Evolució urbanística del barri

¡Qui anava a dir que la nostra demarcació, on no queda ni un pam per urbanitzar, va ser tota horta fins als anys setanta! De ser camp, el final del camí d'Algirós va deixar var poblar-se de fàbriques quan la Revolució Industrial va arribar a València (segle XIX), i després d'edificis residencials, durant el creixement econòmic espanyol dels anys setanta. Les següents fotos aèries ho demostren.

1930

El final del camí d'Algirós tenia poc al seu costat a part d'horta. Al centre dreta es pot veure la platja de vies de l'estació del Cabanyal, que en aquell temps tenia molt trànsit de mercaderies; prop seu, una fàbrica. El raïm de huit casetes de l'esquerra és l'actual carrer José de Orga, on ara hi ha guarderies. Ja existia la primera ampliació del jardí d'Ayora (el negre de la part inferior dreta).

1956

La novetat més destacable respecte a la foto anterior és l'aparició dels primers edificis: els blocs de l'Illa Perduda en construcció (el rectangle blanc gran), i el grup de vivendes Indústria (al costat del jardí d'Ayora), acabat en 1947. També es veuen més fàbriques prop de les vies i al final del camí d'Algirós. La línia grossa del cantó inferior representa l'actual recorregut del metro.

1966

Ja existia el primer edifici de la nostra demarcació, acabat en 1966, al costat nord del grup de vivendes Indústria i al cantó del futur carrer Poeta Mas i Ros. La resta de la nostra futura zona era horta, fàbriques i cases de camp; no obstant, ja faltava poc per a la construcció de l'Institut de Secundària Sorolla, la qual va acabar-se en 1968.

1980

El tram del carrer Poeta Mas i Ros entre el jardí d'Ayora i l'Institut Sorolla ja s'havia acabat, però la resta de vies continuava incompleta, inclòs Blasco Ibáñez. Encara sobrevivien el traçat del camí d'Algirós i algunes indústries en la demarcació. El palau d'Ayora conservava el seu terreny original (que era quadrat), però la vegetació s'havia perdut. També havia desaparegut la platja de vies de l'estació del Cabanyal.

1992

Aquell any van acabar-se de soterrar les vies del Cabanyal, cosa amb la qual es va obrir la nova estació del Cabanyal al final de l'avinguda Blasco Ibáñez. Quasi tota la demarcació estava urbanitzada; tan sols quedaven solars al carrer Campoamor, on encara era visible un fragment del camí d'Algirós.

2002

Llevat d'una part del carrer Campoamor, on més tard va fer-se jardí i un centre juvenil municipal, no quedava res més per urbanitzar. En la imatge poden veure's les obres de l'estació de metro de Ayora al cantó inferior esquerre.