Galeria JaG

Tres Kana?
Una mica d'història dels Kana 
Un poco de historia de los Kana

    Com sabem, el sil·labari japonès consta de dos conjunts de símbols: el hiragana i el katakana. Doncs bé, he trobat una referència a un llibre antic francès (Encyclopédie, de Diderot i D'Alembert) on diu que en japonès antic hi havia de fet tres sil·labaris. És cert? Al fòrum del JaG hi ha un debat sobre el tema. A la referència que tinc parla de "firocanna" (hiragana), "catta canna" (katakana) i a més "imatto canna" o "jamatto canna", del qual diu que només es va fer servir a la cort de l'època dels Dairi (antigament l'emperador i cap de la religió), i també se'l coneix com "el de la província de Jammasriro" on és situat Miaco, la residència d'aquest princep. 
    Aquí en teniu l'extracte d'una de les pàgines, on es poden veure els tres sil·labaris. A la dreta hi he posat la transcripció i l'equivalent en japonès actual del que es pot veure a la imatge. Necessitareu fonts japoneses per a veure-ho.

    Como sabemos, el silabario japonés consta de dos conjuntos de símbolos: el hiragana y el katakana. Pues bien, he encontrado una referencia a un libro antiguo francés (Encyclopédie, de Diderot i D'Alembert) donde dice que en japonés antiguo había de hecho tres silabarios. ¿Es cierto? En el foro del JaG hay un debate sobre el tema. En la referencia que tengo habla de "firocanna" (hiragana), "catta canna" (katakana) y además "imatto canna" o "jamatto canna", del que dice que sólo se usó en la corte de la época de los Dairi (antiguamente el emperador y jefe religioso), y también se lo conoce como "el de la provincia de Jammasriro" donde está situada Miaco, la residencia de este príncipe.
    Aquí tenéis el extracto de una de las páginas, donde se pueden ver los tres silabarios. A la derecha he puesto la transcripción y el equivalente en japonés actual de lo que se puede ver en la imagen. Necesitaréis fuentes japonesas para visualizarlo.

	Val. llibre	Val. Actual	Hiragana	Katakana
	a	a	あ	ア
	je	(we)	ゑ	ヱ
	i	i	い	イ
	o	(w)o	を	ヲ
	u	u	う	ウ
	fa	ha	は	ハ
	fe	he	へ	ヘ
	fi	hi	ひ	ヒ
	fo	ho	ほ	ホ
	fu	fu	ふ	フ
	ka	ka	か	カ
	ke	ke	け	ケ

Al fòrum, s'ha parlat del tema, i amb l'ajut de Taki-san i de Vrsquid-san (moltíssimes gràcies a tots dos) s'ha arribat a la següent conclusió: Text en català

En el foro se ha hablado del tema, y con la ayuda de Taki-san y de Vrsquid-san (muchísimas gracisa a ambos) se ha llegado a la siguiente conclusión: Texto en castellano  

En Català ^{(nota: El què explico ho he obtingut gràcies a Taki-san, a Vrsquid-san , a alguns links aportats per ells i a diversos articles -un de meu- i llibres publicats que he consultat pel meu compte, però no ho he pogut comprovar tot i he fet algunes especulacions; si no hi esteu d'acord i voleu corregir-ho, ho podeu dir al fòrum o bé m'envieu un mail i en parlem).}

Imatto canna o Jamatto canna en realitat en japonès es diu Yamato Kana i és el nom antic del Hentai Kana. Però anem per parts. 

Antigament, al Japó no hi havia l'escriptura i es van importar els Kanji des de Xina i Korea. Llavors, els japonesos van fer servir alguns Kanji per a escriure "japonès" segons el so dels kanji, sense donar importància als seus significats, només per la pronunciació. A això se l'anomenà Manyo-gana (万葉仮名 ) i és l'origen dels diferents sil·labaris kana. O sigui, que escrivien en kanji però no pel significat en sí sinó per la pronunciació.  El nom de Manyo-gana prové d'un llibre de poemes, el més antic del Japó, anomenat "manyo-shu (～759）万葉集", que es va escriure d'aquesta forma.

Cada síl·laba tenia diverses manyo-gana (per exemple: い →  以、伊、移、意, etc. ). Aquests kanji dels quals s'aprofitava el so (manyo-gana) van anar evolucionant. 

• Per una part, una sèrie de poetesses de l'era Heian adoptà un estil d'escriptura cursiu i simplificat d'aquells kanji, on predominaven les corves i sovint usaven les dones. Aquest estil d'escriptura anomenat sokode va anar consolidant-se i esdevingué el Hiragana.(平仮名) on "hira" vol dir pla, simple, comú.
   
• D'altra banda, els homes usaven un estil diferent d'escriptura, més angulós, més rectilini, anomenat onokode, i en comptes de simplificar el kanji sencer del manyo-gana, el què va fer va ser agafar-ne un tros, una part, i a aquest sil·labari, que s'acabà consolidant, se l'anomenà Katakana (片仮名), on "kata" vol dir "una part". Abans, però, de dir-se així es deia Yamato-gana (kana del japonès), suposo que per indicar que aquells eren símbols genuïns seus, però aviat canvià de nom i passà a adoptar el definitiu. Antigament, els llibres i documents importants estaven escrits en kanji i katakana (i també s'usava el katakana per a les lectures dels kanji).
   
• Com que cada síl·laba tenia diferents Manyo-gana, quan van evolucionar cap al Hiragana i al Katakana no es va fer servir sempre el mateix símbol Manyo-gana com a punt de partida, en alguns casos sí però en d'altres no. Amb els kanji del Manyo-gana que no es van aprofitar per al Hiragana ni pel Katakana, es va "construir" un tercer sil·labari, anomenat inicialment Yamato Kana, que és el que a Europa va arribar amb el nom de Jamatto canna. Aquest sil·labari posteriorment va canviar de nom i se l'anomenà Hentai Kana (変体仮名). Aquest tercer sil·labari va anar caient en desús i ja no s'utilitza, tot i que encara es poden trobar inscripcions fetes amb aquest tercer alfabet.

Cap al 1900 es van oficialitzar els sil·labaris i es delimità el seu ús. Per exemple, el Katakana es va declarar oficialment  per als préstecs d'altres idiomes i onomatopeies i el Hiragana per a les partícules, sons humans, etc.

En castellano ^{(nota: Lo que explico lo he obtenido gracias a Taki-san, a Vrsquid-san, a algunos links aportados por ellos y a varios, artículos -incluso uno mío- y libros que se han publicado y que he consultado por mi cuenta, pero no lo he podido comprobar todo y he hecho algunas especulaciones;  si no estás de acuerdo y quieres corregirlo, lo puedes decir en el foro o bien me mandas un mail y hablamos de ello).}

Imatto canna o Jamatto canna en realidad en japonés se llama Yamato Kana y es el nombre antiguo del Hentai Kana. Pero vayamos por partes. 

Antiguamente, en Japón no existía la escritura y se importaron los Kanji desde China y Korea. Entonces, los japoneses usaron algunos Kanji para escribir "japonés", pero según el sonido de los kanji, sin darle importancia a su significado, sólo por su pronunciación. A esto se le llamó Manyo-gana (万葉仮名 ) y es el origen de los distintos silabarios kana. O sea, que escribían en kanji, pero no por el significado en sí sino por la pronunciación.  El nombre de Manyo-gana proviene de un libro de poemas, el más antiguo de Japón, llamado "manyo-shu (～759）万葉集", que se escribió de esta forma.

Cada sílaba tenía varias manyo-gana (por ejemplo: い →  以、伊、移、意, etc. ). Estos kanji de los cuales se aprovechaba el sonido (manyo-gana) fueron evolucionando. 

• Por una parte, una serie de poetisas de la era Heian adoptó un estilo de escritura cursivo y simplificado de aquellos kanji, donde predominaban las curvas y que a menudo usaban las mujeres. Este estilo de escritura, llamado sokode, se fue consolidando y se convirtió en el Hiragana.(平仮名) donde "hira" significa plano, simple, común.
   
• Por otro lado, los hombres usaban un estilo distinto de escritura, más anguloso, más rectilíneo, llamado onokode, y en vez de simplificar el kanji entero del manyo-gana, lo que hicieron fue tomar un trozo del kanji, una parte, y a este silabario, que se acabó consolidando, se le llamó Katakana (片仮名), donde "kata" significa "una parte". Antes, no obstante, de llamarse así, se llamaba Yamato-gana (kana del japonés), supongo que para indicar que aquellos eran signos genuinos suyos, pero pronto cambió de nombre y pasó a adoptar el definitivo. Antiguamente, los libros y documentos importantes estaban escritos en kanji y katakana (i también se usaba el katakana para indicar las lecturas de los kanji).
   
• Como que cada sílaba tenía distintos Manyo-gana, cuando éste evolucionó hacia el Hiragana y el Katakana no se usó siempre el mismo símbolo Manyo-gana como punto de partida, en algunos casos sí pero en otros no. Con los kanji del Manyo-gana que no se aprovecharon ni para el Hiragana ni para el Katakana se "construyó" un tercer silabario, llamado inicialmente Yamato Kana, que es el que a Europa llegó con el nombre de Jamatto canna. Este silabario posteriormente cambió de nombre y fue llamado Hentai Kana (変体仮名). Este tercer silabario fue cayendo en desuso y ya no se utiliza, aunque todavía se pueden encontrar inscripciones en este silabario.

Hacia el 1900 se oficializaron los silabarios y se delimitó su uso. Por ejemplo, el Katakana se declaró oficialmente para los préstamos de otros idiomas y para onomatopeyas y el Hiragana para partículas, sonidos humanos, etc.

Nota: REMARCAMOS UNA VEZ MÁS QUE ESTAS IMÁGENES ESTÁN BAJO COPYRIGHT. ESTÁ PROHIBIDO PUBLICARLAS EN NINGÚN SITIO (NI WEB) SIN PERMISO DE SUS RESPECTIVOS AUTORES.

Data de la darrera actualització: 26-10-2004