Gonçal Vicenç Bòrdes

LA VELLETA VERDA

EL PINAR

       Si no habeis estado nunca en un pinar de la playa mediterránea os habeís perdido una de las más espléndidas sensaciones que puedan afectar a los sentidos humanos, sobre todo cuando la temperatura del verano aprieta y se mezclan los aromas de las sales y algas marinas con los olores de los pinos y las plantas aromáticas, despertando en los humanos los apetitos más sensuales. Hasta que no tenga tiempo para traducirlo, el presente escrito permanecerá en catalán.

1. Olivera del paradís, Elaeagnus angustifolia

Olivo di Boemia, Oleagno, Eleagno

   Arbre caducifoli de fins 10 m d'alçaria, amb el troc rugós i tort. Li surten branques de molt abaix del tronc. La pell del tronc es de color marrón oscur. Les branques jòvens son platejades y punxoses. Es originari de Asia Menor. 

2.El sotobosc

3.Dins del pinar

 4. Jonc negre, giunco nero, Schoenus nigricans

 Familia: Ciperacee

    Herba amb aspecte de petit jonc, amb les fulles i tiges compactes i rígides, i la base coberta per vaines marrons lluents. La inflorescència és negrosa, compacta a la part de dalt de les tiges. Viu a llocs una mica humits, no necessàriament embassats, generalment a prop del litoral, però també a la muntanya.

5. Jonc marí. Junco redondo, Giunco acuto, Juncus acutus

Familia: Giuncacee

      Aquest és el clàssic jonc d'albufera que forma grans mates denses amb les fulles i tiges punxents. El diferenciarem de Juncus maritimus per la seva inflorescència compacta amb fruits capsulars clarament més grans que els sèpals (alerta la subsp. tommasinii té les càpsules petites). A més J.maritimus és rizomatós i normalment fa gespes i la seva inflorescència és molt laxa.

6. Canya de Ràvena, Carricera, Canna di Ravenna. Erianthus ravennae

Familia: graminacee

   Es una planta gran que forma cepells a més de 3 m d'alçaria i es tipica de d'arrere les dunes. Abondava a la partida Aigües Mortes d'Oliva i quand li surtía el cepell anonciava la fí de l'estiu.

7. Pi de pinyóns, Pinus pinea L.

Familia: Pinacee

Sinònims: Pinus sativa C. Bauch, P. domestica Mathiol, P. umbraculifera Tournef.

El nom deriva del celta "Pen" (cabeza) i els romans anomenaven "pinus" a aquesta espècie, per la qual cosa pot ésser l'arrel de la denominació de tots els pins.

En les diferents llengües trobem denominacions molt diverses com:

Català: Pi pinyer, pi bo, pi de llei, pi de pinyons, pi parasol, pi pinyoner, pi ver, pi campaner.

Castellà: Pino piñonero, pino albar, pino real, pino de la tierra, pino doncel, pino manso, pino de comer, pino de piñon.

Gallec: Piñeiro manso.

Basc: Belorita.

Alemany: Pinie italienische Steinkiefer, Schirmkiefer, pinie.

Anglès: Stone pine, italian stone pine, umbrella pine, parasol pine.

Francès: Pin pinier, pin parasol, pin franc, pin pignon, pin bon, pin d'Italie, pin de pierre.

Italià: Pino domestico, pino da pinoli, pino italico, pigna pinoler, pignolo, pinocchio, pignu manzu, pignare. Portuguès: Pinheiro manso.

      Pi de talla mitjana de entre 25 i 30 m, que en els millors peus supera aquesta alçada. El port és característic per la seva capçada densa, eixamplada i aplanada en forma de parasol. El tronc és recte i pot ser força cilíndric si es fan les podes adequades. L'escorça, bastant gruixuda, és entre bruna i vermella amb grans escames grises.

Pinya mascle 

8. Pi marítim, pinastre, Pinus pinaster

Familia: Pinacee    

Català: Pi pinyer, pi bo, pi de llei, pi de pinyons, pi parasol, pi pinyoner, pi ver, pi campaner.

Castellà: Pino piñonero, pino albar, pino real, pino de la tierra, pino doncel, pino manso, pino de comer, pino de piñon.

Gallec: Piñeiro manso.

Basc: Belorita.

Alemany: Pinie italienische Steinkiefer, Schirmkiefer, pinie.

Anglès: Stone pine, italian stone pine, umbrella pine, parasol pine.

Francès: Pin pinier, pin parasol, pin franc, pin pignon, pin bon, pin d'Italie, pin de pierre.

Italià: Pino domestico, pino da pinoli, pino italico, pigna pinoler, pignolo, pinocchio, pignu manzu, pignare. Portuguès: Pinheiro manso.

familia: Pinacee    

     Pi de talla mitjana de entre 25 i 30 m, que en els millors peus supera aquesta alçada. El port és característic per la seva capçada densa, eixamplada i aplanada en forma de parasol. El tronc és recte i pot ser força cilíndric si es fan les podes adequades. L'escorça, bastant gruixuda, és entre bruna i vermella amb grans escames grises.