Iª PART:

L'AMERICANA IMPASSIBLE
 

Doncs, mira, de dèries sexuals, tothom en tenim per donar i per vendre. Grans, petites, persistents, perverses, inofensives... Jo, per exemple, no em quedo mai a gust si la meva parella no s'escorra també, almenys un cop, abans, durant o després (encara que sigui a cops de palla). En realitat, m'he fet un fart d'espiar enduriments de mugrons, mullenes de figa, contraccions de l'ullera, abans de deixar escapar la lleterada. I et confesso que, més d'un cop, tot seguit m'ha calgut fer treballs de boca i llengua, per tal de compensar ejaculacions bastant precoces. Precisament per això, moltes vegades per desfogar-me he preferit millor de pelar-me-la que no d'anar de putes. Val a dir que la majoria de fracassos els he tingut amb professionals. Això sí, alguns han estat fracassos gloriosos. Sobretot un a Nova York, que va ser un cas com un cabàs.

Un capvespre, al bar del hotel, vaig provar de lligar-me una rossa que estava molt bona. Em va dir que es deia Cheryl. Duia uns pantalons de pell sintètica que li marcaven un cul magnífic, ideal per esmolar-hi la barrina. I una samarreta cenyida que palesava un mamellam ferm i opulent.

Vaig invitar-la a un parell de daiquiris; ens vam explicar quatre coses sense substància; vaig ironitzar a tort i a dret esforçant-me per semblar-li simpàtic; i, finalment, vaig començar a llençar-li frases fetes amb clar contingut sexual. Però vet aquí que, mentre jo intentava d'imaginar-me com seria una palla cubana entre aquells pits mòrbids, va ser ella qui de sobte em va preguntar si tenia ganes de cardar-la.

-Naturalment -vaig fer.

-"Okay". Em "regales" 50 dòlars i pugem a la teva habitació.

Jo m'havia escalfat tant que ja a l'ascensor vaig voler fotre-li mà. Ella, no sols em va aturar autoritàriament, sinó que aprofità per posar els punt sobre les is. És a dir, els 50 dòlars no em donaven dret ni a sexe oral ni anal; "a cap perversió", precisà. Només al clàssic clau vaginal.

-Amb condó, està clar -va remarcar, amb el seu anglès nasal.

Potser, si hagués tingut dos dits de seny, ja en aquell moment l'hauria d'haver engegar a fer punyetes. Però, malauradament, tot el meu seny m'estava trempant entre les cames. Així que només vaig mormolar:

-Està clar.

Tan bon punt entrà a l'habitació, la Cheryl va anar per feina. Es va ficar a corre cuita al lavabo i va sortir tan de pressa que gairebé encara jo no m'havia acabat de despullar. Sense pensar-s'ho, s'estirà al llit. I es va eixarrancar de bat en bat per tal de exhibir ben obert un cony afaitat, rosat i preciós.

-Au, folla'm.

Mentre m'ajustava el condó, vaig donar-li una ràpida ullada plena de lascívia. Tenia una pell molt blanca, ulls grisos i una boca ample i ben dibuixada, encara que de llavis poc xucladors. I un parell de tetes d'ivori, encimbellades per la taca canyella del mugrons. Fins i tot, semblaven massa sòlides per una dona que ben bé passava dels 35. Però jo, sobretot, tenia els ulls clavats en aquell cul que m'estava vedat. Un cul carnós, turbinat, de galtes poderoses que suggerien sodomies salvatges.

-¡Ei, vinga! ¿Què estàs esperant? -em va apressar.

Com et pots imaginar, la visió d'aquell paner m'havia inflat la cigala i el cervell. Així que em vaig amorrar a aquells mugrons canyellats i vaig fotre-hi un seguit de xuclades tan brutals que cregué que els havia encetat.

-¡Compte, compte! ¡Et fots mal, cabró! -cridà la Cheryl, i em va endinyar un parell de plantofades al front per desempallagar-se'n.

-Sí, sí... Ho sento.

-Deixa't de romanços i carda'm com Déu mana.

"Bé, prou de fer el préssec", vaig dir-me. I, tal com em demanava, amb vaig deixar de romanços: fent el missioner, vaig entaforar la virosta dins d'aquella figa ianqui, gairebé fins el ous i quasi amb tanta ràbia com desig. Tot seguit, vaig iniciar la vella cerimònia de l'amunt i avall, de l'endins i enfora, cercant com un boig l'orgasme reparador.

Me l'estava tirant amb tota la luxúria del món. Per gaudir-ne millor, havia aclucat els ulls. Així fruïa més a fons de les pessigolles elèctriques que em saltaven de la fava a la hipòfisi i viceversa. Espinada avall sentia una caloreta dolça que em feia enlairar les natges per prendre més embranzida a cada manxada. No gosava a dir-li-ho, però en aquell moment amb delia per que m'engrapés el cul i em treballés l'anus i el recte amb un parell de dits. Segurament, si ho hagués fet, m'hauria escorregut de seguida com una bestiola feliç i agraïda.

I tot d'una, en un cop de rauxa vaig decidir que, per 50 dòlars, em mereixia una mica d'alegria:

-Amb els dits... Folla'm el cul una mica -vaig demanar-li, entre gemec i gemec.

-¡Què? Cap perversió.

Desgraciadament, vaig obrir els ulls per veure si ho deia de debò. ¡Mai no ho hauria fet!: aquell tros de meuca d'hotel es mantenia impassible, absolutament passiva. Ni tan sols es dignava de gitar falsos ais o esbufecs. Mentre es deixava cardar, badava mirant-se els quadres de l'habitació. Es veia tan relaxada com si estigués fent mitja o els mots encreuats de l'"USA Today".

A partir d'aquell moment, tot va anar a mal borràs. ¡Quin desastre, tu! La titola que em començà a fer figa... dins la figa de la Cheryl. Tanco de nou els ulls i em concentro en barrinar a fons la xona d'aquell iceberg americà. Faig trampa i m'imagino que l'estic enculant, que realment m'estic fotent aquell culàs de estrella de porno. Fins i tot, paro l'orella per descobrir la més mínima remor d'excitació per part de la Cheryl. Però res de res. Sols sento el ressò dels meus renecs, del meus planys obscens, cada cop més sonors i descontrolats. I llavors la trempera, inexorablement, se me'n va en orris. Passet a passet, la verga perd rigidesa. Em costa quart i ajuda mantenir-la en forma. M'ho veig venir. D'un moment a l'altre, la meva estimada botifarra em deixarà a l'estacada, més morta que una cuca ofegada.

-¿Què et passa? ¿Potser ja has acabat? -em va dir.

-No res... He d'anar a pixar. Espera'm un moment.

Vaig ficar-me com un coet a la cambra de bany. Amb tota l'angoixa del món, vaig començar a fotre'm una pelada de ca l'ample. I, mira, a base d'espolsar-me el penis frenèticament, d'escanyar-me'l fins quasi fer explotar el favot, d'estirar-me'l a tort i a dret com un fill de puta, vaig aconseguir-hi un inestable grau de solidesa. Sense perdre temps i després de calçar-me de nou el preservatiu, vaig sortir disparat per tal de aprofitar aquella acceptable erecció i treure, al fi, rendiment als 50 dòlars.

-D'això, Cheryl... Em va millor que tu et posis damunt.

-"Okay".

En efecte, es va muntar sobre la meva panxa. Es va ensalivar una mica la vulva. I, amb gran estil, s'encaixà el carall dins d'aquella mena de glacera. Jo vaig tornar a aclucar els ulls. Però la malparida tampoc s'esforçava gens en aquella postura. Així que vaig haver de garfir-li el cul per alçar-lo una mica, al ritme dels meus cops de ronyó. I,¡renoi!, en palpar aquella ullera de luxe em va semblar que l'eina se m'enravenava amb ganes. "Calla tu, que això va bé", vaig pensar. Força engrescat, vaig introduir, vagina amunt, la resta de la cigala i, de seguida, hi vaig clavar un... dos... tres cops d'èmbol. Ben ràpids i amb tanta follia que, fins i tot, m'afigurava que li estava repicant l'úter. I, aleshores, vaig començar a notar com se'm quallava la lletada als ous, com se m'inflaven. I potser vaig posar-me a bramular o a maleir per esperonar-me més. I potser, també, vaig perdre el control i vaig enfonsar massa les urpes en aquell cul tan desitjat. El cas es que la Cheryl cridà:

-"Stop, stop!"... ¡Merda, m'estàs clavant les ungles! ¡Em fas mal! ¡Corra't d'una vegada, fill de puta!

¡Hòstia, tu, quina mala llet! Vaig obrir els ulls, mentre li alliberava les natges. I me la vaig trobar allí al damunt, amb cara d'empipada i encamellada sobre el meu ventre, com una turista cavalcant un burro.

Va ser massa. De cop, es va acabar el bròquil. Em vaig destrempar en un tres i no res. I llavors, sense remei: tururut, "finito", "kaputt", "gatillazo" que s'en diu en castellà. La polla se'm va arronsar tan ràpid que, en rescatar-la del cony de la Cheryl, estava totalment pansida i gairebé sortint-se del condó. Tot i això, aquella gossa frígida continuava impassible, asseguda sobre els meus collons. Així que, finalment, vaig haver de fer una ancada d'autèntic bou de "rodeo" per treure-me-la de damunt i llança-la de pet sobre el llit.

-Noia, no sé que m'ha passat avui. No em funciona. No puc...

-"Really?". Bé, doncs...

No va perdre ni un instant. De pressa i corrent, començà a vestir-se. Jo, avergonyit i amb tota la carn d'olla penjant, em vaig acostar a la finestra per tal de dar-li l'esquena. Des d'un onzè pis estant, els gratacels del carrer 57 se'm figuraven príaps prepotents que em feien dentetes o s'enfotien de la meva pellaringa.

-Pren-t'ho amb calma -em deia la Cheryl des del bany-. Aquestes coses passen de vegades.

Va sortir de seguida, més fresca que una rosa.

-Clar que els europeus sou tots una colla de pervertits. Només us exciteu fent coses rares -comentà mentre caminava cap a la porta-. Mai cardeu com Déu mana... "Bye, darling".

I se'n va anar amb els 50 dòlars que s'havia embutxacat només entrar.
 

Jo, amb la cua morta entre les cames -mai millor dit-, vaig arreplegar tot l'alcohol que havia al minibar. I vaig decidir de prendre un bany, mentre m'emborratxava  rumiava sobre l'arribada de la "pitopausa".
 

El Well-Werd

Volver al Indice Well Werd