Breu recull històric. Vallirana, segle XX

L'Associació Amics de Vallirana va ser fundada el gener de 1984 i té com a finalitats principals, entre altres, impulsar l'estudi de la història de Vallirana; crear un fons documental, literari, gràfic i audiovisual de la història i vida del poble; difondre mitjançant conferències, llibres, revistes..., tot el que es refereix al passat, present i futur de Vallirana, i col·laborar amb altres associacions i entitats ja constituïdes en la vida comunitària dels habitants del municipi.
Per aquesta raó, hem cregut convenient col·laborar amb el C F Vallirana, en la seva revista La Finestra, per aportar-hi el nostre granet de sorra. Encara que la revista és, sobretot, esportiva, pensem que serà bo incloure-hi petites pinzellades d'història de Vallirana, del decurs del segle XX.
Aquestes aportacions que hem elaborat en forma de capítols han estat extretes del nostre arxiu històric. Us les presentem a continuació.

1er trienni (1901-1903)

Espigolant d'ací i d'allà sobre la història dels nostre poble, hem esbrinat que durant el primer trienni del segle XX -de 1901 a 1903-, Vallirana comptava amb un cens de població d'entre 1.360 i 1.400 habitants de dret i uns pressupostos que oscil·laven de les 9.401,72 a les 10.732,21 pessetes.
Era un poble eminentment agrícola, amb la vinya, l'olivera i l'ametller com a principals cultius. Hi havia, també, una important quantitat d'horts, ubicats a banda i banda de les rieres de Vallirana i de Campderrós, així com als voltants de les basses de Can Marsell i de Can Batlle, on es cultivava tota mena de verdures i hortalisses, regades gràcies a l'abundància d'aigua de que gaudia Vallirana.
Podríem dir que no hi havia cap casa sense el seu hortet. Pel que fa a la indústria, Vallirana tenia petites fàbriques tèxtils, situades al carrer de la Riera i a la carretera. Com a més important, destacaríem la indústria tèxtil d'en Jaume Gimferrer (fàbrica del cotó) i uns quants forns de calç, molins fariners (Molí de Can Batlle), de ciment i de guix. D'aquest sector, destaca la fàbrica d'en Frederic García Sala, fundada l'any 1893. Aquestes fàbriques constituïen el nucli industrial de Vallirana.
En els camps polític, religiós i d'ensenyament, trobem com a alcalde del municipi el senyor Josep Bogunyà i Batlle; com a administradors de la Parròquia de Sant Mateu, el rector Mn. Pere Sallent Penedès i el vicari Mn. Josep Ribes Morató, que a finals de l'any 1903 foren rellevats per Mn. Marcos Sanfeliu i Mn. Jordi Martí. En l'àmbit d'ensenyament, l'escola pública era dirigida pel mestre Sr. Joan Pujol Fitó -aula de nens- i per la mestra Sra. Francisca Coderch i Revilla -aula de nenes. Quant a l'ensenyament privat, a Vallirana hi havia un convent de monges franciscanes missioneres de la Immaculada Concepció, que es dedicàvem a la formació cristiana i docent del seus alumnes.
Els fets més importants d'aquest trienni són la fundació, l'any 1900, de la Germandat de Sant Sebastià amb les assegurances per malalties; el 1901 es varen construir 14 nínxols al preu de 20,04 pessetes cadascun i, el 1902, es construïren 14 més, al preu de 23 pessetes per unitat. Aquestes obres varen ser realitzades pel mestre d'obres Josep Ollé.
L'enllumenat públic que hi havia a Vallirana es feia amb gas de carbur. A l'esquerra de la Casa de la Vila, s'hi conserva una mostra dels fanals de gas emprats al poble.
El 16 d'agost de 1903, el Sr. Salvador Rovira i Batlle promogué un projecte de subministrament d'aigua potable de la font d'Armena per a tota la població.
També, s'han pogut copsar les queixes de valliranencs que arribaren a l'Ajuntament, referents al mal funcionament dels correus que, alhora, demanaven que es controlés el pes que donaven els botiguers en les seves vendes.
Finalment, fem constar a continuació les dades del Registre Civil, davant del Jutge de Pau Ramon Vives Poch, encarregat del Registre, que es varen inscriure durant aquests tres anys:

1901: 56 naixements, 18 defuncions i 17 matrimonis
1902: 38 naixements, 30 defuncions i 7 matrimonis
1903: 41 naixements, 27 defuncions i 12 matrimonis

2n trienni (1904-1906)

No obstant que Vallirana seguia amb un cens de població entre els 1.300 i els 1.400 habitants, igual que en el primer trienni, els seus pressupostos municipals es varen veure incrementats de les 10.732,21 pessetes, l'any 1903, a les 15.850,93 pessetes, en tancar l'exercici de 1906.
Els anys 1904 i 1905, l'alcalde que va regir els destins de Vallirana va ésser Antoni Setgés Torres. El dia 21 de gener de 1906 fou elegit nou alcalde el senyor Carles Marsell i Condomines, per a la qual cosa va haver de intervenir un representant del governador civil, ja que hi havia discrepàncies tant pronunciades entre els regidors del consistori, que es feia impossible l'elecció. Durant aquests tres anys, va haver-hi fets certament importants, si més no curiosos, que explicarem tot seguit.
El 26 de maig de 1904, Carles Marsell i Condomines va patentar la Máquina Rotativa per a la fabricació d'encenalls o flocs.
Segons les actes municipals, el dia 4 d'agost de 1904, s'esmentà el projecte del Tramvia de Vallirana. Per dur-lo a terme, es nomena l'enginyer industrial Faustino Sebastià Silva.
El dia 17 de setembre de 1904, l'Ajuntament va col·locar un rètol a la façana de la Casa de la Vila amb la següent inscripció: "Casas Consistoriales". El rètol, fet amb ferro galvanitzat, fou inaugurat el dia de la Festa Major, fet que comportà moltes queixes per part dels regidors de l'oposició, que argumentaven que el poble de Vallirana es trobava alarmat per la despesa feta a la façana, atesa la situació crítica en què es trobaven les arques municipals.
L'alcalde contestà que el cost total de l'obra era de 25 pessetes.
El dia 16 de setembre de 1906, l'alcalde i la Junta local d'Ensenyament varen fer una visita a l'escola pública dels nens, amb la qual cosa van poder comprovar que eren tantes les mancances, que hi havia alumnes sense cadires que havien d'estudiar dempeus. Acordaren, a la fi, comprar sis cadires noves.
Els mestres eren, encara, Joan Pujol Fité, per els nens i Francisca Coderch Revilla, per a les nenes.
La parròquia de Sant Mateu de Vallirana era administrada per Mn. Gabriel Ribó Xarau, com a rector: el vicari era Mn. Joan Cabús Puig. Era costum que l'Ajuntament contribuís amb 25 pessetes per afrontar les despeses ocasionades amb motiu dels actes religiosos de les Festes Majors de Sant Sebastià i Sant Mateu.
En l'àrea sanitària, Vallirana tenia com a responsable el metge de capçalera, Dr. Narcís Moliner.
Finalment, detallem les dades del Registre Civil, segons el Jutge de Pau Ramon Vives Poch:

- Any 1904: 34 naixements, 27 defuncions i 9 matrimonis.
- Any 1905: 28 naixements, 30 defuncions i 12 matrimonis.
- Any 1906: 37 naixements, 20 defuncions i 9 matrimonis.

3r trienni (107-1909)

En el decurs d'aquests tres anys, l'Ajuntament fou dirigit pel senyor Carles Marsell i Condomines que, com a alcalde i amb una acurada gestió, va aconseguir que els pressupostos municipals no sobrepassessin la quantitat de 16.000 pessetes.
Entre els fets més importants, segons els arxius municipals i els de l'Associació Amics de Vallirana, hi trobem que el dia 14 de gener de 1907 l'Ajuntament va llogar un safareig, propietat d'en Josep Oller Burgada, per la quantitat de 10 pessetes l'any. Aquest safareig fou destinat a rentar la roba de les famílies en les quals algun dels seus membres patís alguna malaltia contagiosa, com el còlera, el tifus, la verola, el xarampió, o altres malalties infeccioses molt freqüents en aquells temps. El dia 20 d'abril de 1907, es va rebre un comunicat del Govern Civil de Barcelona amb l'autorització per part del Ministeri de Foment, que aprovava el projecte del "Tramvia de Vallirana". Cal tenir en compte que l'únic mitjà de viatgers que hi havia en aquell temps a Vallirana eren les diligències i les tartanes, les quals feien el recorregut entre el nostre poble i l'estació del ferrocarril de Molins de Rei, que coincidia amb els horaris del tren que venien o anaven a Barcelona. El trajecte tenia una durada de 45 minuts, per la qual cosa la possibilitat de gaudir d'un transport modern, com era el tramvia, va ésser durant molts anys la il·lusió de la majoria dels valliranencs.
A l'acta de l'Ajuntament del dia 12 del mes d'agost de 1907, es fa referència un edicte del Districte Miner de Barcelona, sobre una mina d'argent anomenada Dolores, situada a la muntanya de Can Prunera, al paratge de la Font de Gem (no hi ha constància que fos explotada).
El 24 d'agost de 1908, el senyor Jacint Bogunyà i Baxeras, advocat dels Tribunals del Regne, fou nomenat fill adoptiu de Vallirana, com a agraïment per l'afecte que professava a Vallirana i pels beneficis que hi aportava. Aquest senyor era descendent de la masia de can Bogunyà i molt afeccionat a la poesia. El mes de setembre de 1909, va fer un llibret amb 6 poesies que va lliurar al convent de monges franciscanes de Vallirana, per què fossin recitades pels seus alumnes. Entre aquestes poesies, n'hi ha una que fa referència al roure de Sant Silvestre, que transcrivim textualment, respectant la grafia de l'època.

El roure de la masia

L'heréu d'una gran masía,
Massa jove amo va entrá;
De tants diners que tenía,
Amb el joch va arribá un día,
Que hasta el crédit va acabá.
De pins va fe una tallada,
Tant arreu i espaterrant,
Que la masía semblava,
Tot un marbre de llisada,
Sens cap arbre xic ni grant.
Sols un roure alli hi havía,
Que ningú li va dir res.
¡D'anys y panys, ell si'n tenia!
Ni el mateix roure ho sabia,
De tant vell i tant espés.
Mes un día aquell heréu,
Que de diners set tenia,
A n'els mossos, quan els veu,
Mana que tallin arréu,
El roure de la masía.
-¡Nostramo!, el més vell va dí.
Trenta anys fa, que aqui trevaillo;
Si hem voleu da un gust á mí,
Comenseume a despedí,
Perquè lo que's jo, no'l taillo.
Veu fe una taillada, deya,
Que'ns veu deixá a tots parats;
Mon cor, cada pi com queya,
El nom del mal heréu veya,
Escrit, pels vostres passats.
Sí, Nostramo, jo obeía,
Mes plorantme sempre'l cor,
Al veure que la masía,
Quedava orfa cada día,
De tants arbres com li hem mort.
Teniu la destral, va dí,
Vos, sou l'amo, vos manéu;
Si no'm voléu despedí,
Soch jo, que m'en vaig d'aquí,
Per no creure á un mal heréu.
Al veures aixíns rebtat,
Amb tant pít i valentía,
Va quedá tant sofocat,
Que encare no s'ha taillat,
El roure de la masía.
Desde aquell día l'heréu,
No va tornar més al joch;
Y si á la masía anéu,
De pins plena la veuréu,
Que avuy velen un tresor.
Mort ja, de sa tomba al peu,
Quant dels Morts es el sant día,
Hi posa sempre l'heréu,
Dos tronchs, formant una creu,
Del roure de la masís.

Jacint Baguñà Baxeras

El 22 de febrer de 1909 fou anomenat metge titular del poble el Doctor Lluís Julià Brugués, en substitució del Doctor Narcís Moliner.
Finalment, detallem les dades del Registre Civil, segons el Jutge de Pau Ramon Vives Poch:

- Any 1907: 29 naixements, 24 defuncions i 9 matrimonis.
- Any 1908: 45 naixements, 30 defuncions i 10 matrimonis.
- Any 1909: 19 naixements, 23 defuncions i 5 matrimonis.

4rt. Trienni (1910-1912)

Com heu pogut comprovar als anteriors "Reculls històrics Vallirana, segle XX", no es tracta d'escriure la Història de Vallirana, fil per randa, sinó de donar a conèixer uns fets puntuals que succeïren al llarg del segle XX.
Totes aquestes dades s'han extret de documents dels arxius municipals i de l'Associació d'Amics de Vallirana, així com també de les inscripcions fetes al Registre Civil del nostre poble.
El moviment demogràfic de Vallirana, seguia sent el mateix que anys anteriors, entre els 1.300 i els 1.400 habitants i la preocupació de l'Ajuntament de torn era la d'equilibrar els seus pressupostos entre ingressos i despeses. El dia 15 de juny de 1910, amb l'objectiu de confeccionar un pressupost extraordinari, es va fer un petit estudi per aplicar uns impostos especials i es va calcular que a Vallirana, cada any es consumien 3.000 aus de corral, 3.500 ous, 74.400 kg. de palla, 57.856 kg. de llenya i 800 litres aproximadament de llet.
El dia 1 de maig de 1910 fou elegit nou alcalde de Vallirana el senyor Pere Julià Font, en substitució del senyor Carles Marsell Condomines. L'any 1911, es demanà a l'Ajuntament l'autorització per plantar arbres de la varietat del plataners, a la plaça dels Estudis i al carrer de l'Església.
L'any 1912, el Ministeri de l'Exèrcit féu gestions per a la construcció d'un camp d'instrucció i de tir al Pla d'Ardenya, malgrat que no se sap el motiu pel qual aquest projecte no es va dur a terme. En algunes actes municipals d'aquests 3 anys, se segueix parlant del projecte de portar el Ferrocarril a Vallirana.
A l'apartat d'Ensenyament, us volem mostrar tres fotografies que fan referència a l'Escola Pública i Privada que hi havia en aquell temps a Vallirana.

(Cliqueu sobre les tofografies per veure-les més grans)

El dia 1 de gener de 1912, fou nomenat jutge de pau el senyor Vicens Boguñà Rovira. Les inscripcions al registre civil foren:
- Any 1910: 25 naixements, 18 defuncions i 11 matrimonis.
- Any 1911: 30 naixements, 22 defuncions i 10 matrimonis.
- Any 1912: 18 naixements, 23 defuncions i 13 matrimonis.

5é trienni (1913 - 1915)

Com sempre, insistim que el principal objectiu d'aquestes notes històriques publicades a La Finestra, editada pel Futbol Club Vallirana, no és cap altre que explicar de manera didàctica i entenedora l'entorn natural de Vallirana i la seva evolució al llarg del segle XX, tant en l'ordre social i cultural, com en l'esportiu, que varen portar a terme els nostres avantpassats.
L'any 1913, per iniciativa de mossèn Gabriel Ribó Xarau i mossèn Josep M. Martí, rector i vicari respectivament de la Parròquia de Sant Mateu de Vallirana, varen fundar l'Orfeó Parroquial de Vallirana, amb un total de quaranta-nou components o cantaires, trenta-tres homes i setze dones. Segons un escrit d'en Pere Sells, tots els senyors rectors que, des de la seva fundació, han passat per la Parròquia o l'han administrada, han tingut especial interès que els orfeonistes se sentissin satisfets de pertànyer a aquesta institució social, a banda d'obsequiar-los per la diada de Tots Sants, amb la castanyada, i per Nadal, amb els torrons, per les quatre festes principals de l'any que se celebren a la Parròquia, com són la festa del Roser, Sant Mateu, Sant Sebastià i el Sagrat Cor, festes en què l'Orfeó canta la gran missa pontificialis del mestre Perosi, amb acompanyament d'orquestra.
També en aquest mateix any, es va fer una festa per l'abanderament del someten armat de Vallirana. La bandera en qüestió era fruit d'una subscripció popular i portava com a lema: "Pau, Pau i sempre Pau".
L'Ajuntament de Vallirana, encapçalat pel seu alcalde Pere Julià Font, va fer unes gestions per a la compra d'uns terrenys per construir-hi un edifici destinat a Casa de la Vila i escoles. Fins aleshores, tots aquests serveis havien estat ubicats en locals en règim de lloguer.
26 d'abril de 1914. Al llibre d'actes del dia d'avui, l'Ajuntament acorda d'obrir un camí veïnal que comuniqui Vallirana amb Olesa de les Bonesvalls, passant per Can Olivella.
28 de maig de 1914. L'Ajuntament de Vallirana fa la proposta de contribuir amb mil pessetes per portar una línia telefònica des de Sant Vicenç dels Horts fins al nostre poble.
30 d'agost de 1914. El Consistori Municipal fa un contracte de 17 punts amb Riegos y Fuerzas del Ebro, S.A. per a la instal·lació elèctrica de l'enllumenat públic a Vallirana. Fins aleshores, aquest servei es feia amb gas de carbur.
16 de desembre de 1914. Es va decidir, per part de les autoritats, la instal·lació de fonts públiques als marges del carrer de Barcelona i del carrer Nou, ja que en moltes cases del poble encara no hi havia aigua corrent. Una d'aquestes fonts, recuperada l'any 1985, fou instal·lada al petit parc de la Barquera.
4 d'abril de 1915. Per primera vegada, es va instaurar la celebració de la Festa de l'arbre. El dia escollit per fer-ho va ser el dia de Pasqua de Pentecosta.

Inscripcions fetes pel jutge de pau, Vicenç Boguñà Rovira, al Registre Civil:

1913: 19 naixements, 21 defuncions i 4 matrimonis.
1914: 40 naixements, 16 defuncions i 10 matrimonis.
1915: 29 naixements, 28 defuncions i 4 matrimonis.

Esquerra, festa de l'abanderament del Someten. Dreta, Orfeó de Vallirana

(Cliqueu sobre les tofografies per veure-les més grans)

6é trienni (1916 - 1918)

Continuant fent un repàs dels aspectes més curiosos i definidors de la història el nostre poble, podem constatar que durant aquest trienni que va de l'any 1916 al 1918, a Vallirana es produïren, entre altres, dos fets certament importants. El primer d'ells fou la instal·lació del telèfon públic i el segon, l'aparició del primer autobús de línia que va establir una gran competència amb les diligències i tartanes que feien el transport de viatgers entre Vallirana i l'estació del ferrocarril de Molins de Rei. Aquest fet comportà l'aparició dels defensors i detractors de "l'Auto", tant és així que, a finals de l'any 1918, varen aparèixer uns cuplets com el que transcrivim literalment:

 

CUPLETS DE L'AUTO
(Música del Manolo)

A Cervelló i Vallirana
qui hu havia hagut de dí
que hagin cambiat les coses
de la nit al dematí.
Gracies al senyor Vicens
que els Autos ens ha portat,
i els veins d'aquests dos pobles
van amb mes comoditat.
Manolo, Manolo
l'Auto és un gran progrés,
Manolo, Manolo
per viatjá'ls passatjers.

Per ara ja tením l'Auto,
més enllá'l ferrocarril,
no anirem mes amb tartanes,
com arengades en barril.

Som al sigle del progrés
i els Autos sempre endavant,
i les senyores tartanes
enradera's van quedant.
Manolo, Manolo
en les tartanes reganyats,
Manolo, Manolo
i en l'Auto som respectats.

Molts veins de Vallirana
li han negat protecció,
i en cambi son entussiastes
els veins de Cervelló.
Si'l senyor Vicens plegava
molts haurian d'anar a peu,
i als partidaris de l'Auto
no'ls voldrien a cap preu.
Manolo, Manolo
que visqui l'Auto molts anys,
Manolo, Manolo
i no rebrém mes desenganys.

 

Amb referència a les actes municipals, volem esmentar-ne el redactat d'algunes, pel seu valor històric i per què demostren l'evolució que va experimentar Vallirana en aquell temps.
El dia 21 de maig de 1916, es fa esment de l'alegria i goig que va suposar per a l'Ajuntament de Vallirana el nomenament per part de Sa Santedat, el Papa Benedicte XV, del títol de Comte de Boguñá, atorgat al fill adoptiu de Vallirana, el senyor Jacint Boguñá Baxeras.
El dia 11 de novembre de 1916, la secció Telefónica de la Mancomunitat fa la proposta per portar el servei de telèfon a Vallirana amb les condicions següents:
1r. Pagament per part de l'Ajuntament de 1.500 pessetes: 750 pessetes per pagar l'any 1917; i 750 pessetes, l'any 1918.
2n. El pagament de 30 pessetes mensuals com a cànon i el compromís de trobar vuit abonats particulars.
Dia 28 de gener de 1917. El regidor de l'Ajuntament, Sr. Farreras, presenta una instància signada pels veïns de les Casetes Muntané, on es queixen i consideren que no es dóna prou atenció a la barriada, ja que no disposen dels serveis de llum, ni d'aigua potable.
Acta del dia 7 d'abril de 1918. Es rep l'ordre d'avançar una hora tots els rellotges des del dia 15 d'abril de 1918, fins el dia 6 d'octubre de 1918, i es recomana fer un pregó per assabentar-ne tota la població.
29 de desembre de 1918. Segons consta en l'acta d'avui, el Reial Automòbil Club de Catalunya ha organitzat una cursa d'automòbils amb el nom "Costes d'Ordal" .
L'Ajuntament fa una aportació de 25 pessetes i obre una subscripció popular per a la compra d'un trofeu, com a col·laboració a l'èxit de la cursa. La copa fou comprada a la casa Miele i Cia. de Barcelona (c. De Ferran, n.2) i el seu preu va ser de 276,25 pessetes. No cal dir que l'afluència de públic per veure passar la cursa fou un èxit.

Inscripcions fetes al Registre Civil de Vallirana:

- Any 1916: 26 naixements, 17 defuncions i 10 matrimonis.
- Any 1917. 26 naixements, 23 defuncions i 14 matrimonis.
- Any 1918: 25 naixements, 26 defuncions i 9 matrimonis.