IIª PART I ÚLTIMA:

L'AMERICANA FLEXIBLE
 

Del fracàs amb la Cheryl, em van quedar l'endemà efectes col·laterals: una forta ressaca fins al migdia i, sobretot, una depressió d'elefant. Més exactament va ser una mena d'obssesió aguda. Fixat tu que, cada cop que anava a pixar, em tancava al wàter i, mentre orinava, em feia peladetes per provar d'adreçar la titola. Però sí, sí: ¡un be negre amb potes rosses...! La tenia tan morta que potser ni una grua l'hauria aixecada. Així, doncs, en tornar al capvespre a l'hotel, era tot un sac d'angoixa i mala llet. I em vaig ficar al bar decidit a fer mèrits per a un càncer de fetge.

Anava ja pel segon whisky quan al meu costat algú va demanar un "old fashioned". Era una dona d'ulls clars, llavis petoners i pits tremolencs. Una dona d'uns cinquanta anys, amb força classe, que de seguida vaig reconèixer. L'havia vista al congrés de medicina en el qual jo hi era per informar-ne.

-¿La doctora Divinstone... "I presume"?

Immediatament em vaig penedir d'haver dit aquella collonada. Però, mira, va funcionar. Tot rient, va exclamar que doctora sí, encara que no pas exploradora ni missionera com el doctor Livingstone.

-Europeu, ¿veritat? -va fer i em comentà que li semblava recordar-me de la conferència de premsa de la tarda, al congrés.

A partir d'aquell moment, les coses van venir rodades. Potser per obra del còctel, es va llençar a xerrar pels descosits. Mentre jo em bevia el tercer whisky, em va fer saber que es deia Ann, que exercia a una clínica de Denver ("Colorado") i que havia vingut a Nova York amb la seva germana petita, la Beth, que era infermera. Quan finalment va acabar la copa, la vaig invitar a un altre "old fashioned".

-Amb "Four Roses", si us plau -li va especificar al barman.

Va resultar una dona d'allò més simpàtica i eixerida. A més, m'agradava que m'agafés del braç quan em parlava. Per l'escot de la brusa, podia veure-li les tetes quasi fins els mugrons que eren grossos com les puntes d'una llimona. Tenia també un cul poderós que sobreeixia del tamboret on seia amb perícia eròtica. De segur que, en altres circumstàncies, jo hauria estat trempant com un dimoni i maquinant com tirar-me-la. Però, malgrat l'espectacle, la cigala seguia sense alçar el cap.

Vaig demanar un quart whisky ("Sense glaçons ni aigua"). Alguna cosa se'm devia reflectir a la cara, perquè l'Ann, amb bon ull clínic, em va preguntar:

-¿Problemes?

-No, no... Bé, potser sí. Des d'ahir nit... Em sembla que ja he començat a necessitar viagra.

Ella, mentre feia un bon glop de còctel, em va estar estudiant de dalt a baix. Al final, es va quedar amb la vista clavada a la meva bragueta.

-Escolta, tu me la podries receptar, ¿no? -vaig suggerir-li

-Ni l'andrologia ni la urologia són la meva especialitat. A més, hauria de fer-te un reconeixement a fons, primer.

-Està clar... ¿Per què no a la meva habitació?

L'Ann tornava a beure i s'entrenia assaborint el combinat. Entretant, mantenia la mirada sobre la meva engonal, tan intensament que durant un instant em semblà que fins i tot m'havia tremolat l'eina.

-"Why not?" -va decidir finalment.

A l'ascensor, li vaig explicar la meva història amb la Cheryl. Ella m'escoltava amb actitud bastant professional. Actitud que va mantenir en entrar a l'habitació.

-Despulla't i estira't al llit -em manà amb veu neutra, abans de ficar-se al lavabo.

Li vaig fer cas: tot nu em vaig ajeure d'esquena i amb el rossinyol prou arrupit. Un rossinyol que gairebé no s'immutà quan ella va sortir del bany només en bragues.

-¿Ets hipertens? ¿Diabètic? ¿Tens problemes cardíacs o hepàtics? -em preguntava dreta, als peus del llit, exhibint uns pits cabrenys i caigudets, de mugrons gruixuts. I un pallús fosc i atapeït, que es transparentava sota les calces.

-No, no... que jo sàpiga.

-"Okay". Farem la primera prova.

Llavors, m'afagà la verga i me la va escanyar per la base. Tot seguit, agenollada sobre el llit, es posà a mamar-me la fava, amb xuclades lentes però molt fregadisses. ¡Mà -¿o llengua?- de sant, tu!: de cop em vaig sentir coure tot el cos i la bestiola se'm va disparar dins la seva boca com un ninot de molles. Ben aviat la vaig tenir trempada com un gínjol.

Mentre jo intentava fruir del miracle, l'Ann va parar un moment per mirar-se-la:

-Penis normal, amb erecció d'unes sis o set polzades -va dictaminar-. Ara, la prova proctològica... A veure com tens la pròstata.

S'ensaliva l'index i, a poc a poc, me'l va anar ficant al cul, alhora que em masturbava amb l'altra mà. Durant uns minuts, va manipular-me el recte tan sàviament que em feia cridar de gust. Però, quan ja em sentia pujar la lletada, la molt puta va parar en sec i em va deixar amb la mel a la boca.

-Tranquil, tranquil... Encara no he acabat. Tranquil -i mentre em demanava calma, es va treure les calces.

El panorama d'aquella xona florida i frondosa em va deixar bocabadat i bullent al límit. Per bé que l'Ann no em va permetre que em socarrimés massa.

-Per últim, provarem el grau de solidesa -em va anunciar. I a continuació se m'enfilà al ventre i es va posar a la gatzoneta damunt de mi. Tot seguit, d'una estrebada, s'embeinà la virosta sencera dins la figa.

¡Renoi!: només entrar en aquell garatge mullat, vaig perdre definitivament el senderi. Vaig començar a moure el cul frenèticament. Un, dos, tres cops d'èmbol... i ja estava a punt d'ejacular un bon raig de llet. De fet, no controlava gens ni nervis, ni muscles, ni cervell. Tot el meu cos havia esdevingut una pixa delitosament turmentada. I, més que gemegar, bramulava com un brau malferit.

Estava jo a punt de vessar les primeres gotes, quan la doctora Divinstone, tot d'una, abandonà la meva panxa. Em vaig quedar fet un nyap. I, amb la polla a l'aire, que em tremolava com un fuet.

-¡Ei, ei! Encara no, encara no... -va exclamar mig enfotent-se'n-. Falta la prova definitiva.

Aleshores es col·locà, al meu costat, de quatre grapes i es va lubrificar l'anus amb els sucs abundants que li regalimaven del cony.

-Au, carda'm el cul -em va ordenar.

S'havia separat aquelles galtes carnals i voluptuoses i -mai no ho hauria cregut- m'ensenyava un forat gros i rodó, de pell fina i sense plecs.

-Tens una ullera preciosa -li vaig lloar, mentre la enculava.

-Sí, mai he petit d'hemorroides... Vinga, és tota teva.

Jo estava ja tan cremat que, gairebé instal·lar-me al seu recte, em vaig escórrer gardenyant com el pare de tots el porcs. Segurament, vaig deixar anar un bon floc de mató, perquè em vaig notar la cigala més empastifada que mai. Per sort, la pressió d'aquell cau expert m'allargassà alguns segons més les sensacions, sempre tan curtes, de goig i de plaer. Momentàniament no sabia on estava ni de qui era aquell culàs fastuós.

-Bé, amic meu, no és exactament viagra el que et cal -vaig sentir que em comentava l'Ann, quan jo ja retornava.

Amb molta traça, es va lliurar de la meva empalada i es va quedar al llit de boca terrosa.

-Em sap greu... Anava tan calent que... -vaig provar d'excusar-me.

-Ja... Però, no t'amoïnis, europeu meu. La nit no s'acabat... De moment, demana alguna cosa per menjar.

En efecte, vaig fer portar a l'habitació canapès, sandvitxos i vi blanc californià.. Tots dos vam endrapar amb gana i vam quasi buidar l'ampolla. Jo em sentia ben satisfet. Havia engegat a dida la depressió d'elefant, per bé que no estava massa segur de les meves forces. Mentre ens acabaven el vi, li ho vaig comentar a l'Ann.

-No et capfiquis. Sexualment, sóc una dona molt dúctil, molt flexible... i molt calenta -em va assegurar i, després, em va fer un petó llarg i fondo, mentre m'acaronava els genitals. Em va omplir la boca de saliva amb regust d'alcohol californià. I em llepava els llavis, la llengua, el paladar, reiteradament, tal com jo ho hauria fet dins del seu cony.

Vaig reaccionar de seguida. Em vaig amorrar a aquelles tetes de cabra que capcinejaven a tort i a dret. I, amb certa cura, vaig estar xuclant-les i mossegant els mugrons. La vaig sentir gemir elegantment i suau. I, de mica en mica, em vaig anar tornant a empalmar.

Seguidament, amb els llavis humids, vaig fer camí fins el seu melic i el vaig polir amb la punta de la llengua. Per fi, vaig arribar a aquella vulva roent. També amb la llengua, m'hi vaig anar obrint pas entre el seu pelfut fosc, fins trobar-hi el clítoris. Llavors, vaig dedicar-me amb tossuderia a xarrupar-li, llepar-li i comprimir-li el botonet. De vegades ràpidament, de vegades morosament, de vegades fent-lo gronxar entre els meus llavis. Hi vaig insistir sense parar, fins que la vaig sentir convulsar-se i gemegar amb un orgasme prou respectable.

Després, tot va esdevenir una espècie de cerimònia tastaolletes. Ara començàvem un 69; ara li fotia un parell de barrinades dins la patata; ara provàvem una palla cubana amb mamades de fava; ara la donava pel cul uns instants...

Ella me la mamava o me la pelava fugaçment, de tant en tant. I, si li venia de gust, també em treballava una mica el recte, amb un parell de dits. Això sí: manteníem un ritme prou intens i excitant. De tal manera, que l'Ann, encara que a mi em tenia a ratlla, va anar gaudint de diversos petits orgasmes.

Finalment, una de les vegades que li enforcava la vagina, se'm va aferrar a les natges i va cridar:

-¡Folla'm, folla'm! "¡Fuck me hard... you bastard!"

Tenia les cames damunt les meves espatlles. Jo vaig aprofitar la postura per masturbar-li el clítoris amb els dits, mentre la cardava. I m'hi vaig aplicar, en aquesta maniobra. No volia que, quan jo em corregués, ella encara fos al portal de l'orgasme final.

Realment, la cosa va anar d'allò més bé, gràcies a que l'Ann hi va posar tota la carn a la graella ("¡Oh, my God!¡Oooh, my God!..."). Així i tot, quan ella es va estremir revoltant-se com una batedora, jo ja havia acabat de buidar els ous (aquesta segona vegada molt poc plens).

Mentre jo volava pels núvols, aclaparat pel gaudiment luxuriós d'autèntic sexaddicte, l'Ann esclatà de sobte. Es posà a grinyolar, a cridar i, en "slang", a disparar un seguit de mots dels que no vaig comprendre ni un borrall. A cops de genoll, s'alliberà del meu vergot que, amb espasmes encara, li va esquitxar cuixes i pelussera de grumolls de semen. I, com una bestiola salvatge, la doctora Divinstone va començar a rebolcant-se sobre el llit, mentre s'estirava els mugrons i s'esgarrapava la xona sense pausa ni treva.

Va estar-se, així d'enfollida, una bona estona. Es planyia tant que jo no sabia si gaudia o patia. Però finalment es va calmar. I, tota desmanegada sobre el llit, es va anar relaxant lentament.

-Veus, en moments com aquests és quan trobo a faltar el tabac -va murmurar, abans d'alçar-se.

Després, em tornà a fer un petó llarg i fondo. I es ficà a la cambra de bany. Hi va sortir ja vestida.

-Me n'he d'anar... -va dir-. M'encanta fer l'amor amb europeus. En general, no s'esteu de res i sabeu cardar com Déu mana... "See you tomorrow, darling".

Però el dia següent no la vaig veure. I al altre me'n vaig haver d'anar de Nova York.
Mesos després la vaig tornar a trobar a un congrés, a Barcelona. Vàrem quedar per a sopar.

-Estic amb la meva germana Beth. ¿T'importa que vingui també? -em va preguntar.

-No, està clar que no.

-¡Oh!, mira ara ve. Te la presento.

Em vaig girar. La Beth era, en realitat, la meuca d'hotel que m'havia dit que es deia Cheryl.

Quines coses, ¿oi?
 

El Well-Werd

Volver al Indice Well Werd