1.- VÉS PER ON, VAIG FOLLAR AMB LA MONTSE
 

Vés per on jo, com quasi tots, també em vaig tirar la meva cosina germana. Per bé que, la primera vegada, va ser fa uns mesos, quan ella era a prop dels seixanta-nou anys.

Clar que, realment, la meva cosina Montse només em duu cinc anys. Quan jo en tenia dotze, me n'hi vaig enamorar i somniava en cardar-me-la, d'una manera molt vaga. Perquè, llavors, no sabia ben bé com era això de follar amb una dona. Jo naturalment era verge. Les meves excitacions sexuals es desfogaven a base de palles contínues. Val a dir que m'he masturbat, fins i tot, des d'abans que em sortís llet. Recordo que, aleshores, després d'arribar a una mena d'orgasme, sota el prepuci se m'acumulava una esmegma groguenca i espessa que feia fortor de formatge fermentat. Per això, manta vegades anava a pelar-me-la davall la dutxa.

La Montse es casà als vint-i-tants anys i es va quedar vídua cap als cinquanta-sis. En realitat, jo l'havia deixat de veure pràcticament després del casament. Tanmateix, com és normal, vaig anar a l'enterrament i als funerals del seu marit. Després un altre cop vam tornar a no veure'ns, malgrat que ambdós vivíem a Barcelona.

Però una tarda, fa uns tres mesos, me la vaig trobar al carrer, prop de casa seva. Després del petons a les galtes, mentre ens dèiem quatre tòpics, vaig estar-me mirant-la. Malgrat les bosses i les potes de gall, en aquells ulls blaus persistia una certa vivesa pròpia de la seva adolescència. Igualment, la seva boca, amplia i de llavis prou turgents encara, resultava d'alló més petonera.

-Se't veu molt bé. Fas força goig.

-Pots comptar... D'aquí un mes en faré seixanta-nou.

-Un número molt suggestiu.

Poc després -no em preguntis com- estàvem tot dos a la sala d'estar del seu pis, veient les fotos dels seus nets. Sèiem a un sofà, prop la porta de la terrassa.

-Se t'assemblen molt, a la mateixa edat -vaig fer.

-Estaves enamorat de mi, ¿oi? -em digué a cau d'orella. M'arribava el seu alè per aquella escletxa graciosa d'entre els dos incisius.

-Naturalment.

-¿Tenies ganes de follar-me?

-Bé... No d'una manera molt clara, llavors... Però sí de menjar-te a petons. I, potser, d'amorrar-me a les mamelletes.

Aleshores, la meva cosina Montse se'm va abraonar i em va fer un petó tremendament lasciu. De sobte, vaig sentir la seva llengua dura, sòlida, gruixuda, dins la boca. Més que ensalivar la meva, que llepar-me, que tafanejar pel paladar, en realitat, m'estava pràcticament penetrant. L'allargava, una i altra vegada, quasi fins la meva gola, amb la consistència i amb la força d'un penis trempat. Allò em va resultar tan inesperat com afrodisíac. La cigala se'm va posar dreta de cop; van enfollir totes les terminacions nervioses del meu cos; i el cervell va començar a alliberar hormones a preu fet.

Tenia la Montse tan arrapada a mi que l'únic que estava al meu abast era el seu cul. Així, doncs, vaig clavar-li els dits a aquelles natges, enfaixades per alguna mena de calces elàstiques, i vaig intentar de masegar-les amb certa frisança. Ella devia sentir alguna cosa, perquè de cop i volta em va engrapar el paquet que em tibava sota els texans.

-¡Déu n'hi do, nen! -va fer. Reia ara tan excitada com jo. Aprofitant la pausa, vaig provar de fotre-li mà als pits. Però ella es va alçar per evitar-ho, mentre em demanava:

-Un moment... Ara torno-. I ja a punt de sortir de la sala: -Si vols, hi ha un lavabo a la segona porta del corredor.
Mentre em rentava al bidet, em vaig recrear mentalment en la concupiscència de la situació. La Montse era filla de la germana de la meva mare. D'infants, havíem viscut, ens havíem sentit, ens havíem estimat com dos autèntics germans. La imminència de la fornicació amb aquell cos, gairebé de la mateixa sang, em feia sentir joiosament brut i obscè. M'hauria agradat, fins i tot, de ser creient per tal de gaudir plenament de la luxúria d'un pecat d'incest.

Pensant en el morbo de la transgresió, em vaig anar escalfant de mala manera. Tant que, en tornar a la sala, quasi patia un espècie d'atac de priapisme. La Montse m'estava esperant, ajaguda al llarg del sofà. Duia una bata de seda verda, descordada, que a penes l'embolicava. Per primera vegada, la veia totalment nua. I no tenia, lògicament, el cos florit i eròtic dels divuit anys que tantes palles m'havia inspirat. Ara, era una dona de tetes caigudes fins l'inici de la panxa, rodona i sacsonuda; de malucs de paridora; de cuixam poderós però tou; i amb una xona rasurada ("Em surten pèls blancs"), de llavis protuberants i morats. Però, ¡quines coses, tu!, precisament la imperfecció, el desordre harmònic, d'aquell cos em va fotre més calent que mai i vaig trempar com una bèstia.

-Au, ¿a què esperes, rei? -em renyà dolçament i em va descordar els texans. Aleshores, sense pensar-s'ho, es ficà mitja verga a la boca i va començar una mamada caníbal. Em van bullir els ous i vaig sentir un gust insofrible per tot el cos. La Montse m'amenaçava amb la mamada de la meva vida. Però jo no volia escórrer-me encara. No, així. Volia cardar-la, fotre-li un clau de ca l'ample. Consumar de manera clàssica aquella relació incestuosa.

-¡Para, para, paraaa...! -vaig cridar. Em vaig escapolir de la seva boca i, d'una puntada, vaig engegar a dida els pantalons. La Montse es va quedar una mica desconcertada. S'esllavissà a poc a poc de la bata, com una crisàlide del capoll, i se'm girà d'esquena. Es va agenollar sobre el seient del sofà, amb la cara recolzada al capdamunt del respatller.

¡Collons de Déu, quin cul!. Un senyor cul, generós i granat, de carn immoderada, mollenca, deliberadament voluptuosa... Era evident que, amb aquella postura, la Montse m'estava invitant a sodomitzar-la. Però, per experiència, sabia que les coses havien de prendre el seu temps. Així que vaig començar per besar-li les arrels del cabells de la nuca. Sense pressa, amb la punta de la llengua vaig resseguir-li l'espinada fins la canaleta d'aquell mapamundi. Mentre ella bleixava lleugerament i se li posava pell de gallina, vaig anar fent-li mossegadetes a les galtes del cul. Finalment, vaig ficar el cap entre les seves cuixes i, girant la cara, vaig acabar llepant-li aquell cony de llavis complicats, amb certa parsimònia.

La Montse es va eixarrancar una mica més, per tal de facilitar-me la feina. S'havia aferrat al respatller, però lentament, dominada per tota mena de contraccions, la cara se li escolava vers el seient. I cada cop alçava més el cul. D'altra banda, jo començava a notar el tast més fort, més salabrós, dels sucs de la patata. Llavors, tot d'una, vaig abandonar la llepamenta i em vaig posar dret. La Montse gemegava ara sense cap inhibició.

-¡Què fots, rei? ¡La figa..., menja'm la figa! ¡Va, vaaa! -m'ordenava.

Però jo, fascinat per l'espectacle d'aquell cularro, vaig sucar un parell de dits a la xona. Ben empastifats de bava vaginal, els vaig ficar, amb cura, forat endins. Segurament, ella va imaginar què vindria després. I no sols va deixar de protestar, sinó que, amb les mans, s'estirà les natges per obrir de bat aquella ullera rugosa i fosca com una trufa.

Jo em vaig escanyar la verga per la base, a fi d'endurir-la més, i vaig bescanviar dits per favot amb bastant facilitat.
Però la veritat és que anava massa encès, massa desficiat, i només encasquetar-hi mitja cigala vaig sentir-me prest per buidar els collons. Per postres, la Montse va estrènyer l'esfínter i es posà a remenar l'olla com una bandarra boja. I a més, m'encoratjava:

-¡Fins els budells, tros de maricó! ¡Fot-la fins els budells!¡No t'aturis, no t'aturis!¡Nooo...!

D'una estrebada, vaig arrabassar la virosta d'aquell dull. Va sortir trontollant i disparant, a tort i a dret, les primeres gotes de semen. Sense perdre un instant, em vaig abocar sobre l'esquena de la meva cosina i li vaig encastar la titola dintre d'aquella figota madura. Curiosament, m'havia trobat amb la resistència del seus dits: s'estava matxucant àvidament el clítoris. I allò em va parar uns segons la vinguda de llet.

M'havia aferrat a les tetes i, arrapat al seu cos, em vaig abandonar a l'arribada, per fi, del plaer incontrolat d'aquell clau incestuós. Per bé que la Montse em suplicava que em resistís una mica, que l'esperés, jo em vaig esforçar per ejacular com un autèntic marrà. Dos, tres convulsions delicioses... i tota la meva mala llet va anar a parar ben al fons de la seva vagina, a canvi d'una estoneta d'éxtasi i d'ingravitació carnal.

-¡Malparit, malparit...! ¡No la treguis ara...!

No, no la vaig treure. Encara que volgués, no l'hauria pogut treure. La meva cosina me la tenia agafada pels ous, mentre es masturbava cada cop més de pressa. Va estar-s'hi així prop d'un minut. Per fi, entre bramuls, esgarrifances i crits, va aconseguir un bon orgasme:

-¡Ostres, ostreees... Déu meu! ¿Quiiiin guuust, vida, quin gust!

Quan va deixar anar la meva titola, ja s'havia arronsat miserablement. La Montse, que s'havia caigut del sofà, va continuar tocant-se i sospirant baixet durant alguns moments, amb els ulls closos. En tornar-los a obrir, em va dedicar un somriure agradós, però no massa feliç. És a dir, no estava prou satisfeta. -Havíem parlat del seixanta-nou, ¿no, nen? -va dir.

-Sí, reina, però ja veus com m'ha quedat. Poden passar segles abans que es recuperi.

-Potser sí, potser no... -em parlava ja dreta-. ¿Vols prendre alguna cosa?. ¿Cafè, te, whisky...? ¡No: ja ho sé! Espera'm.

Va regressar aviat amb una infusió aromàtica.

-Au, pren-te això. Ja veuràs que bé t'anirà.

Vaig olorar la tassa, abans de fer-hi el primer glop.

-¿T'has tornat bruixa, potser?

-Molt bruixa i molt puta, amb els anys -va assegurar tot rient.

-¿Segueixes pintant?

-De vegades. A la millor et dibuixaré al carbó, així, en pilotes... De tant en tant, també et faig la competència: escric... I m'he afeccionat a navegar per internet. Sobretot, ¡imagina't!, per les pàgines porno.

Realment, no sé que tenia aquella infusió. Però a poc d'acabar-me la tassa em vaig sentir reconfortat, novament prou empalmat, i amb forces per engegar un bulliciós 69 (ella damunt i jo a sota).

Com ja m'ho havia demostrat anteriorment, la Montse la sabia mamar de conya. Ara, a cops de llengua, em castigava la cigala de dalt a baix; ara, rodejant-me la corona de la fava amb els llavis, me la xarrupava i llepava alhora; ara em polia el perineu i les pilotes amb la punta de la llengua; ara me la xuclava a fons, una, dos, tres vegades, com si volgués desarrelar-la del pubis; ara accelerava les seves xumades fins deixar-me a punt de l'orgasme i, llavors, me l'ensalivava dolçament per tal de refrescar-la. I a tot això, maniobrava amb els dits dintre del meu recte, amb tanta traça que fins i tot em feia fruir del mític plaer prostàtic.

Com és lògic, jo m'esforçava per estar al seu nivell. Amb els dits havia anat separant els pètals carnuts d'aquella xona suculenta. Pausadament, amunt i avall, li llaurava el solc amb la punta de la llengua. Si arribava al botonet del clítoris, m'entretenia. El feia saltar repetidament entre el meus llavis i acabava libant-lo amb una sèrie de xarrups intensos. Després, també, li ficava la llengua ben rígida dintre de la vulva, xopa de sucs salats, i hi anava escorcollant plec per plec. I, sense tanta traça com ella, també jo li feia treballs anals amb els dits.

Dues o tres vegades la Montse em va empresonar el cap amb els seus cuixots i me l'immobilitzà, mentre sospirava ("¡oh, que bo!") i s'estremia amb petits orgasmes. Dues o tres vegades jo vaig estar a punt d'abastar el clímax i vessar glopades de llet. Però ella s'aturava a l'instant oportú i deixava que se m'enfredés una mica la frisor.

Però va arribar aquell moment en què tot és inútil, aquell moment en què ja res no té tornada. Se m'encrespà la polla fins al límit i, esmaperdut, vaig anar rajant la poca esperma que em quedava, dins la boca de la Montse. Per sort, ella estava també a punt de l'orgasme. Sols vaig haver d'apressar una mica les xarrupades del botonet perquè la meva cosina s'escorregués com una gossa moguda. Després, tots dos vam rodolar per terra, alenant amb desesper, com si sortíssim del fons d'un mar molt profund.

La Montse em va trucar tres dies després, el divendres. Volia saber que feia aquell cap de setmana.

-No res... La meva companya encara està de viatge.

-¿Per què no m'acompanyes a l'apartament de Begur?

-D'acord.

Llavors, em va explicar que havia escrit alguna cosa de la nostra trobada.

-Me l'acaben de penjar a una web de relats eròtics en català, al "Callejón Oscuro". L'he titulat "Vés per on vaig follar amb el Pau"... Si ho llegeixes, no t'emprenyis amb mi, ¿eh, Pau?
 

El Well-Werd

2.- VÉS PER ON, VAIG FOLLAR AMB EL PAU
 

Vés per on jo també he fet l'amor amb el meu cosí germà. Per bé que ha estat quan ell ja passa del seixanta cinc.
Clar que, en realitat, el meu cosí Pau és cinc anys més jove. Quan jo anava pels disset o divuit, el tenia ben enamoriscat de mi. Això m'agradava i m'afalagava una mica. I, per tal de mantenir-lo enfavat, sovint jugava amb ell, com una experta escalfabraguetes. De vegades, si els meus pares i el seus sortien plegats, el Pau passava la nit a casa. Jo, per curiositat, l'havia espiat mentre dormia a l'habitació amb el meu germà, a la llitera de sota. Més d'un cop, li havia vist aquella titoleta rosada que a penes emergia d'uns ouets de perdiu. Fins i tot, un dia, amb la meva veïna Rosa, el vam enxampar quan se la pelava. Ell no ens va veure, però la Rosa es va excitar i, tan atrevida com era, per poc que no entra a ajudar-lo. Per ésser sincera, també jo em vaig excitar i, aquella nit, vaig gaudir d'allò més, pessigant-me els mugrons i fent-me el ditet.

El meu cosí Pau no era pas un xicotet massa "guapo". Tenia ullets de tita -això sí, molt verds- i una boca ben dibuixada, però poc sensual. Tampoc el seu culet no era d'aquells que, fins i tot en adolescents, es fan mirar. Sinó, més bé, petit i magre. Però era un noiet introvertit i tendre, cosa que, ja llavors, el feia prou interessant.

Realment, a causa d'aquesta manera de ser, vaig estar a punt de fer-ho amb ell, quan jo tindria vint anys i el Jordi ja m'havia encetat. Va ser una tarda que va venir a veure'm a casa. Jo estava al llit recuperant-me d'una pleuresia. Ma mare va aprofitar per sortir a comprar i es vam quedar sols. En un moment donat, el vaig sorprendre clavant-me aquells ullets verds a l'escot del camisó. De sobte, jo em vaig sentir vulnerable i com nua. Se'm van endurir els mugrons, vaig notar un formigueig calent per tot el cos, i em van entrar unes ganes boges perquè es decidís a tocar-me d'una vegada. Fins i tot, recordo que em vaig enzelar com una gossa, pensant que era a punt de cometre un pecat d'incest. De ben segur, si no fos perquè al matí m'havia baixat la regla, hauríem acabat follant pels descosits.

Després de casar-me amb el Jordi, van deixar de veure'ns. Pràcticament, només ens trobàvem a batejos, bodes i funerals. Recordo que, quan em vaig quedar viuda, també va assistir a les exèquies pel meu marit. I gairebé ja no el vaig torna a veure fins abans d'ahir a la tarda.
 
Me'l vaig topar al carrer, a la porta de casa.

-Fas força goig. Se't veu molt bé -em digué d'antuvi.

-Doncs, mira, aviat en faré seixanta-nou.

-Un número prou suggestiu.

És curiós, però aquella poca-soltada em va caure d'allò més bé. Me'l vaig mirar. Ara, s'havia convertit en un home gran, de cabell escàs i grisenc, i amb aquells ulls de tita més apagats. Un home d'espatlles amples, de ventre pla encara i cul, ara, potser més estret i més magre. Però, sobretot, amb un aire francament interessant.

Amb l'excusa d'ensenyar-li les fotos dels nets, el vaig fer pujar a casa. No sé ben bé com va anar la cosa, però al cap d'una estona em confessava allò que jo ja sabia: que de jovencell havia estat boig per mi.

-I et delies per follar-me, ¿oi? -vaig gosar d'apuntar-li.

-Llavors, jo gairebé no sabia que era això de cardar... Encara era verge.

Ho va dir d'una manera tan dolça que no em vaig poder estar de fer-li un petó. Un petó que, de primer, va ser afectuós, però que, de seguida, esdevení una morrejada agressiva, desenfrenada, plena de luxúria. Mentre va durar, em vaig sentir perdre l'esma com feia temps no em passava. Clar que també feia temps que no besava un home d'aquella forma. De cop i volta, tenia fogots vagant per tot el cos. Directament de la llengua, em baixava una mena de picor ardent, elèctrica, fins al bell mig de la xona. I vaig notar que m'estava mullant com també feia temps no em passava (si més no, tan aviat).

El meu cosí Pau s'havia escalfat com una caldera. Bufava i rebufava, malgrat que jo li tapava la boca amb petons cada cop més llepadors, cada cop amb la llengua més endins. Tot nerviós, volia magrejar-me, però es perdia en focs d'encenalls. En canvi jo vaig ser capaç d'engrapar-li el bony del texans que Déu n'hi do el goig que feia.

-Espera'm, nen -vaig fer en un instant de lucidesa-. Vés-te preparant que ara torno.

Mentre em despullava al bany del meu dormitori, em va entrar una sensació de benestar, de bon rotllo i, sobretot, de ganes imparables de cardar. Segurament, com a conseqüència d'una aguda pujada d'estrogens en sang.

Tenia plena consciència de que m'ho anava a fer precisament amb el cosí germà. Com germans, exactament, ens havíem estimat de petits i, potser, encara ens estimàvem com a tals. Només de pensar amb l'incest m'entrava un gaudiment anticipat, tot un plaer alienant.

Tanmateix, em vaig desplomar una mica en veure'm tota nua al mirall: tetes quasi per terra, panxa bonyeguda, cul com una plaça de toros... Però, ¡merda!, després de tot tampoc el Pau era cap Robert Redford. Així que recent rentada, ruixada de desodorant i emmarcada per la bata de seda verda, vaig ajeure'm al sofà de la sala.

El meu cosí Pau va entrar de seguida. No sé si per timidesa o per inseguretat, només s'havia tret la camisa. Se'm plantà davant, amb una espècie de tenda de campanya sota els texans.

-¿Què esperes, rei?

Me'l vaig apropar per la cintura, mentre ell es desfeia dels pantalons. A l'alçada de la meva cara, va vinclar un cigalot trempat, ple de venes i venetes inflades, i una fava prominent i molt vermella. Era prou maco. Per bé que jo havia fruit d'alguns més llargs o més gruixuts, encara que també d'altres més raquítics. Però aquella era la titola del meu cosí germà i necessitava sentir-la dintre de mi: a la figa, a la boca, al cul. Necessitava que m'omplis a vessar amb aquell semen genèticament familiar.

Tal com estàvem situats, em va resultar fàcil d'endrapar-me aquell vergot, quasi fins la gola. El vaig començar a mamar com si m'hi fos la vida. El meu cosí començà a grunyir, a agitar-se, com una bèstia ferida. Jo, després de cada xuclada salvatge, em quedava a l'aguait, esperant les glopades d'esperma. La veritat és que em venia força de gust rebre dins de la boca la seva lletarada càlida. Per això, vaig quedar desconcertada, quan el Pau m'arracava dels llavis el seu pixot, alhora que em demanava que parés, que no volia córrer-se encara.

Jo vaig aprofitar la petita treva per treure'm la bata. Per fer-ho amb comoditat, vaig haver de donar-li l'esquena. De sobte, vaig sentir la llengua del meu cosí que em llepava la nuca. Tot se'm va eriçar. Les arèoles i els mugrons se'm van dilatar, endurir. I em van entrar unes ganes folles d'acaronar-me el clítoris (o, millor, que fos ell qui m'ho fes). Però el Pau portava una altra idea. Em passejà la llengua per l'espinada, per les natges, per l'anus, fins arribar tremolant a l'escletxa del cony.

-Tens una xona molt inquietant... Sembla una orquídia -vaig sentir que deia, mentre amb aquella punteta vibràtil, a copets ofídics, em va anar separant el llavis vulvars fins topar-se amb el clítoris.

No va fer res d'especial: només tres o quatre tocs linguals al meu botonet. Però va haver-ne prou perquè m'arribés un orgasme tan moderat com gustós. D'aquells que jo en dic "d'aperitiu". De totes maneres, em va fer entrar en una mena de fase d'excitació hormonal, de hipersensibilitat corporal i de seminsconciència mental. Així, no tinc molt clar quan ni com el Pau em va enforquillar el cul. Ni tampoc quan i com va extreure el pixot de l'ullera i, apuntalat sobre la meva esquena, me'l va ensorrar tot sencer a la patatona.

Per la manera que el meu cosí panteixava i em pessigava els mugrons, vaig intuir que estava a punt d'escórrer-se. Per això, em vaig concentrar en fotre'm una palla furiosa. Era meravellós sentir la polla del Pau bellugant-se dins la meva vagina; sentir els cops de malucs, de ventre, potser de collons, assotant-me les natges; sentir les llepades i mossegadetes, com cremades, que em feia a l'esquena. El meus dits van començar a afanyar-se. Ben aviat, des de l'entrecuix, dessota del mont de Venus, se'm va anar estenent per tot el cos una escalfor, al mateix temps, frisant i ofegosa. Em feia bleixar i, segurament, bramulava, cridava o deia porcades. Expansions, per cert, que en lloc d'ajudar-me a desfogar, encara m'exacerbaven més.

Ja no estava pas massa lluny de escórrer-me que el Pau es posà a fremir com un animalot. I, com si estossegués, a cops de cigala em va anar untant les entranyes d'una mena de mató sense mel. Va tenir una baixada tan escandalosa que em va fer venir com una onada de plaer que s'esmicolà dolorosament per tota la meva carn.

-¡No la treguis ara!¡Deixa-la així, deixa-la aixíííí...! -li vaig exigir.

I ell mantení la sardina coent-se dintre el meu forn fins que, ben aviat, em va arribar un bon orgasme. Un orgasme esvaïdor i bastant satisfactori, sobretot, perquè a cada convulsió sentia aquell bocí de carn de mascle, absolutament espremut, vampiritzat per la luxúria del meu cony. El sentia, de vegades, fregar-me a penes el clítoris -que ja m'anava per lliure- i, de nou, se'm escampava per tots els punts sensibles un plaer guspirejant, ("¡Oh, Déu, quin guuuust!") pràcticament celestial.

Vaig anar lliscant del sofà fins quedar-me asseguda a terra. Gairebé, de seguida, tots el meus sentits, el meu cos, la meva ment, tota jo, vam percebre que no n'hi havia prou amb allò. Vaig abraçar el meu cosí. Però ell estava rendit i desarmat, amb una titoleta quasi tan minsa com quan tenia dotze anys (clar que ara més fosca i arrugada).

-Reina, tardaré segles a recuperar-me. Ja en tinc seixanta-cinc: estic vell.

-Veus, jo no me'n sento, de vella... Si no em miro al mirall, és clar... Ara mateix, em noto tan viva com quan en tenia trenta o quaranta... I tu ets un mentider: tampoc et creus un vell, per molt que parlis... Espera't: ja sé que farem.

Se'm va ocórrer de preparar una infusió d'herbes diverses que, per situacions com aquella, m'havia recomanat una herbolària amiga de la meva cunyada Maria.

-¿T'has tornat bruixa? -va dir-me el Pau, mentre olorava la tassa.

-Cada cop més bruixa i més puta.

El cas és que ens va funcionar de tal manera que ni jo m'ho podia creure. Quinze o vint minuts després estàvem embolicats en un cap-i-cua de la gran hòstia. Per cert que, pel que vaig comprovar, el malparit del meu cosí en sap un tros de llepar figues. La veritat és que a mi m'agrada a morir que em mengin el cony: potser és la cosa que més m'agrada. Per bé que podria comptar amb els dits de la mà (i me'n sobrarien) les vegades que un home, amb la llengua, m'ho hagi fet realment com per tocar-hi campanes.

El Pau feia anar la llengua ara com un fuet ara com una barrina. I, quan hi esqueia, usava llavis i dits amb molta saviesa. Prompte, vaig començar a xalar amb aquella sèrie de jocs liguals experts. El meu cosí feia sorgir des de tots el racons del meu sexe un gustet turmentós, pertorbador, que jo intentava retornar-li amb apassionades mamades de verga. A poc a poc, em van anar baixant tot un seguit de petis orgasmes. O, millor dit, vaig arribar a una mena d'estat orgàstic, d'intensitat progressiva, amb moments d'acme terriblement delitosos.

Fins que vaig assolir un instant en el qual el plaer ja no augmentava sinó que s'expandia per totes les fibres del meu cos, igual que l'explosió d'una supernova. Alhora, la polla del Pau, ja ben bufada, va començar a botar dins de la meva boca. Finalment, va deixar anar un rajolí de llet aigualida i lleugerament sucrosa, que després de degustar-la, em vaig empassar amb llepolia. De seguida, tota jo em vaig sentir enlairada i fora de mare per un orgasme emocionant, estrepitós, desbordant. Un orgasme poderós, d'un plaer deliciosament sòrdid i gratificador fins l'aclaparament.

Ja més tard, quan el meu cosí se havia marxat, no em vaig poder estar de trucar la meva cunyada Maria. Encara, una mica trasbalsada, li vaig confiar la peripècia d'aquell inesperat incest amb el meu cosí germà.

-Sap llepar la figa quasi tan bé com tu -se'm va escapar. Però, per sort, ella no és va cabrejar, sinó que em suggerí:

-¿Per què no el fas pujar amb nosaltres dues a Begur, aquest cap de setmana? Podríem muntar-nos una de ben bona.

-No és mala idea, no.

El cert és que cada cop tinc més ganes de fer cas a la Maria. Però, de moment, tan bon punt acabi d'enviar tot això al "Callejón Oscuro" (m'agradaria que m'ho pengessin a la web catalana), me n'aniré al llit. I, fent volar tota mena de fantasmes sexuals, acabaré de ben segur masturbant-me amb el dit, o amb un bon consolador, fins que caigui morta de gust. De vegades em faig creus pensant com és possible que, una àvia com jo, hagi arribat a ser tan putarra.
 

Autor(copista?): El Well-Werd
 

Volver al Indice Well Werd