¿Què són les Falles?
Les Falles són les festes majors de València, la tercera
ciutat d'Espanya, que és també on van nàixer. No obstant,
esta festa la podeu trobar també en nombroses localitats de la Comunitat
Valenciana com Dénia, Alzira, Gandia, Xàtiva, Orihuela i moltes
altres que han volgut sumar-se a esta celebració declarada d'Interés
Turístic Internacional. La festa es realitza del 15 al 19 de març (és l'anomenada "setmana fallera"), però a partir de l'1 de
març comencen a produir-se ja alguns actes fallers com els focs artificials.
Parlem ací de les Falles quant als aspectes més coneguts d'elles,
però l'Ajuntament de València i els fallers organitzen de tant en
tant, durant la resta de l'any, festes i actes relacionats amb les Falles que
potser no són tan coneguts pel visitant, però que no per això
deixen de ser interessants.
La nostra festa no és només el monument que es crema; també juguen un paper essencial en ella la pirotècnia, la música i el culte a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Desemparats. En qualsevol cas, el foc n'és part molt important. Paral·lelament, la Plaça de Bous de València organitza fantàstiques corregudes la primera meitat de març.
Les comissions falleres
Els organitzadors de les Falles a nivell popular són les comissions
falleres (o "falles" simplement), que són associacions encarregades de
plantar els monuments en les dates corresponents i de donar entreteniment al barri.
Durant tot l'any preparen els festejos de la setmana fallera i organitzen diversos
actes per tal que la gent s'ho passe bé. La majoria de les comissions han
introduït en la festa fallera altres elements de la cultura valenciana com
les jotes valencianes, el joc del truc i la pilota valenciana,
convertint així les Falles en un conglomerat de les tradicions de València.
En l'exercici 2000/2001 n'hi havia 373 a València ciutat i rodalies, i cadascuna té com a representants un president i una fallera major. Al temps, els fallers infantils de cada falla tenen el seu president infantil i la seua fallera major infantil, que fan la mateixa funció en actes per a xiquets. El màxim òrgan de la Festa és la Junta Central Fallera, el qual és apadrinat per l'Ajuntament de València. El president de Junta Central Fallera i les Falleres Majors de València són els representants de la festa de les Falles a tot el món.
El monument
El monument o falla ("falla" es una
paraula amb molts significats en la festa) és una construcció de
cartró-pedra o material similar que es posa al carrer el dia 15 de març
(és l'acte de la plantà), i es crema la nit del 19 (la cremà).
Cada comissió fallera planta una falla gran i una altra infantil més
xicoteta. La falla tradicional té una figura central i diverses escenes
envoltant-la compostes per ninots. En general, estos monuments representen crítiques
amb escenes satíriques sobre temes d'actualitat; és normal trobar-hi
polítics (en 1998, per exemple, Pujol feia d'Aladdin i Aznar de geni a
la Falla Na Jordana, com dient...) i altra gent famosa. Molt sovint trobem en
estes obres d'art un subtil -o no tal subtil- humor picant.
Podem trobar des de falles gegantines (les de les comissions més importants com Na Jordana, Convento Jerusalén-Matemático Marzal, Plaça del Pilar, Plaça de la Mercé, Avinguda Malva-rosa-A.Ponz-Cavite i l'Antiga de Campanar) a típiques falles de barri com la nostra, on les dimensions del monument són més reduïdes però no per això la seua qualitat artística i enginyosa deixa de ser interessant. A la ciutat de València, la major concentració de monuments es troba al barri cèntric de Russafa i als Districtes Marítims. Òbviament, és imprescindible visitar la falla de la Plaça de l'Ajuntament, que és la construïda pel municipi i acostuma a ser de les millors de la ciutat.
La pirotècnia
La pirotècnia pren diverses formes en les festes falleres: castells
de focs artificials, mascletaes, cremà de la falla i petards
diversos que xiquets i majors tiren en l'acte de la despertà (a
les vuit del matí) i en la resta del dia, per tal de divertir-se. En Falles
és constant el so de petards, des dels xicotets que llancen els xiquets
fins a masclets (petards amb certa potència explosiva), i quasi
durant les 24 hores del dia. En efecte, esta festa és de no dormir, i amb
esta intenció es fa la despertà: perquè la gent la
gaudesca des de primera hora.
Contracten castells de focs artificials tant l'Ajuntament com moltes comissions; els municipals es disparen del 15 al 18 de març per la nit i els caps de setmana de març abans de Falles des del llit del Túria, a l'altura de l'Albereda. Les comissions falleres en fan quasi sempre la nit de la cremà, i potser algun dia més. Els castells de focs artificials que més agraden als valencians són els que, apart de fer boniques llums i tinguen un bon ritme, facen un bon soroll, com més fort millor, que acompanye la visió. És per això que els focs de països amb molta tradició pirotècnica com Xina no acaben de convéncer al públic valencià, encara que la seua estètica siga molt bona.
La mascletà és l'especialitat pirotècnica genuïnament valenciana. Es tracta d'un dispar ininterromput de diversos tipus de focs amb el fi bàsic de produir molt soroll durant aproximadament deu minuts. Una mascletà típica comença amb tres trons d'avís per a després anar lentament, però la velocitat i la intensitat de les explosions va pujant fins que arriba el moment del "terratrèmol", que és quan més foc terrestre es dispara al mateix temps, cosa que produeix un fortíssim soroll. Després es llancen trons aeris i per fi, un dispar d'avís indicant que l'espectacle ha acabat. De tota manera, cada volta és més normal veure innovacions a les mascletaes com focs típics de dispars nocturns. Les mascletaes solen començar sobre les dues de la vesprada. Les comissions falleres les realitzen del dia 16 al 19 de març habitualment, però per als que no tinguen ganes d'esperar tant, l'Ajuntament de València en fa a la plaça del seu nom des de l'1 del mateix mes. Al visitant se li recomana que si va a contemplar la mascletà de l'Ajuntament, que estiga a la plaça a les 13,30 o abans, i que si mai n'ha vista cap, que se situe lluny de la tanca de seguretat, perquè una vegada comence serà impossible moure's del lloc per la quantitat de gent que tindrà pels voltants. Les millors mascletaes són les de l'Ajuntament, però falles com Sants Just i Pastor-Serreria també en fan molt bones.
La música
La música és molt important en les Falles. Centenars de
músics venen a València a posar color als actes fallers, principalment
la despertà, els passacarrers i l'Ofrena. Este art és
molt valorat a València i a la Comunitat Valenciana en general; de fet,
en esta Comunitat han nascut gran quantitat de bons compositors i intèrprets.
A una banda de música que vinga a tocar en Falles, a més de saber
tocar les moltes composicions típiques d'esta festa (El Fallero, València, Paquito el Chocolatero, l'Himne Regional...),
ha de ser capaç d'animar els actes més lúdics amb peces divertides.
Però a més de la música de les bandes que hi ha tot el dia, per la nit també podem trobar festes amb discoteques mòbils o orquestres en molts barris, i a les quals pot acudir qualsevol visitant. No cal oblidar tampoc els concerts amb importants artistes que organitzen algunes emissores de ràdio, i que convoquen a desenes de milers de jòvens.
Sant Josep i l'Ofrena de Flors
El culte a Sant Josep és segons moltes teories l'origen de la festa.
Sant Josep és el patró dels ebanistes, i gaudix d'una gran devoció
a València des del segle XVII. La tradició afirma que el costum
de cremar les falles prové dels trastos que els fusters cremaven el dia
del seu patró, el 19 de març (este acte l'han pres les comissions
amb el nom de cant de l'estoreta i continua fent-se, encara que no eixe
dia). El cas és que a esta ciutat se l'estima tant que molts valencians
i valencianes porten el seu nom.
El 19 de març les comissions falleres fan una missa en honor a Sant Josep, però l'acte religiós més vistós el realitzen en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona femenina de València. Es tracta de l'Ofrena de Flors, un acte que es fa des de 1951 on tots els fallers de València desfilen amb vestit regional davant una gran imatge d'ella, el mantó de la qual es fa amb rams de flors que porten les falleres. L'Ofrena es realitza els dies 17 i 18 de març enfront de la catedral, i dura tota la vesprada. Esta Mare de Déu, anomenada "Maredeueta" o "Geperudeta" pels valencians, va ser proclamada patrona de València després que la seua imatge fes durant la Guerra de la Independència que els francesos es retiraren. Per este fet va ser proclamada Mare de Déu Generalíssima dels Exèrcits, i en 1812 patrona de la nostra ciutat.
I molt més...
Però la festa fallera no s'acaba ací. Caminant per València
en Falles es poden trobar carrers adornats, als quals pot accedir el visitant
per admirar el treball artístic dels fallers. Per altra banda, algunes
comissions com Sueca-Literat Azorín participen en el concurs de carrers il·luminats amb llums
extraordinàries per la seua demarcació. Fins i tot és possible
vore moros i cristians desfilant per València, o només moros com passa en la Falla Almirall Cadarso-Comte Altea, entre d'altres.
I encara n'hi ha molt més: actes com la Crida (el pregó de festes); la Cavalcada del Ninot, on els fallers desfilen disfressats parodiant temes d'actualitat; la Cavalcada del Regne, on són presents diverses festes d'altres poblacions de la Comunitat Valenciana i d'alguna de fora; l'Exaltació de la Fallera Major de València, l'acte que es fa en homenatge a ella i a la seua Cort d'Honor; i moltes coses més, com el xocolate amb bunyols, els llargs passejos per contemplar les millors falles, les corregudes de bous... En poques paraules, les Falles són unes festes amb tan diversos aspectes que són capaces d'agradar a tot el món.