a poc s'arriba al botonet del clítoris. M'agrada un colló això de llepar-li aquell bocinet que treu el cap com un fanàtic, perquè la Clàudia es posa de seguida com una gossa moguda.

-¡Així, així, Déu meu...! ¡No paris, no paris mai! -em demana.

De vegades, mentre amb un parell de dits li penetro la figa, li vaig ensalivant i xarrupant la pipeta. No falla mai. La Clàudia s'estremeix, es belluga com una boja, m'empresona el cap amb les seves cuixes gruixudes, i em refrega la xona per tota la boca. Es torna estrident: engega un repertori increïble de renecs, d'insults, d'amenaçes, de gemecs... Per la manera de fremir, segurament encadena petits orgasmes que encara l'enardeixen més.

Hi ha cops que m'arrenca els dits del cony i m'obliga a fer-li una mica de "postillonage". Com els tinc prou xops, hi llisquen fàcilment per dintre la ullera. Amb les falangetes corbades, li vaig fent petites rotacions dins del recte. Ella estreny l'esfínter i remena el cul com una bandarra experta. Mentrestant jo enfonso la llengua dins la vagina, que té aquell regust marí, de petxina de dona madura. I no cal que hi trobi cap impossible punt G perquè la Clàudia, a cops d'onades progressives, s'escorri una o dues vegades. A aquelles altures de la pel•lícula, la seva xona és un autèntic aiguamoll que em deixa la llengua amarada amb un tast suculent.

Aleshores, naturalment, jo ja estic trempant com una mala cosa. Tan aviat com ella se n'adona, s'afanya a capgirar-se per tal d'iniciar un 69. Tota solidària em fot un parell de xuclades de fava. Només el toc just: ni amb massa passió ni amb massa tebior. Una mamada experta per evitar que no m'escorri de seguida ni que tampoc se m'afluixi ni un pèl la trempera. Perquè la Clàudia, en aquell moment, té plans prou clars per a la meva erecció. De bell antuvi, s'aprofita del meu desig. Controla la seva fel•lació, encara que jo li demani amb ràbia que acabi d'un cop, que em xucli tota la llet que tinc bullint-se als collons. Ella només em passa la llengua, pel frenell, per la corona del capoll, per la punta del gland tumescent. Una, dues, tres, quatre... vegades; llepant i llepant les gotetes de licor seminal que hi sobreixen.

DONCS, guaita tu, aquest va ser, inicialment, el "rotllo" que li vaig abocar d'una tirada a l'Albert. És cert que, mentre ho feia, m'estava a l'aguait de qualsevol mena de reacció -agressiva o no- per part seva.. Però ell, ¡potser no t'ho creuràs!, em va anar escoltant sense badar boca; assegut a la mitja foscor d'un racó de la cambra. Només es va aixecar del sofà per servir-se un altre whisky. Després, amb al got a la mà, s'hi tornà a arrepapar esperant que jo continués.

"D'acord", vaig pensar. I amb molta més calma ara, vaig seguir detallant-li fins a quin punt la xona de la Clàudia es converteix en un espectacle torbador. Li vaig pintar l'encís d'aquells llavis menors dilatats, lluents, gairebé morats, palpitants. S'obren i es tanquen amb batecs pausats i rítmics. Són com les crestes d'un cràter volcànic, llest per esclatar. Tot el cony es va transformant en una flor carnívora, repulsiva i, alhora, terriblement bella. Cada cop que aquells pètals de carn se m'entortollen a la punta de la llengua tinc por de no poder escapolir-m'hi mai més. Sense cap esforç, el tall roent de la Clàudia se m'empassa la llengua sencera, me l'engabia i l'espunyeix àvidament quasi fins a fer-me mal. No l'aturen pas els meus crits de dolor que són també de goig. Ans el contrari, més encesa encara, no para gens fins que no li faig una bona xarrupada de clítoris. Llavors, és ella qui crida, qui torna a insultar i a renegar, qui s'enfurirs-me amb tots els déus, mentre de ben segur va gaudint d'un orgasme lleugerament sísmic.

En tot cas, un orgasme no definitiu. Perquè, malgrat tot, la xona de la Clàudia sembla un rec insadollable. Cada cop està més ensalivada i lliscosa, més salobre i gustosa, més oberta i més difícil d'omplir. M'intimida i em far delir al mateix temps.

-¡Buida'm els ous d'una vegada! -li demano, gairebé l'imploro.

-¡Espera! ¡Encara una estoneta més!

-¡No...! ¡Ara...! ¡Mama-me-la del tot, tros de puta!

Sé que no sóc capaç de mantenir tant de temps la verga en tensió, sense escórrer-me. I ella també ho intueix. Llavors, la gran figota s'escapa de la meva boca. A poc a poc, es va arrossegant per damunt el meu cos fins que la perdo de vista. La Clàudia, d'esquenes, s'incorpora una mica. I, lentament, es va entatxonant, lludriguera endins, la meva cigala erta. Quan ja la té tota dintre, asseguda sobre el meu ventre, s'atura uns segons, com si no acabés de trobar-se-la.

Com és lògic, en aquella positura, jo ja no li veig la xona. Però més que mai la sento com em devora el penis a cops de malucs. El cul de la Clàudia s'engega amb la parsimònia d'un diesel. Puja i baixa sincrònicament, tot obligant el meu flabiol a fer l'èmbol dintre aquell cony mulladíssim.

La Clàudia, doncs, em va cardant pausadament, amb l'esperança de treure'm tot el profit. Tanmateix, quasi sempre, no hi ha res a fer. Per bé que jo ja vull, ja, no puc resistir-me gens. Faig de tot: li engrapo les natges carnoses pugnant per aturar-les; m'incorporo, clavant-li les ungles a l'esquena; provo de pensar en coses que em repugnen... Però aquella xona implacable va munyint-me-la de manera ferotge.

Per experiència, la Clàudia sap que a qualsevol moment m'escorreré com un malparit. M'escorreré abans que ella arribi al seu orgasme final. Sap que la meva virosta ja no té edat per sostenir-se dura o per tornar a abrivar-se tot seguit, després d'ejecular. Per això, mentre se'm folla, enforquillada sobre el meu ventre, es va pessigant els mugrons i masturbant-se el clítoris amb el tou dels dits.

I de cop m'arriba aquella estrebada de plaer violent. Sento com, amb mossegades voluptuoses, la xona de la Clàudia m'endrapa la titola, el cervell, tot el meu cos. Sento com si se'm rebentéssin les pilotes amb un dolor tan dolç que em fa xalar d'allò més. I, tan endins com amb la verga puc abastar -que no és massa-, hi aboco un raig de mató desfet i càlid. ¡Testicles de Jehovà, quin gust! M'escorro, m'escorro, m'escorro... Em vaig liquant fins perdre l'oremus. I una benaurança punyent em fa levitar com un globus per un país de luxúria.

Realment, tan sols vuit o deu segons. La Clàudia de seguida punxa i desinfla aquell globus: la molt cabrona encara no ha acabat. Cavalcant com una "cowgirl" damunt la meva panxa, s'esmerça a fer-se el ditet a fons. Accelera i accelera el ritme de la seva palla. Malauradament no tant com jo voldria. Perquè aquella patata al forn ara m'està fent patir de mala manera. Tinc la cigala ja bastant estovada i els sucs de la xona furibunda m'estan escaldant la fava i l'engonal. A més, les culades de genet que la Clàudia em va clavant a l'estòmac em tallen l'alé. Prego al cel que li baixi ja, que s'escorri d'una vegada. Fins i tot, per tal que acabi aviat, provo d'ajudar-la grapejant-li les tetes amb impaciència. Però ella pot estar-s'hi així, fruint del seu golut treball de xona, un parell o tres de minuts (per a mi són com un parell o tres d'hores). Finalment, la faixa de sacsons de la cintura, comença a trontollar-li més de pressa. Bota, bota i rebota damunt la meva panxa. Bramula com una truja violada, quasi fins ofegar-se. I, per fi, cau cap endavant, sobre les meves cames. Cau amb les natges i les cuixes ben serrades per tal que no se li'n vagi ni una gota d'orgasme per cap forat.

BÉ, amb tota mena de pèls i senyals, això va ser el que vaig explicar a l'Albert. ¿I saps què va fer ell?: només beure's mitja ampolla mentre m'escoltava. Es mantenia impassible, flemàtic, dins la foscor del seu racó. Fins que, en un moment donat, em vaig adonar que, entre whisky i whisky, se l'anava pelant en silenci.
 

Quina passada, ¿oi? Ja sé que em diràs que tothom -uns més que altres- tenim un bon punt d'escopòfils, és a dir, de "voyeurs", ni que sigui intel•lectualment. Ben mirat, qui o quina no s'ho passat de conya alguna vegada fotent-se una palla davant un mirall. I també sé que, per fer funcionar això del sexe, hi cal sempre una barreja intel•ligent de sensualitat i erotisme, amb un bon rajolí de pornografia per tal d'amanir la festa.

Però, ¿què vols que et digui?, era l'última cosa que mai m'hauria esperat de l'Albert. Per molt bona que fos la meva descripció, ell ja es coneix prou bé la xona de la Clàudia. Se l'ha de saber de memòria. Al cap i a la fi, ella és la seva dona.

El Well-Werd

Volver al Indice Well Werd