L'Himne Regional
L'Himne Regional de València es canta al final de cada acte solemne
de les Falles: després de la presentació de les falleres majors,
en acabar una entrega de premis, etc. Este himne és actualment considerat
l'oficial de la Comunitat Valenciana, però el seu origen està en
l'Exposició Regional que va celebrar-se a València en 1909. En principi
era l'himne d'esta exposició, però va fer-se amb idea d'arribar
a més: en la seua lletra ni tan sols menciona tal event; més bé
el que fa és exaltar la Regió -com es deia en aquella època-
Valenciana.
L'Himne va ser compost pel mestre Serrano (música) i per Maximilià Thous (lletra), als quals se'ls dedica un homenatge en la setmana fallera. Està escrit en valencià popular, tal i com es parlava a començaments del segle XX a la ciutat de València. A continuació pots llegir la lletra de l'himne valencià (la imatge de fons és el penó de la conquesta de València) .
Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
¡Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!
¡Pas a la Regió
que avança en marxa triomfal!
Per a Tu la vega envia
la riquesa que atresora,
i es la veu de l'aigua càntic d'alegria
al compàs i al ritme de guitarra mora...
Paladins de l'art t'ofreren
ses victòries gegantines;
i als teus peus, sultana, tons jardins extenen
un tapís de murta i de roses fines.
Brinden fruites daurades
els paradisos de les riberes;
penjen les arracades
baix les arcades de les palmeres.
Sona la veu amada
i en potentíssim, vibrant resso,
notes de nostra albada
canten les glòries de la Regió.
Valencians: en peu alcem-se.
Que nostra veu
la llum salude d'un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
¡Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!
¡Flamege en l'aire
nostra Senyera!
¡Glòria a la Pàtria!
¡Vixca Valencia!
¡VIXCA! ¡¡VIXCA!! ¡¡¡VIXCA!!!