Clic ací per a anar a la pàgina principal

El joc del truc

Truc El truc és un joc de cartes d'origen àrab molt tradicional a la ciutat de València i rodalies. Bàsicament, és un joc on cal guanyar bases i lligar cartes en el qual s'han incorporat diverses regles que el compliquen i, a la vegada, el fan més divertit. Contribuïx a esta diversió també el fet que siga un joc on es diuen moltes mentides, presumint de tenir cartes que no es tenen. Per València hi ha gran quantitat de jugadors de truc, però no en són tants els que dominen a la perfecció este joc, donada la seua dificultat. En el món de les Falles agrada tant el truc que cada any Junta Central Fallera n'organitza un campionat, i rara és la comissió fallera, agrupació de falles o sector faller que no té la seua pròpia competició d'este apassionant joc. Com passa amb altres jocs de cartes, el truc té diverses variants, o siga, que hi ha moltes maneres de jugar-lo. Ací ens centrarem en les normes més habituals en els campionats fallers, en especial el de Junta Central Fallera.

Les cartes

Distingirem dues modalitats de jocs, habitualment anomenades "truc en blanques" i "truc en negres" respectivament, que es diferencien només per les cartes que s'utilitzen en el joc. El truc en blanques es juga amb les següents cartes:

Ors: 3, 4, 5, 6, 7 Espases: 1, 3, 4, 5, 6, 7
Copes: 3, 4, 5, 6, 7 Bastos: 1, 3, 4, 5, 6, 7

Per altra banda, el truc en negres es juga amb les cartes 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 11 i 12 de cada pal. De vegades, en esta modalitat, en comptes dels dosos s'usen els deus.

El valor de cada carta, ordenats de major a menor, és el següent. Les quatre majors tenen un nom especial en el truc, i fins als dosos cadascuna té assignada una senya. Estos detalls també els indiquem a continuació:

As d'espases
1a:
"La major"
Mirar cap a dalt		 As de bastos
2a:
"El basto"
Tancar un ull		 7 d'espases
3a:
"La manilla d'espases"
Llengua a la dreta		 7 d'ors
4a:
"La manilla d'ors"
Llengua a l'esquerra		 Els tresos
5es:
Els tresos
Mossegar-se el llavi

6es:
Els dosos
(si n'hi ha)
Alçar un muscle

7es:
L'1 de copes i l'1 d'ors
(si n'hi ha)

 8es:
Els reis
(si n'hi ha)		 9es:
Els cavalls
(si n'hi ha) 		10es:
Les sotes
(si n'hi ha)
10es:
El 7 de copes i el 7 de bastos		 11es:
Els sisos		 12es:
Els cincs		 13es:
Els quatres

 

Preparació de la partida

Partida de truc a l'horta En una partida de truc intervenen quatre jugadors que juguen per parelles, els quals es posen al voltant d'una taula quadrada o circular de manera que cada persona tinga la seua parella enfront. Per saber qui comença a repartir les cartes, un dels quatre assigna un pal de la baralla a cada jugador i després l'obri per un lloc qualsevol. Repartirà primer aquell qui tinga assignat el pal de la carta que s'haja descobert així.

Este jugador barallarà i li donarà al de l'esquerra les cartes perquè les escapce, portant-se part de la baralla cap a ell. Després, qui havia barallat comença a repartir tres cartes per a cadascú a partir de qui té a la dreta, per a continuació deixar les cartes sobrants a la seua dreta i marcant així a qui li toca repartir en la següent mà, ja que sempre serà qui te la baralla a la seua esquerra. Dins de cada parella, al jugador que ha rebut primer les cartes en el repartiment li diuen mà, i a l'altre peu. Quan cada jugador ho crega convenient, li dirà al seu company les cartes que té utilitzant les senyes corresponents, per tal de marcar l'estratègia del joc.

Al centre de la taula caldrà posar 25 pedres o objectes similars que serviran per a marcar la puntuació de cada parella. Vint-i-tres hauran de ser de la mateixa grandària, i dues seran més grans. Segons les normes de puntuar que s'explicaran després, cada parella pot anar sumant-se (pintar-se es diu en truc) pedres. Quan una parella en té més de 13, per comoditat en retirarà 12 i en el seu lloc en posarà una de grossa. Abans d'este moment, les pedres que tenia es deien roïnes, i després es diuen bones. Així, tenint 14 pedres es diu que se'n tenen "2 bones". La primera parella que arribe a 24 pedres (12 bones) haurà guanyat una cama i caldrà deixar els marcadors a zero. Guanyen la partida els primers que aconseguisquen dues cames, si no passa res que la termine abans.

En cada mà es posen en joc dues formes de guanyar pedres: l'envit i el truc, que en principi són independents entre sí. A continuació les comentarem per separat.

L'envit

Un jugador té envit si disposa de dues cartes del mateix pal. El valor de l'envit serà la suma de la puntuació d'estes cartes més 20, on no entren a efectes de puntuació els 11 i els 12, encara que sí fan lligat amb altres cartes del mateix pal. En este cas, el valor de les cartes indicat abans, on l'1 d'espases era la major, no té res a vore. Si les tres cartes del jugador són del mateix pal, només faran envit les dues majors. Per exemple: 6 i 3 de copes és un 6 + 3 + 20 = 29 d'envit; 11 i 4 d'ors és un 24 d'envit; 1 + 4 d'espases és un 1 + 4 + 20 = 25 d'envit; 6 + 7 d'espases és un 6 + 7 + 20 = 33 d'envit, que és el major que pot traure's (si se'n té, pot indicar-se al company amb una senya que és una bufada, inflant les galtes). Si les dues parelles tenien la mateixa puntuació d'envit, guanya el que estiga de mà, i entre els dos mans, qui estiga més prop de qui va repartir les cartes començant per la dreta. Aleshores, el mà que hi ha a la dreta de qui va barallar, si té un envit de 33, guanyarà a qualsevol de l'altra parella encara que tinga els mateixos punts.

Els envits es declaren i resolen en la primera basa de cada mà. Abans de tirar la carta en la primera basa, si el segon peu que juga o el seu company té envit (o vol fer creure que en tenen) ho indicarà dient "Envide". Si l'altra parella no l'accepta perquè pensa que té poc de lligat, dirà "No volem" i els qui envidaren guanyarien una pedra. Ara bé, si accepta dient "Vull", la parella amb més punts d'envit se'n portarà dos. També podia haver contestat "Torne a envidar". Cada vegada que s'envida són dues pedres més per a qui el guanya sempre que el contrari l'accepte; si no accepta, l'últim que envidà s'emportaria el total de totes les vegades que s'ha envidat excepte l'última. Poden envidar-se més de dues pedres cada volta si es diu, per exemple: "Envide cinc pedres". Si es volen envidar les pedres que falten per acabar la cama, es diu "La falta".

Mirem uns exemples d'envits. Anomenarem X i Y a les parelles:

Cal puntualitzar que si el primer peu que juga no diu res d'envidar, pot fer-ho el peu de l'altra parella si vol. Si tampoc pensa fer-ho, ja no hi haurà més ocasió d'envidar fins la pròxima mà. Altre detall: els envits no han d'ensenyar-se fins que no acaba la mà. Si no s'han volgut, no és obligatori descobrir-los.

El truc

Reglament del trucLa mà comença eixint el jugador que hi ha a la dreta del que ha repartit les cartes, és a dir, el mà de la parella contrària a este. Si el peu li diu "vine a mi" -expressió que pot usar-se en qualsevol moment de la mà-, li està indicant que jugue la carta més baixa que tinga perquè serà la del peu la que intentarà guanyar la basa. Una vegada ha tirat una carta, juga el que té a la dreta. Després que ha posat una carta a la taula, el jugador que té a la seua dreta, abans de jugar, envida si vol. Resolt l'envit si n'hi hagué, juga el jugador que queda, que en cas de no haver-se envidat pot fer-ho ell. Així acaba la primera basa. Qui la haja guanyat serà el primer en tirar carta en la següent basa. Si la mateixa parella ha guanyat les dues bases, la mà ha acabat i s'apunten les pedres corresponents les dues parelles, però si no és així, hauran de jugar-ne la tercera per desempatar. En qualsevol moment, si una parella creu que té la mà perduda pot dir que se'n va, declarant així que dóna per perdut el truc (però pot haver guanyat el lligat de l'envit).

Es diu que una basa està empardada o que van pardes quan les dues parelles la intenten guanyar amb cartes del mateix valor, per exemple, si uns tiren un 3 i un 4, i els altres un 3 i un 5. En estos cas és important una regla que diu que "la primera val per dos", és a dir, que en cas que cada parella haja guanyat una de les altres bases (és a dir, que vagen empatades), la mà se l'emporta qui haja guanyat la primera basa. En cas d'haverse empardat la primera, si cadascuna de les altres bases la guanya una parella, la mà és per a qui guanyà la segona basa.

Quan a un jugador li toca llançar carta i creu o vol fer creure que té la mà guanyada, abans de jugar pot dir: "Truque". Si l'altra parella creu que no té cap possibilitat de guanyar, dirà "No vull" i s'acabarà la mà, emportant-se la parella que va trucar una pedra. Si diu "Vull", qui guanye el truc se n'emportarà dues. En comptes de només voler, pot retrucar si pensa que té molt bones cartes. Aleshores, la parella que va trucar abans pot no voler, voler o dir "Quatre val", que és dir que el truc val quatre pedres. Si diu esta última opció, l'altra parella pot no voler, voler només o dir "Joc fora". El "joc fora", si es vol, significa que la parella que guanye el truc guanya la partida completa. Si no es vol, qui va tirar-lo rebrà quatre pedres, ja que en cas que els altres no vulguen se'n reben les de l'última veu que s'ha volgut.

Per a una millor comprensió, ací hi ha totes les possibilitats de veu del truc i les pedres que li correspondrien a cada parella:

Hi ha una manera especial de trucar. Un jugador que estiga de mà pot dir "Truque i passe" en la primera basa. Si els contraris volen el truc, o retruquen i els altres el volen, ningú pot envidar i continua jugant-se la mà. Només pot envidar el peu contrari, al qual caldria arribar dient "Passe" successivament els jugadors fins arribar a ell.

En acabar cada mà, es donaran les pedres corresponents a qui haja guanyat el truc i a qui haja guanyat l'envit. Si amb les pedres aconseguides les dues parelles les dues se'n passen de 24, guanya la cama qui guanyà el lligat de l'envit.

 

Web oficial de la Falla Josep Maria Haro-Poeta Mas i Ros (València, Espanya)
Webmaster i redactor: Carles Andreu Fernández Piñero
Sobre esta web | Escriu-nos | Llibre de visites | Avís legal