Falla Llibertat de Burjassot

Si em fan l'honor d'acompanyar-me, hui efectuarem un viage a través del temps gràcies a la memòria dels veïns més veterans de Burjassot que han tingut l'amabilitat de confiar-nos els seus records. Per això done, en este cas, novament, les gràcies als germans Francisco i Manuel Arroyo Zarzo, a la Sra. Maria Rita Cones Alós, al Sr. Manuel Bort Almenar, i al Sr. Josep Fontelles. I així mateix ens basarem en les fonts documentals que he vingut consultant en els treballs d'investigació recopilats en el meu treball "Gènesi urbana de Burjassot"; tals com el llibre "Topografia médica de Burjasot" del Dr. D. Arturo Cervellera Castro.

Tot això ab la finalitat de recordar els orígens de la barriada on s'ubica la falla Llibertat - Teodoro Llorente.

Convé dir que usarem cronológicament els noms dels carrers i topónims que en cada època s'utilizaren. Si be seguidament explicarem la seua correspondència ab els noms que actualment existixen.

Com vostés saben, el conjunt de carrers corresponents a esta falla tenen en l'actualitat uns carrers llargs que naixen en la carretera de Llíria a la que són perpendiculars i paral.les entre si, i que descendixen suaument vessant cap avall, sent creuats per atres més curts.Si bé ab l'excepció d'atres trames com l'obliquat carrer de Santa Teresa de Jesús, o com l'ambit del Col.lege Miguel Bordonau, així com el carrer de traç angulós del Doctor Lleonart.

Però si busquem els seus orígens serà precís arribar fins l'any 1870. I així podrem saber que, per esta concreta zona, en esta part alta de la partida de la Coma només trobaríem el camí a Llíria i el xicotet nucli d'humils vivendes cavernícoles denominat "Cuevas Pedrera" excavades en la falda sud del mont a la vista de l'ermita de Sant Roc. Però uns anys més tard, concretament en 20 d'abril de 1878 consta lo següent: "el dueño de solares al final de la calle de Obradores cede al municipio 7 metros para la apertura de la calle de la Pedrera".

Poc després en 19 giner de 1879, al construir-se las primeres cases d'esta zona, s'acordà per l'ajuntament de Burjassot " la alineación de la calle de la Noria".

Es dir, ací tenen vostés l'origen dels primers carrers d'esta zona, puix la topografia física fins aleshores existent es caracterizava por un terreny montà i àrid en les proximitats del camí a Llíria del qual descendia la lloma en direcció sud fins trobar la planura ocupada per la partida de la Coma pròxima a l'Almara dedicada a cultius agrícoles.

Este camí tenia en 1886 la denominació oficial de "camino del Estado de Valencia a Ademuz por Líria".

Segons em compta el Sr. Manuel Arroyo Zarzo el nom donat "calle de la Pedrera" fon precisament perquè allí hi havia una pedrera on després s'excavaren vàries coves; lloc que posteriorment albergà un "rajolar" regentat pel Sr. Llopis, així com un grup de casetes originades en les inicials coves. A esta pedrera se li donà un accés pel carrer que hui coneixem com c/ General Prim, així com un entrador pel carrer que hui coneixem com c/ Santa Teresa de Jesús. Cal dir que este carrer de la Pedrera no n'hi ha que confondre'l ab un atre carrer que actualment existix ab el mateix nom en el "barri del carrer Espartero" fronterer ab la pedanía de Benimàmet. Ni tampoc no n'hi ha que confondre este "rajolar" ab l'atre que es va construir a l'extrem de la carretera de Llíria propietat del Sr. Bueno.

L'atre nom citat "calle de la Noria" fon donatprecisament perquè allí hi havia una sénia que regava l'Hort de Sequera mitjançant una excavació que conduïa l'aigua partint des de la séquia de Fartamal. Cap dir que esta sénia, tal com m'explica el Sr. Arroyo,no n'hi ha tampoc que confondre-la ab una altra distant que estava en la zona del "Bassot"; prop del lloc on després es traçaria el principi del carrer
Músic Gómis.

En un document de 1895 llegim que "la calle de la Noria tiene entrada por la calle Obradores". Els diré que durant molts anys esta entrada tingué una amplaria menor a la meitat de la que actualment en té; característica comuna a les embocadures que descendien des de la carretera de Llíria.

Per a que puguen determinar el lloc cantoner d'estos carrers, adés citats, els diré que el carrer "de la Noria" després passá a denominar-se c/ Mariano Aser, i que el carrer "Obradores" passà, després de la primera Guerra Mundial, a denominar-se carrer Wilson, i ara, actualment, carrer Mariana Pineda.

També cal tindre en compte que l'any 1895 s'edificà el Trinquet per al joc de pilota junt a l'Hort de la família Sequera, allineat al costat dret eixint camí a Llíria; obra que influí en el futur desenrollament de la zona. De fet fins aleshores només existia en esta vessant el nucli de coves citat anteriorment.

Passen un par de dècades, i en 1920 ya s'havien generat els inicis dels quatre carrers que baixaven en paral.lel perpendiculars des del costat esquerre eixint en direcció a Llíria; donant els noms de carrers "Mariano Aser, General Prim, Libertad, Progreso e Independencia". Inclús sorgí l'inici d'algun carrer transversal, com el de Sixto Cámara citat ya en 1910, i el carrer "Juan Lleonart". Evidentement estes retolacions de carrers denoten evidentment els ideals polítics i socials de l'epoca en que foren posats.
Estos carrers vingueren a constituir un dels eixamples de la població, generats per l'atractiu de Burjassot com lloc benigne. I podem dir que coincidí que en ells tingueren la seua residència certes destacades persones; entre atres el que seria gran novel.liste Pío Baroja; concretament en una casa de planta baixa que feia cantonada ab la carretera de Llíria, puix entre els anys 1894 i 1895 estigué vivint, ab els seus pares, en els seus anys d'estudiant de medicina "pasando una temporada muy agradable" segons confessió própia.

També residí l'extraordinari escultor D. Francisco Marco Díaz-Pintado en la seua casa de l'actual carrer Mariano Aser; inmoble singular que fon el seu estudi i que afortunadament encara bé roman, pero transformat en bar.

En sessió del dia 30 octubre de 1930 la Comissió Municipal Permanent baix la presidència del Sr. Alcalde D. Emilio Moreno Santamarta s'aprovà retolar una série de nous carrrers que encara no tenien nom; entre ells el c/ Teodoro Llorente; lloc on existia una important fàbrica de seda de l'industrial Sr. Pampló, així com els carrers Musico Gomis i Luis Vives.

Després de finalizada la guerra civil del 1936 al 1939, i entre altres conseqüències, s'aprovà el canviar el nom del carrer "Libertad" que passà a denominar-se "Alemania".

En 1940, en els documents encara es citava el carrer "Cuevas Pedrera" detallant que "tiene entrada por la calle General Prim y salida por la calle Alemania". Este carrer que posteriorment passà a retolar-se c/ Santa Teresa de Jesús es denominà previament "Travesía de la calle General Prim".

Cap a la dècada de 1960 augmentà la població infantil en esta barriada, i es feu necessari construir al final del carrer "Progreso"el col.lege Miguel Bordonau. Cal dir que la parcel.la on està és la mateixa en la que estigué un camp denominat "de les piteres" precisament por ser estes plantes les que el borejaven, el qual anà utilizat-se com primigeni camp de futbol i on al mateix lloc, des de la dècada de 1920, es celebraven els festejos i berbenes en las festes del barri.

En la riuada de 1957 la zona baixa de la partida de la Coma quedà negada per les aigües que també ameraren el rajolar; la mateixa on estava el "camp de futbol del bassot", i on ya estava construida la barriada de vivendes subvencionades denominada "Grupo de San Juan Bautista" tenint com eix el carrer Doctor Fleming, creuat pels carrers Músico Gomis, Luis Vives i Pizarro.

En la dècada dels anys 1960 es traçà la pista d'Ademuz creuant per damunt dels camps on estigué el bassot. Posteriorment es construí en el seu solar, creant-se el carrer H HSequera (germanes Sequera).

En l'època del denominat "desarollisme" es generà una segona fase d'expansió urbana, que produí l'abandó de l'horta enfrontada ab la partida de l'Almara. Resultat d'aixó la séquia de Fartamal i el tram denominat del "Bollo" perdé la seua funció; el trayecte del qual encara es pot reconeixer en el traçat del carrerSixto Cámara, creuant els carrers General Prim i Mariano Aser fins entrar en terrenys de la Granja.
A ran de 1979 i ab el canvi de règim polític que instaurà els ajuntaments democràtics es decidí tornar a canviar els noms de certs carrers. I així el 29 de juny de 1979 pel Ple de l'Ajuntament s'aprovà tornar a canviar el nom del carrer "Alemania" pel nom de carrer de la "Libertad".

Així mateix a ran dels anys 1980 els solars que encara existien; com per eixemple en el carrer Lope de Vega, o en la zona baixa pròxima al desaparegut "camp de futbol del Bassot" degut a la construcció de la pista d'Ademuz, s'han anat transformant en solars per a la construcció de finques urbanes.

En estos primers anys del segle XXI, que caldria denominar del "super-mega-desarrollisme" s'ha arribat a urbanizar completamente tot el terreny que quedava lliure pel sud fins abastar l'avinguda de la "Virgen de la Cabeza";per l'este fins els límits del parc de la Granja; i per l'oest fins el Campus Universitari de Burjassot.
Recentment es va fer l'instal.lació del modern tranvia, tenint ací la parada denominada "San Juan". No cap dubte que esta zona ha experimentat un gran desenrollament urbanístic.

Espere que el recorregut els haja servit per a conèixer un poc més estos carrers i recapacitar que en el rètolsdels seus carrers es manifesta tot un món de sentiments i vivències. Ausades que els carrers que donen nom a la falla "Libertad - Teodoro Llorente" tenen una gran solera, tradició i prestigi pel que respecta al conjunt dels carrers de Burjassot.

Autor.- Santiago López Garcia