Els nostres carrers

Si no coneixes la nostra demarcació (és a dir, la nostra zona d'influència), ací tens una explicació de la història i de l'origen del nom de tots els carrers de València on ens movem.

En esta pàgina ha col·laborat l'historiador i veí del barri Javier Mozas
(jamoher@alumni.uv.es).

Avinguda de Blasco Ibáñez

L'avinguda de Blasco Ibáñez comença als Jardins del Reial i acaba a l'estació del Cabanyal. El seu aspecte actual té poc a vore amb el previst en el primer projecte, aprovat en 1893 i redactat per Casimiro Meseguer, ja que els seus plànols van modificar-se reiteradament. Anomenada temps enrere Passeig de València al Cabanyal i Passeig de València al Mar, esta avinguda finalment va dedicar-se a Vicente Blasco Ibáñez en juny de 1977. Nascut a València en 1867, Blasco Ibáñez va ser un important novel·lista amb obres tan conegudes com Arroz y tartana, Cañas y barro i Los cuatro jinetes del Apocalipsis. També va ser diputat republicà per la seua ciutat natal, i el seu partit va governar l'Ajuntament de la mateixa de 1901 a 1911.

Carrer Campoamor

Este carrer comença a l'avinguda Cardenal Benlloch i acaba al parc Virgen del Castillo de Vilches. El seu origen data de 1928, quan es construïx el Barri L'Amistat junt a l'esmentada avinguda. El seu traçat és molt heterogeni, ja que en alguns trams és transitable per vehicles, en altres és jardí i en altres encara solar, a banda de encara estar tallada per antigues casetes en un punt. Ramón de Campoamor (Navia, Astúries 1817-Madrid, 1901) va ser poeta, diputat moderat a Corts i membre de la Real Academia de la Lengua des de l'any 1862.

Carrer Crevillent

El carrer Crevillent comença a Poeta Mas i Ros, i finalitza a l'avinguda de Vicente Blasco Ibáñez, ja en una altra demarcació fallera. Durant molts anys va estar partit pel camí d'Algirós, fins que este va desaparéixer definitivament. La via està dedicada a Crevillent, vila de la comarca del Baix Vinalopó (província d'Alacant). L'Ajuntament de València ja va intentar abans retolar un carrer amb este nom, però no va ser fins a 1961 quan se li va dedicar a este carrer nou del bloc quint del aleshores Passeig de València al Mar.

Carrer Josep Maria Haro

Ampli carrer que té el seu començament al carrer dels Sants Just i Pastor, finalitzant al camí del Cabanyal. La construcció de l'Institut d'Ensenyament Mitjà Sorolla, acabada en 1968, va definir-ne el seu primer tram enfront de la fatxada principal d'este. José María Haro Salvador va nàixer a Cheste l'any 1904. Va ser Llicenciat en Dret i Magisteri, magistrat de Treball i degà de la magistratura, professor, president de la Junta Provincial d'Ensenyament Primari, director del Patronat d'Educació de l'Arquebisbat, president de la Federació Nacional d'Estudiants Catòlics, membre d'Acció Catòlica i col·laborador de El Debate i del Diario de Valencia. Va morir a València en 1965.

Carrer de la Fusta

El carrer de la Fusta té l'inici a l'avinguda del Port i finalitza a Pedro de Valencia. Apareix amb l'antiga proliferació d'indústries a l'encreuament d'eixa avinguda amb les vies de tren, pel fet que este punt té una excel·lent comunicació amb el port i el ferrocarril. El nom d'este carrer recorda que amb l'arribada de la industrialització a València a finals del segle XIX, el camí del Grau (ara avinguda del Port) va anar omplint-se de magatzems de fusta, en especial en aquella zona. El nom d'una avinguda propera, Serradora, també fa referència a este fet. Amb el creixement de la ciutat, pels anys seixanta els edificis residencials començaren a substituir estes indústries a poc a poc.

Carrer Pedro de Valencia

Carrer que comença a Josep Maria Haro, tenint el seu final a l'avinguda Serradora. El seu traçat coincidix amb el del tram final de l'antic camí d'Algirós. Se li va dedicar a Pedro Sánchez i García-Esteban, nascut a València en 1902. Conegut pel seu pseudònim Pedro de Valencia, va ser un pintor que va començar sota les ordres de Benlliure, estudiant a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Madrid); va ser delegat d'Arts Plàstiques a València, i va obtindre, entre d'altres, el Premi Internacional de Pittsburg (1936). Va morir a València en 1971.

Carrer Pintor Ferrer Calatayud

Este carrer comença a Josep Maria Haro, i acaba a l'avinguda Serradora. Fins als anys setanta, era un carreró on només hi havia dos fàbriques i l'Institut Sorolla. Està dedicat al pintor Pedro Ferrer Calatayud, nascut a València en 1860. Va estudiar en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, va ser catedràtic i director de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, acadèmic de la mateixa, i va obtindre entre altres premis el de Primera Medalla en Exposició Nacional i altres regionals. Va morir a València en 1944.

Plaça Pintor Gonzalo Peris

Plaça que té dues entrades, pels carrers Poeta Mas i Ros i Ramón de Campoamor. En realitat és un buit que va quedar entre quatre edificis i en el que a penes hi ha res. L'Ajuntament va donar-li el nom del pintor Gonzalo Peris de Sarrià, nascut a la ciutat de València en l'últim terç del segle XIV i que va estar molt lligat a l'estil gòtic internacional pel seu mestre Pere Nicolau. Entre la seua obra pictòrica destaca la sèrie icònica dels reis d'Aragó per a la Casa de la Ciutat, i el retaule de Santa Úrsula, Sant Martí i Sant Antoni, provinent del monestir de Portaceli (1440). Va morir a València en 1451.

Carrer Poeta Mas i Ros

Este llarg carrer comença al carrer República Argentina i finalitza a Josep María Haro. Amb inici al Barri L'Amistat, en van anar apareixent trams inconnexos segons s'edificava a Algirós. Està dedicat al poeta Ramón Mas Ros, nascut a Fuentelahiguera en 1909. Va ser col·laborador en revistes literàries espanyoles, a més de publicar un llibre de poesies i algunes disperses en publicacions. Va morir a València en 1937.

Carrer República Guinea Equatorial

Comença al carrer Josep Maria Haro i acaba a Manuela Estellés, prop de l'estació del Cabanyal. Este carrer va ser un dels últims a aparéixer en la demarcació de la falla. Este carrer se li va dedicar a Guinea Equatorial, un país africà situat al golf de Guinea que va ser colònia espanyola. En 1844, els espanyols es van assentar en este territori, formant la província de Río Muni, encara que des de 1778 ja disposaven de l'illa de Fernando Poo. En 1968 es va independitzar amb el nom de Guinea Equatorial.

Parc Verge del Castell de Vilches

Parc situat al costat del carrer Josep Maria Haro que es va inaugurar en 1986 amb la col·laboració de la nostra comissió. La Mare de Déu del Castell és la patrona de la localitat de Vilches (Jaén). El seu nom es deu al fet que després de la batalla de Navas de Tolosa (1212), en la qual el poble va passar de mans àrabs a cristianes, es va convertir el castell àrab en santuari de la Mare de Déu. La Cofraria-Germandat de la Mare de Déu del Castell data de 1594 i té una filial a València fundada en 1986.