CALAIX DE SASTRE

INTERNACIONAL

Noruega no concedeix la independència als pingüins de l'illa de Bouvet.

L'illot de Bouvet (o Bouvetøya, en noruec), situat al pol Sud i dependent de Noruega, no ha aconseguit la independència, tal com reclamava un autodenominat Front d'Alliberament de Bouvet. La curiosa petició d'aquest grup al Ministeri de Justícia noruec ha rebut la no menys sorprenent resposta d'un alt funcionari, en què amb un llenguatge oficial nega la independència d'aquest illot de 58 km2 habitat únicament per pingüins i foques. El Front d'Alliberament també reclamava, entre altres coses, l'alliberament dels pingüins tancats als zoos del país escandinau i la celebració d'un funeral digne per a un exemplar d'aquesta espècie exposat en un museu d'Oslo.

L'illa de Bouvet, descoberta per un navegant francès el 1739, es troba a 1.600 quilòmetres de l'Antàrtida i des del 1927 depèn de Noruega, que hi té una base meteorològica no habitada.

Madrid rep com un "disbarat" l'aval d'Idaho a l'autodeterminació basca.

Cabanillas afirma que els promotors de la iniciativa només poden ser "ignorants" o estar "desinformats".

La Moncloa va carregar ahir contra la resolució aprovada dijous passat per la Cambra de Representants de l'Estat nord-americà d'Idaho pronunciant-se a favor de la convocatòria d'un referèndum sobre l'autodeterminació al País Basc, condicionat al previ cessament de la violència "a Euskadi i els seus voltants". 19 membres d'una comissió parlamentària van votar-hi a favor. El text serà ara presentat al Senat, on amb tota seguretat també s'aprovarà. El ministre portaveu del govern central, Pío Cabanillas, va qualificar tot això de "disbarat històric i polític" i va insistir que els promotors d'aquesta iniciativa només poden ser uns "ignorants" o estar sotmesos a una greu "desinformació".

L'impulsor de la iniciativa és el diputat demòcrata David Bieter, amb orígens bascos, que ha elaborat la resolució en col·laboració amb el republicà Pete Cenarrusa, també d'ascendència basca. El suport d'aquest polític conservador, molt popular a nivell local i secretari d'Estat d'Idaho, va ser determinant per tirar endavant el projecte, que porta per nom Document sobre la Pàtria Basca.

Durant el debat de la proposta, nombroses persones d'origen basc van ser cridades a comparèixer per explicar les seves idees. Així, la sessió va veure passar, entre d'altres l'advocat Mark Guerry, el policia antinarcòtics Tracy Basterrechea i la professora de la Universitat de Reno, a Nevada, Gloria Totorikagena.

A Idaho hi viu una petita però influent comunitat d'origen basc, emigrada durant la primera meitat del segle XX. A la capital de l'Estat, Boise, hi funciona una activíssima euskal etxea (casal basc), on s'imparteixen classes d'euskera i balls tradicionals, i s'hi cuinen els plats típics bascos.

Bieter va recordar que l'ambaixador espanyol als Estats Units, Javier Rupérez, va visitar Boise el novembre de l'any passat, on va comparar els bascos amb el terrorista islàmic d'Ossama Been Laden, alhora que va negar que el conflicte al País Basc tingui un origen polític.

Després de la visita, Bieter va explicar que "els bascos d'Idaho vam creure que era més necessari que mai que defenséssim el nostre bon nom", fet que va donar origen a la resolució aprovada.

Precisament Rupérez va intervenir en el debat enviant un correu electrònic a tots els membres de les dues cambres legislatives d'Idaho. En la seva carta, l'ambaixador espanyol adverteix els congressistes que poden ser víctimes d'una manipulació política i assegura que la Constitució ja "garanteix a la regió basca el més alt nivell d'autogovern d'Europa". A més, Rupérez lamenta que la resolució aprovada no es refereixi a ETA en cap moment i diu que "això és com parlar dels esdeveniments de l'11 de setembre i no indicar a Al-Qaida". Aquesta frase va ser explícitament citada i assumida pel ministre Cabanillas.

Finalment, la nota lamenta "el gest d'enemistat de les cambres d'Idaho" i insta els congressistes i senadors a rebutjar la proposta. Bieter va mostrar-se visiblement molest per les "pressions molt greus" rebudes des del govern espanyol, però va assegurar que la proposta continuarà el seu camí sense alteracions. El representant demòcrata va rebutjar que la resolució empari el terrorisme i, ben al contrari, va afegir que la nota de Rupérez "ens ha fet veure com actua el govern espanyol". A més, va recordar que la proposició inspirada per ell mateix és totalment contrària a la violència.

El document, una vegada sigui ratificat pel Senat de l'Estat, serà enviat al president del Estats Units, George Bush, al seu secretari d'Estat, Colin Powell, al lehendakari Juan José Ibarretxe, al rei d'Espanya, i als caps de govern espanyol i francès, José María Aznar i Lionel Jospin, respectivament.

Els suïssos decideixen l'ingrés a l'ONU en un referèndum ajustat.

Els suïssos es van decantar per l'adhesió del seu país a l'ONU en un referèndum que es va resoldre amb un ajustat marge de vots. El 54,61% de la població (1.489.062 electors) van votar a favor de l'ingrés, mentre que el 45,39% s'hi van oposar.

També als cantons, o Estats regionals, va guanyar el sí: dotze cantons van votar a favor i onze en contra. Els cantons que més vots favorables van treure van ser Ginebra (el 66,87% van votar a favor), Vaud (el 63,53%), Zurich (59,78%), Berna (56,43%) i Lucerna (51,49%). La participació, del 57,54%, va ser la més elevada de l'última dècada.

Pel que fa als cantons que s'hi van oposar, cal esmentar els alemanys, que tradicionalment rebutgen qualsevol opció d'obertura del país, així com l'única regió de parla italiana, el Ticino. El resultat més negatiu, però, va ser el que es va produir al semicantó d'Appenzell Rodes Interior, on el 67,53 per cent de la població es va decantar pel no.

El sistema polític suís obliga a obtenir una doble majoria, la dels vots de la població i la dels cantons, per tal que la votació sigui vàlida.

L'ajustada diferència de vots reflecteix la paradoxa que viu Suïssa, ja que acull la seu de l'ONU a Europa i les de la majoria dels organismes internacionals i sempre s'ha mostrat contrària a ser-ne membre de cap. Aquesta paradoxa es va reflectir en l'anterior referèndum, celebrat l'any 1986, en què es va produir una majoria aclaparadora del no.

Amb el resultat d'aquest plebiscit, el país helvètic posa fi a més d'un segle d'aïllament polític i de tradició de país neutral i passa a integrar per primer cop un organisme internacional. Suïssa es converteix en el 190è país que integra l'ONU. Ara el Vaticà és l'únic país que no en forma part.

El govern suís es va mostrar molt satisfet pels resultats de la consulta a la població i va ressaltar que "són un signe d'obertura que esperaven de nosaltres des de l'estranger". Per la seva part, el partit més votat a les últimes eleccions generals, que més s'ha oposat a l'obertura del país, va lamentar la pèrdua de la històrica neutralitat dels helvètics.

Per contra, el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, es va mostrar molt satisfet pel resultat de la consulta i va assegurar que Suïssa tindrà veu i influència al si de l'ONU i que està convençut que contribuirà en "l'etapa decisiva d'universalització de l'organització".

El país helvètic ja havia mostrat el seu suport a les Nacions Unides en els últims anys, ja que participa en la majoria dels seus organismes i, des del 1990, s'ha afegit a totes les sancions polítiques o econòmiques del Consell de Seguretat.

Un cop obtingut el consentiment de la població, el govern suís iniciarà els propers dies els tràmits necessaris per formalitzar la seva sol·licitud d'ingrés a l'ONU, que serà aprovada quan es reuneixi l'Assemblea General de les Nacions Unides, al setembre que ve.

Bill Gates continua al capdamunt de la llista dels més rics de Forbes.

Bill Gates no baixa del pedestal d'home més ric del planeta. La setzena llista de multimilionaris del món de la revista nord-americana Forbes torna a ser presidida pel patró de la multinacional Microsoft, tal com ja és habitual aquests darrers anys. En segona posició, també s'hi manté un clàssic: Warren Buffett. Però enguany la recessió econòmica s'ha notat en aquest tradicional rànquing anual, perquè n'han caigut una quarantena de noms i el 50% dels 497 personatges inclosos a la llista han perdut fortuna durant l'any. A la web especial que ha preparat Forbes amb els homes i dones més rics del planeta hi ha, a més del rànquing, un interessant mapa interactiu en què es detallen la procedència del gairebé mig miler de multimilionaris de l'any, el perfil i la història d'alguns personatges i la possibilitat, fins i tot, de rebre avisos per correu sobre els passos que fan. La web permet de cercar els més rics del planeta per nom, fortuna i país. En conjunt, els individus esmentats a l'informe acumulen una riquesa de 3.100 milions de dòlars.

Per cert que a Internet hi ha una calculadora original de la fortuna de Bill Gates, actualitzada periòdicament.

ACTUALITAT PAÏSOS CATALANS

Un atac a les llibertats civils.

Els passats 15 i 16 de març, unes hores abans que s’iniciés la gran manifestació dels, mal anomenats, antiglobalitzadors, uns mil ciutadans de l’Estat Francès i de Bèlgica varen quedar bloquejats a la frontera de La Jonquera. El fet més greu de tot això és que aquestes persones (que anaven a manifestar-se a Barcelona) no eren, de cap de les maneres, avalotadors professionals sinó pacífics ciutadans del col·lectiu ATTAC i del grup belga D-14.

Davant d’aquestes actituds tan autoritàries, la gent que tenim una certa edat (no massa anys tampoc) ens ve a la memòria èpoques i actuacions molt negres, que pensaven que ja estaven mortes i enterrades. De fet, tot el muntatge de "seguretat" de la cimera barcelonina ha estat un autèntic atemptat contra les llibertats civils. Particularment greu és la violació d’un dels apartats essencials de la UE i del Tractat de Masstricht, com és la lliure circulació de persones, de ciutadans dintre de les fronteres comunitàries. Un cop més es demostra que en aquesta Europa actual, les mercaderies són molt més importants que les persones.

En definitiva, el govern Aznar només és liberal per congelar els salaris dels funcionaris, precaritzar el mercat laboral i enriquir - via privatitzacions tipus sector elèctric i Ibèria - als empresaris de la seva corda. Per contra, aquest govern del PP, en la vessant civil i política és molt i molt carca, fins i tot massa proper als postulats neofeixistes.

Entre 250.000 i 500.000 persones participen en la manifestació antiglobalització, que va acabar amb incidents importants.

Barcelona va viure, durant la Cimera Europea del mes de març passat, una de les manifestacions més massives de la curta història del moviment antiglobalització. Entre 250.000 i 500.000 persones, segons les fonts, van desfilar pel centre de la capital catalana per reclamar un model de desenvolupament econòmic alternatiu, que pregonen les grans institucions i lobys. La marxa, dividida en tres grans blocs, va transcórrer en un ambient festiu, colorista i compromès. Un cop, però, es va donar per acabada, sobre les 20:40 hores, grups d'encaputxats van provocar aldarulls a l'altura del monument a Colom. Trencadissa de vidres, llançament de còctels incendiaris, càrregues policials, contusionats i una quarantena de detinguts, va ser el negre balanç d'aquests incidents.

Partits nacionalistes debaten el primer Estatut d'Autonomia per a la Catalunya Nord.

Unitat Catalana va presentà l'últim cap de setmana de març la primera proposta per elaborar un Estatut d'Autonomia per a la Catalunya Nord, en el marc de les VII Trobades Nacionalistes que se celebren a Perpinyà. L'esborrany per al reconeixement territorial es du a terme en una conjuntura política propícia, segons els nacionalistes, després del precedent a l'Estat francès de l'Estatut de Còrsega i de les convocatòries electorals previstes a França per als pròxims mesos. Precisament, el president d'Unió del Poble Cors, François Alfonsin, pronuncià una conferència titulada Camí de l'autonomia.

El senador de Convergència i Unió Jordi Xuclà va explicar ahir que la proposta és "una declaració política" més que un text articulat, que haurà de desenvolupar-se posteriorment i haurà d'implicar el reconeixement de la territorialitat de la Catalunya Nord - actualment el territori està inclòs dins el departament francès del Llenguadoc – Rosselló -, la protecció dels drets lingüístics i la creació d'òrgans legislatiu i executiu per a l'autogovern del territori.

La presentació del text d'autonomia - una reivindicació molt estesa en la dècada dels 70, però que posteriorment va anar perdent força- la feren els copresidents d'Unitat Catalana, Jaume Pol i Jordi Vera.

El 35 per cent de lectors de les Balears llegeix habitualment en català i altres llengües diferents a l'espanyol.

El 35 per cent de lectors de les Balears llegeix habitualment en català, a més d'altres llengües diferents a l'espanyol, segons l’Estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres', promogut pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya. La feina assenyala que un 98 per cent dels espanyols llegeix llibres en castellà; un 9 per cent, en català; un 5 per cent, en gallec; un 1 per cent, en euskera, i un 1 per cent, en valencià. El 48 per cent dels lectors de Catalunya llegeix habitualment, entre altres llengües, en català. A Galícia, el 25 per cent de la població lectora llegeix llibres en gallec; al País Basc, el 20 per cent en euskera (el 6 per cent a Navarra). Els llibres en valencià són llegits pel 25 per cent dels lectors d'aquesta comunitat. Els llibres en anglès es llegeixen especialment al país Basc (9 per cent), Madrid (8 per cent), Canàries (8 per cent) i l'Aragó (8 per cent).

Terrorisme caní.

El gos, definit científicament com un mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, d’aspecte, forma i pelatge molt diversos, és l’animal de companyia per excel·lència, la qual cosa implica que aquest ésser viu ha esdevingut un element més de la nostra complexa societat actual. Doncs bé, el flagell de les agressions dels anomenats "gossos considerats potencialment perillosos" és un greu càncer social de primer ordre comparable amb l’assot del terrorisme. De fet, la clau de volta de la qüestió rau en l’ús indegut que fan els (poc racionals) propietaris d’aquests animals irracionals. A més a més, l’afer es complica com a conseqüència de la gran violència intrínseca en la qual estem immersos actualment i amb la proliferació exagerada d’aquestes bestioles, cosa que provoca també importants problemes col·laterals (no menys desagradables pels ciutadans), com l’acumulació d’excrements en els centres dels nuclis urbans. De tota manera, la veritable alarma social es crea amb la impunitat com els cans definits com a potencialment perillosos segons la llei 10/1999 de 30 de juny - manipulats pels seus amos com a armes letals sense control- agredeixen i ataquen mortalment a pacífics i modests ciutadans (normalment de baix poder adquisitiu) que estan fent la seva feina o que simplement estan exercint el seu constitucional dret a passejar.

Els poders públics i la societat civil han d’intentar esmorteir aquesta autèntica SIDA social que fan tant de mal a les persones honestes. Cal que les nostres responsables polítics agafin el rave per les fulles i aturin aquest autèntic "terrorisme caní" que provoca tantes desgràcies

Ofensiva sindical i política per regular la figura dels autònoms.

La regulació legal de la realitat que signifiquen els treballadors autònoms serà un dels aspectes claus en les iniciatives dels pròxims mesos. Grups polítics com CiU o el PSOE afinen les propostes que duran al Parlament espanyol. Paral·lelament, els sindicats CCOO i UGT han entrat a sac en la nova situació i comencen a organitzar treballadors autònoms, cosa que s'estén a la resta de l'Estat.

Al mateix temps arriben notícies de Brussel·les que indiquen que la Comissió també ha començat a posar fil a l'agulla i podria fins i tot avançar-se a les accions que emprengui el govern espanyol.

Què són els autònoms i què signifiquen en el context econòmic de Catalunya i, més enllà, en el conjunt espanyol? Només aclarint aquesta incògnita es pot tenir clara la necessitat de regular aquesta nova realitat.

Boi Fuster, president de la gestora de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, entitat vinculada a la UGT, aporta algunes dades. "Els autònoms han crescut exponencialment. A Catalunya n'hi havia 200.000 fa deu anys i ara ja freguen els 500.000. A Espanya s'ha passat de 700.000 persones a gairebé 3 milions". En la valoració estrictament econòmica la xifra és important. "Els autònoms aportem el 13 per cent del PIB espanyol", afirma.

Per Jesús Gutiérrez, impulsor de la federació de treballadors autònoms depenents (trade), vinculada a CCOO, el motiu del creixement dels autònoms és que "les empreses han vist en aquesta figura legal una possibilitat d'externalitzar costos sense adquirir compromisos de continuïtat en les comandes i aquesta tendència no para de créixer".

La llei no distingeix entre treballadors i empresaris autònoms. Simplement ha creat un règim especial de la Seguretat Social on cotitzen aquells que no són assalariats ni tenen empleats que depenen d'ells.

Els autònoms són persones que tenen l'obligació de cotitzar en aquest règim, amb un màxim possible de 192 euros al mes. A canvi d'això no tenen dret a percepcions com ara l'assegurança d'atur i no poden cobrar jubilació en xifres superiors a les mínimes estipulades, perquè tampoc poden incrementar les aportacions. Com que tenen alhora la consideració d'empresaris i treballadors, no cobren en cas de malaltia fins al quinzè dia de baixa, tant si és per accident com per malaltia.

Una altra de les queixes dels autònoms se centra en les diferències respecte als afiliats al règim general de la Seguretat Social pel que fa a la incapacitat laboral permanent, tant si és parcial com total. Així, el règim d'autònoms no cobreix la incapacitat permanent parcial ni les contingències per lesions permanents no invalidants. En el cas de la incapacitat total la pensió vitalícia es calcula igual que en el règim general, però la indemnització substitutiva a la qual pot optar el treballador es fixa en 40 mesos, davant d'un mecanisme d'escala variable al qual pot optar l'empleat al règim general.

La jubilació és un altre exemple que les organitzacions que defensen els autònoms posen per indicar la desigual situació d'aquest col·lectiu. Els operaris adscrits al règim general poden, en certes circumstàncies, jubilar-se abans dels 65 anys. Els autònoms no. La quantia de les pensions es calcula en el cas dels autònoms sobre la cotització real, mentre que per als inscrits en el règim general es poden aplicar increments en certs casos, com en el cas que hagin cotitzat abans del 1967.

Boi Fuster assegura que els autònoms estarien disposats a cotitzar més a la Seguretat Social per aconseguir més protecció. Això ho podrien compensar perquè s'estalviarien assegurances privades i fons de pensions que ara paguen a part.

L'Entesa demana a la societat catalana que «reaccioni» al centralisme que propugna el PP.

Els senadors de l'Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i ICV) han fet públic un informe en què denuncien un nou model de «centralisme» practicat pel PP que, segons la seva opinió, significa «una amenaça més greu» que el que en el passat va defensar la dreta espanyola. A causa d'això, l'Entesa fa una crida a la societat catalana perquè «reaccioni» i posi fre a aquesta situació. Aquest «nou centralisme», segons esmenta el text, es diferencia del de períodes anteriors pel fet que basa la seva estratègia en la concentració de poder mediàtic i econòmic. Aquest procés porta implícit un reciclatge del llenguatge, deixant de banda expressions «de tipus imperial, jacobí i autoritari». Un altre element central de l'estratègia del PP és «apropiar-se de la Constitució, patrimonialitzar-la i, de fet, convertir-la en bandera de partit, ocultant amb això que uns quants dels seus màxims dirigents l'havien execrat en el passat».

Una altra conclusió que extreu l'Entesa és que, encara que els populars acceptin com un fet consumat el desenvolupament autonòmic, «tracta de reduir l'autonomia política de les comunitats i tendeix a convertir-les en institucions harmonitzades de gestió descentralitzada». Els senadors del PSC, ERC i ICV també denuncien que «el PP implementa polítiques a favor d'aquest nou centralisme, al mateix temps que fomenta enfrontaments territorials».

El Ministre espanyol Alvarez-Cascos confirma que Figueres tindrà estació de TGV.

En la reunió d'una hora de durada, amb una delegació de l'Ajuntament de Figueres integrada per l'Alcalde de la ciutat, Joan Armangué, el primer tinent d'Alcalde i regidor de Relacions Institucionals i Empreses Municipals, Gerard Camps, i la tercera tinent d'Alcalde i regidora de Planificació i Actuacions Concertades, Montserrat Palma, varen tractar de les infrastructures viàries i ferroviàries de Figueres i la seva àrea urbana. A través d’un comunitat, el govern municipal va valorat positivament aquesta trobada ja que en ella es va confirmar que Figueres tindrà estació de TGV i per tant garantia de la seva connexió a la línia d'alta velocitat. La ciutat també reforçarà la seva posició com un important nus de comunicacions amb l'execució de les obres d’infrastructura ferroviàries i viàries (TGV, variant N II, variant 260). Per acabar, hi ha el compromís de treballar conjuntament en la definició dels projectes amb l'objectiu d'assolir la millor solució en cadascuna de les infrastructures que s'han d'executar, garantint-ne la comunicació i l'accessibilitat així com el desenvolupament urbà i territorial en les millors condicions per a Figueres i la seva àrea urbana.

Programen un cicle per acostar la realitat comarcal als petits pobles.

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Institut d’Estudis Empordanesos ha programat un cicle de conferències per acostar la realitat comarcal als petits pobles. Aquesta iniciativa cultural té caràcter experimental i s’hi podran adherir tots aquells ajuntaments altempordanesos que ho desitgin de manera gratuïta. En aquesta primera edició les conferències es duran a terme a cinc pobles: Lladó, Vilabertran, Sant Mori, Rabós i un altre poble encara per determinar. Les xerrades seran molt variades i diferents especialistes tractaran temes tan diversos com el medi natural, la història, els monuments o la visió literària de l’Empordà.

En perill la connexió ferroviària d'alta velocitat Figueres-Perpinyà.

La transformació en tren d'alta velocitat de la línia de ferrocarril convencional entre Montpeller i Perpinyà, on començarà el tram internacional d'alta velocitat Perpinyà-Figueres, no es justifica comercialment, segons la Societat Nacional de Ferrocarrils de França. El director adjunt de línies de llarg recorregut de la Societat Nacional de Ferrocarrils de França, Mathias Emmerich, va argumentar ahir que no es podria rendibilitzar el tram Montpeller-Perpinyà d'alta velocitat. Aquesta decisió de França posa en perill la connexió del TAV entre Figueres i Perpinyà.

Emmerich va explicar que l'obertura del tram francoespanyol d'alta velocitat Perpinyà-Figueres, previst per a 2005, posarà Barcelona a cinc hores i mitja de París, i tot i que Perpinyà-Montpeller fos d'alta velocitat, no s'aconseguiria un trajecte de tres hores, que es considera la durada en què el TAV pot competir amb l'avió en temps.

El director adjunt de línies de llarg recorregut de la Societat Nacional de Ferrocarrils de França, Mathias Emmerich, va indicar que una vegada obert el tram francoespanyol del TAV s'espera un volum d'un milió de passatgers a la línia Barcelona-París.

El Suprem revoca la sentència de l'Audiència Nacional que anul·lava la congelació salarial dels funcionaris

El Tribunal Suprem ha admès avui a tràmit el recurs de cassació presentat pel Govern espanyol i ha procedit a "anul·lar i deixar sense efecte" la sentència de l'Audiència Nacional que anul·lava la congelació salarial dels treballadors públics el 1997, segons una nota feta pública per l'Alt Tribunal. El Suprem desestima així els arguments exposats per CCOO, que ja ha anunciat que presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional; té un termini de 20 dies.

L'Executiu espanyol va ser condemnat per l'Audiència Nacional a pagar 3.000 milions d'euros en concepte d'endarreriments per la congelació salarial a què va sotmetre als 2,2 milions de treballadors públics des de 1997. Els treballadors públics protagonitzaren l'any passat diferents manifestacions per demanar el compliment de la sentència de l'Audiència Nacional, que el govern espanyol va recórrer.

Setanta-un capellans gironins demanen al bisbe l'ordenació de dones i que el celibat sigui opcional.

El Fòrum Joan Alsina ha fet públic un document lliurat al bisbe de Girona, Carles Soler, en el qual es reivindica l'accés de la dona al sacerdoci i l'opcionalitat del celibat per als capellans, entre una llarga llista de reivindicacions, bona part de contingut social. El manifest Perfils de l'Església que anem construint, està signat per 71 dels prop de 210 capellans de la diòcesi gironina. Aquest col·lectiu de capellans també reclama actituds més compromeses amb els pobres i la immigració.

El Fòrum Joan Alsina, un grup d'opinió creat el 1999, en record de Joan Alsina, capellà empordanès assassinat a Xile el 1973, ha complert l'anunci fet el mes de novembre passat de fer arribar al nou bisbe de Girona una carta amb les seves reivindicacions. Un document que, segons els seus signants, vol ser la base d'un debat obert en les comunitats catòliques "per anar construint una Església més participativa, democràtica i decididament definida en favor de la justícia i la llibertat".

El manifest presenta com a punts clau la llibertat d'expressió, la defensa de l'Església pluriforme; la defensa de la identitat de l'Església catalana; la defensa de tots els drets de la dona (inclòs el sacerdoci); la lliure opció del celibat sacerdotal; el respecte a les persones que es troben en situacions familiars canònicament irregulars (divorciats); l'abandonament de l'ostentació, riquesa i poder per part de l'Església com a institució i la implicació real en l'acolliment de la immigració, el progrés sostenible de la terra o la superació de les exclusions socials.

Per l’Europa de les persones i els pobles lliures, independència!

Nosaltres, les i els independentistes d’esquerres dels Països Catalans apostem per l’Europa de les Persones i els Pobles, pel respecte de les identitats de les minories amb el dret de la lliure determinació com a garantia d’un futur de democràcia, justícia i pau.

Ara fa més de mig segle es començava a gestar el que seria l’embrió de l’actual Unió Europea. El discurs oficial parlava de l’entesa i la unitat dels europeus com el remei que posaria fi a 50 anys ininterromputs de conflictes armats entre els grans estats imperialistes. Però el temps demostraria que aquesta suposada voluntat reconciliadora no era més que un acord mutu entre les grans potències del segle XIX que assistien impotents a la pèrdua del control polític de les colònies que havien sotmès durant anys, sobretot al continent africà.

Aviat es van comprovar els resultats de les negociacions portades a terme en nom de la pau i la concòrdia: l’eliminació de duanes i d’aranzels pel transport del carbó entre els països de l’àrea central europea. Menys traves, més beneficis. Així naixia l’Europa al servei del gran capital.

En poc temps, la nova realitat va convertir la superfície continental en l’espai comercial dels grans mercaders. Una Europa partint dels principis amb què s’ha basat sempre el capitalisme, els mateixos fonaments que regirien, en un futur no gaire llunyà, el funcionament de la l’actual Unió Europea. Sota el pretext d’un esperit humanitari es va començar per la defensa dels interessos empresarials mitjançant procediments polítics i la liberalització total dels mercats; es va seguir amb l’estandardització de productes i s’està completant amb la unificació de la moneda, dels exèrcits i de la llengua oficial. Ni més ni menys que la completa homogeneïtzació, que és inseparable del pensament únic.

El gener de 1993 entrava en vigor el que els caps d’estat de la UE havien signat un any abans a Maastricht, la denominada Acta Única. Era el pas necessari per consolidar molt més que un simple mercat comú, era el pas necessari per consolidar les bases de l’estat únic. Amb aquesta aprovació s’enterraven les minses conquestes socials guanyades amb les mobilitzacions i la sang de les classes populars europees. L’estat del benestar s’ensorrava. Pocs mesos després, les treballadores i els treballadors de l’Estat espanyol assistien a la creació de les ETT’s, en una maniobra duta a terme entre PSOE i CiU. A aquest fet hi va seguir l’agreujament progressiu de les condicions de vida al món rural i la privatització de serveis públics que passaven a mans dels amics del "gobierno". Explotació laboral i exclusió social adobats amb un creixement programat de sentiment d’odi a la immigració eren els tres primers símptomes d’una Unió Europea nascuda i creada per i des del capital.

El "gobierno" ha aconseguit 180 dies on podrà presumir de ser l’amo d’aquesta Europa. En els sis mesos de presidència europea de l’Estat, l’executiu del Partido Popular s’ha proposat que els Països Catalans acullin tres cimeres de la UE. La primera, el mes de febrer a Girona on es reuniren els ministres de ciència i tecnologia europeus. La segona, el 15 i 16 de març a Barcelona: una cimera entre els quinze caps d’estat de la Unió; i la darrera els dies 22 i 23 d’abril a València on tindrà lloc la Conferència Euromediterrània.

Algunes de les conseqüències que patírem directament les ciutadanes i els ciutadans dels Països Catalans foren l’alteració de la convivència ciutadana, l’arribada de milers d’efectius dels cossos policials espanyols que convertiren el nostre país en un estat de setge, la repressió contra la dissidència que ja ha començat des de mesos enrera i el tancament d’universitats i carrers com a mesura de seguretat a més d’una ingent despesa econòmica.

Aquest no és el present ni el demà que vol l’Esquerra Independentista. La nostra contribució a l’Europa dels Pobles i les Persones la volem començar des dels Països Catalans, amb la nostra lluita. Una lluita que no s’aturarà fins que aconseguim la garantia per a la supervivència i la justícia social del nostre poble i de la resta de nacions sense estat d’Europa i del món. I per aconseguir-ho la història ens ha demostrat que només tenim un camí: la independència.

Comença l'any Fages.

Amb motiu del centenari del naixement del poeta Carles Fages de Climent, els Ajuntaments vinculats d'alguna manera amb la figura o obra del poeta, sota la coordinació del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, han presentat les activitats preparades per celebrar l'any Fages amb la voluntat de difondre la seva obra a tot Catalunya i aconseguir que el món intel·lectual i institucional del país resituï i reconegui l'aportació de Carles Fages de Climent a la literatura catalana.

A més de Castelló d'Empúries, els municipis de Figueres, Llers, Ordis, El Port de la Selva, Selva de Mar, Vilajuïga i Vila-Sacra, també s'han bolcat en la celebració que culminarà el maig de 2003.

Els actes començaran el dia de Sant Jordi amb un recital de poemes, a càrrec dels alumnes de l'IES Castelló. Per la Festa Major està programada una exposició de pintura d'artistes locals: Fages de Climent, de les paraules a les imatges i vistes guiades al centre històric des de l'Oficina de Turisme: Castelló d'Empúries de la mà de Fages de Climent. El 31 d'agost el grup de dansa contemporània Festuc Dansa, interpretarà aspectes femenins de Les Bruixes de Llers i Cent Sonets d'amor. El Festival Terra de Trobadors, al mes de setembre, tindrà com a tema de treball Fages de Climent, l'últim joglar. A la tardor s'inaugurarà l'aguait al Parc Natural que porta el nom del poeta. Coincidint amb l'aniversari de la seva mort, el mes d'octubre, es realitzarà una ofrena floral i el concert Rèquiem de Fauré a la Catedral amb l'Orfeó i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. A finals d'octubre està previst una Diada de pintura al carrer, els participants interpretaran l'espai castelloní segons textos de l'obra de Fages de Climent. Per Nadal els alumnes de l'IES Castelló, sota la direcció d'Esteve Ripoll, escenificaran l'obra teatral "La dama d'Aragó".

L'edició de vuit de les seves obres més importants, entre elles la inèdita "El somni del Cap de Creus", ha de ser el revulsiu per a difondre la seva trajectòria a tot Catalunya.

VOLEM CATALUNYA A LES INSTITUCIONS EUROPEES. Manifest dels Promotors d’aquesta iniciativa.

La Unió Europea i, per tant, la societat catalana, hem entrat ja en un procés que culminarà el 2004 amb l'aprovació d'una Constitució europea o d'una Convenció equivalent. Sens dubte, es tracta d'un procés de gran transcendència per al futur de tots els ciutadans i pobles que formem la Unió Europea. És avui encara un tema obert a la discussió i els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, que es reuniren a Barcelona els 15 i 16 de març, aprofitaren l'avinentesa per a parlar-ne.

Durant aquestes dates, l'atenció de molts europeus i dels grans mitjans de comunicació se centrà en Barcelona. Fou una oportunitat excepcional perquè la societat civil catalana fes sentir també la seva veu i manifestés, en un acte cívic i públic, que s'adheria als objectius per als quals s'ha endegat a Europa la dinàmica constituent.

Aquest acte va tenir la forma d'una concentració pacífica en un lloc tan emblemàtic per a la nació catalana com és la plaça de Sant Jaume, de Barcelona. Allí, davant el Palau de la Generalitat, representants d entitats socials i culturals i de partits polítics i electes municipals expressàrem, unitàriament, la nostra vocació europea i demanàrem a les autoritats que regeixen les actuals institucions europees que vetllin perquè el poble català sigui tingut en compte en el text constitucional que comencen a preparar un equip d'experts. A la vegada, de la concentració en sortí un missatge adreçat al conjunt de ciutadans que constitueixen la comunitat europea.

El missatge defensarà una Constitució europea que garanteixi el respecte més estricte als drets individuals de les persones i els drets col·lectius dels pobles. Són únicament les persones i els pobles els subjectes sobre els quals s'ha d'edificar una nova Europa més democràtica que la que hem tingut fins ara. L'aplicació d'aquests principis comporta l'abandó d'ideologies i actuacions polítiques que, al llarg dels últims segles, han estat incapaces d'evitar marginacions socials i fins i tot han propiciat la negació de l'existència mateixa de diversos pobles europeus. Una Europa decidida a progressar democràticament tan sols serà creïble i sostenible per a tothom si respon a aquestes premisses. En conseqüència volem que la Constitució europea doni espai jurídic i polític perquè cada poble pugui gaudir del reconeixement oficial que li escau i de la part de sobirania compartida i directa que li correspon en totes les institucions europees. El respecte constant al dret a l'autodeterminació de cada persona i de cada poble, sense cap exclusió, serà el millor indicatiu que la plena democratització de la societat europea és real i que la Constitució europea tracta igualitàriament tots els ciutadans i pobles de la Unió, fent possible així que esdevingui un instrument per al progrés de la cultura de la pau.

Coherentment, reivindiquem que, en la Constitució europea, el poble català pugui sentir-se plenament reconegut i tingui, doncs, el dret de participar, com a poble diferenciat i sense intermediaris, en les noves institucions europees.

El consell valencià consuma la censura d'autors no valencians. El decret de mínims s’aprova sense canvis.

El govern valencià va aprovar el decret que exclou els autors en llengua catalana no valencians dels llibres de text, de l’assignatura "Valencià. Llengua i literatura" de l’ESO. D’aquesta manera, queden exclosos del currículum obligatori autors com Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga o Josep Pla. Segons que va denunciar la Taula per l’Ensenyament en Valencià, el decret de mínims s’ha aprovat sense cap canvi. Entitats com el Consell Valencià de Cultura o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua havien demanat al govern que obrís un debat amb els sectors crítics amb el decret, que finalment no s’ha produït.

La portaveu del govern valencià, Alícia de Miguel, va destacar la incorporació de nous autors valencians als continguts obligatoris. El decret inclou l’estudi d’autors valencians en espanyol, com Max Aub o Juan Gil Albert, i d’altres no nascuts al País Valencià. La Taula per l’Ensenyament en Valencià ja ha anunciat que continuarà amb la campanya contra el decret i es presentarà una queixa al Síndic de Greuges. L’anunci del decret de mínims va tenir com a conseqüència una onada de crítiques de tots els sectors implicats en l’ensenyament. Un grup de professors valencians va anunciar una "rebel·lió" contra d'aquesta llei.

Acusen Telefònica d'amagar informació sobre els estudis d'antenes de telefonia mòbil.

L'Associació de Veïns Contra Radiacions Nocives de l'Escala ha criticat el grup de telefonia Telefònica sobre "la manipulació que fa dels estudis que acrediten perjudicis a la salut de les radiacions procedents de les antenes de telefonia mòbil". L'Associació de Veïns contra radiacions nocives de l'Escala acusa Telefònica i la resta d'operadors de telefonia mòbil de no fer cap estudi per avaluar l'impacte de les antenes de telefonia mòbil sobre les persones.

Segons l'entitat, existeixen diferents informes i estudis científics que relacionen les estacions de telefonia mòbil i l'emissió de radiacions amb perjudicis per la salut que poden arribar a ser molt greus. L'associació considera que els casos de leucèmia infantil que s'han registrat entre la població escolar de Valladolid i Ronda es deuen a la influència de les antenes de telefonia mòbil, properes als centres escolars. L'entitat també acusa Telefònica d'amagar informació que acredita que el càncer s'ha de curar lluny de les antenes "perquè les seves radiacions travessen la barrera hemoencefàlica i inhibeixen les defenses de l'organisme i es converteixen en contraproduents als efectes dels medicaments".

Davant aquests fets, l'Associació de Veïns contra Radiacions Nocives de l'Escala ha fet una crida als col·lectius sensibilitzats pel tema i concretament als afectats per les antenes de Figueres que es troben a prop de la població escolar i als afectats per les antenes de Salt i Girona a concentrar-se properament davant les instal·lacions de Telefònica a Girona per mostrar el seu rebuig davant les antenes de telefonia mòbil.

Vuit-centes persones participen en el tercer Dictat de Català a Perpinyà amb un text sobre l'euro.

Unes vuit-centes persones van participar el passat mes de març en el tercer Dictat en Català que, per tercer any consecutiu, va organitzar la regidoria de Cultura Catalana de l'Ajuntament de Perpinyà al palau de les Exposicions de la capital del Rosselló. L'assistència va ser similar a les anteriors edicions. Els participants van haver d'escriure correctament en català un text de l'especialista Pere Verdaguer que tractava sobre l'euro.

La majoria d'assistents eren nord-catalans, tot i que cada any hi ha participants procedents del Principat i d'altres punts dels Països Catalans. El dictat està adreçat a gent de totes les edats i de qualsevol nivell de català. Ahir hi havia des de nens i nenes alumnes de les escoles bressola fins a gent gran que fa cursos de català, a més de professors de català. Els premis als millors dictats i els diplomes de participació s'atorgaran el 2 d'abril a la capella de Sant Domènec de Perpinyà.

El dictat s'organitza amb la col·laboració del Centre de Documentació de la Cultura Catalana, la federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes, Ràdio Arrels, el Col·lectiu de Professors de Català per a Adults, l'Associació per l'Ensenyament del Català, Òmnium Cultural de la Catalunya Nord i l'Associació Politècnica.

El Dictat en Català es va començar a celebrar l'any 2000 per celebrar festivament la supervivència del català a la Catalunya nord en el 300 aniversari de l'edicte del 2 d'abril de 1700 que prohibia el català i que va ser promulgat pel rei francès Lluís XIV.

200.000 persones mantenen l'empenta contra el Pla Hidrològic.

Unes 200.000 persones van ocupar els carrers de Barcelona per demostrar que el moviment en contra del transvasament de l'Ebre i dels embassaments previstos al Pla Hidrològic (PHN) no es rendirà mentre hi hagi esperança. Tot i que el Govern ja ha aprovat el projecte i fins i tot ha presentat un traçat per a l'aqüeducte fins a Almeria i Barcelona, els manifestants van demanar a la Unió Europea que no subvencioni les obres i així el PHN es vegi forçat a eliminar els seus aspectes més controvertits. "Les guerres es guanyen vencent l'última batalla", va resumir Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Una gran gentada va desafiar el PP i també CiU --que va donar suport al Govern espanyol en la votació del PHN-- al crit de "i després direu que som cinc o sis". Molts dels presents vestien de blau i lluïen dibuixos de tubs lligats, el ja tradicional símbol d'oposició al PHN. Alguns petits pobles del delta de l'Ebre o del Pirineu d'Osca es devien quedar totalment buits.

EL DOBLE QUE EL 2001 És difícil precisar si els presents van arribar a 400.000, segons va informar l'organització, o a 150.000, com va dir la Guàrdia Urbana, però és clar que van ser més del doble que en l'anterior convocatòria a Barcelona, fa un any, quan el PHN encara no s'havia aprovat. El col·lapse va ser considerable perquè es va haver de tallar el trànsit a les zones pròximes a la manifestació (inici a la ronda de Sant Pere i final a la Catedral, passant per Via Laietana).

Van passar dues hores des que es va començar a moure el cap de la marxa fins que ho va fer l'últim vagó. Mentre l'actor Oriol Grau llegia el manifest de la jornada a la plaça de la Catedral, molts participants encara seguien a la plaça de Catalunya. Hi va haver tanta gent que es van haver de repetir els parlaments i fins i tot l'actuació del grup de folk Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries (amb "l'Ebre neix a Reinosa, passa pel Pilar i al sud de Catalunya volem que arribi al mar"). Els primers en arribar marxaven per deixar pas als de darrere. A la plaça de la Catedral no hi cabia ningú més.

La marxa, encapçalada pel lema "Per una nova cultura de l'aigua", va comptar amb grups procedents de tot Catalunya i Aragó, però també del País Valencià, França, Navarra i Andalusia. Hi havia ecologistes, científics, sindicats, afectats pels embassaments, moviments antimundialització i molts polítics, menys el PP i CiU. Hi havia, entre d'altres, José Montilla i Pasqual Maragall (PSC), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Joan Saura (ICV), Josep Maria Álvarez (UGT), el cantautor José Antonio Labordeta (Chunta Aragonesista), Marcelino Iglesias (president socialista d'Aragó) i Gaspar Llamazares (IU). Hi havia alcaldes del Delta i de zones afectades per la construcció o ampliació dels pantans pirinencs de Biscarrués, Santaliestra i Yesa.

AZNAR, PUJOL, MARAGALL "A l'Ebre no li sobra aigua", va subratllar el manifest. El PHN, va proclamar Oriol Grau, "va contra els interessos de la gent i dels ecosistemes". Aznar i Pujol van haver de suportar les crítiques més dures, però tampoc se'n va salvar Maragall i el PSOE, a qui es va responsabilitzar que el PHN no hagués estat condemnat en un recent ple del Parlament europeu. El lema d'una pancarta, "Abans la sang que l'aigua", s'ha d'entendre metafòricament: el desplegament policial va ser molt gran, potser com un assaig d'allò que seria a Barcelona, però la marxa va ser, sobretot, pacífica. Una festa reivindicativa.

ACTUALITAT ALBERA MARÍTIMA

Un projecte preveu que una línia elèctrica de 400 kV travessi l’Albera.

La companyia Red Eléctrica España SA (REESA) és a punt d’enllestir l’avantprojecte i l’estudi d’impacte ambiental d’una línia elèctrica de 400kV de potència entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Bescanó (Gironès), i d’aquest municipi fins a Baixàs (Rosselló). Segons que ha afirmat Lluís Pinós el delegat de l’empresa promotora a Catalunya, tant l’avantprojecte com l’estudi ja s'hauran enllestit el mes de setembre vinent. Després encara s’haurà de posar a informació pública. Aquesta línia se situa en els acords bilaterals d'Espanya i França d’augmentar l’intercanvi d’energia entre tots dos països. A més, cal tenir en compte que el Parlament de Catalunya va instituir una comissió d’experts que ha estudiat el cas i ha expressat que creu necessari aquest traçat, assevera Pinós. Però IC-V ja ha advertit que el projecte pot aixecar més polèmica que no pas la línia d’alta tensió de les Gavarres, de 110 kV. La línia travessaria l'Albera, el ramal pirinenc que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, d'un important valor històric i arqueològic. Aquesta pàgina informa dels monuments megalítics que s'hi contenen.

La diputada Marina Geli presenta una proposició no de llei demanant serveis de suport per a les persones grans del municipi de Portbou.

Portbou no disposa de cap recurs públic o privat de suport a les persones grans excepte la xarxa familiar, la informal de veïnatge i les atencions del consultori municipal públic.

En el municipi de Portbou, d’un cens aproximat de 1.568 persones, actualment el 28 % de les persones tenen més de 65 anys.

Aquest fenomen d’envelliment va acompanyat d’una pèrdua progressiva de població així com, per raons geogràfiques, d’un aïllament de la resta de nuclis.

Aquest 28% de la població correspon a 442 persones, de les quals 78 viuen soles i gairebé 150 persones grans majors de 65 anys tenen algun tipus de dependència.

L'impuls del municipi, del govern local, de la Generalitat i potser complementàriament del sector privat per a dotar Portbou de serveis per a la gent gran és també un recurs per a generar ocupació, riquesa i actuació de noves persones grans per tal de gaudir dels atractius paisatgístics de la zona.

Per aquest motiu, Marina Geli, conjuntament amb altres diputats insten al Govern a dotar al municipi de Portbou de serveis de suport a les persones grans amb dependència amb serveis d’ajut a la llar (sociosanitaris), així com serveis alternatius a la pròpia llar: habitatge amb suport, centre de dia i/o nit i residència assistida.

Renfe construirà un hotel a Portbou per als ferroviaris.

La companyia ferroviària RENFE té previst construir en els pròxims mesos un equipament hoteler a Portbou per poder oferir allotjament als seus treballadors que s’han de quedar a dormir a la localitat fronterera, així com donar un servei al turisme del municipi. L’obra té un cost d’1,8 milions d’euros, i l’hotel es farà sobre l’antic edifici dels dormitoris dels treballadors de RENFE. Actualment, a Portbou només hi ha un hotel amb 23 habitacions; totes elles són llogades a la companyia per als seus treballadors, però no hi ha prou places per allotjar a tots aquells què són obligats per RENFE a quedar-se a dormir. L’Ajuntament de Portbou ha rebut amb satisfacció la iniciativa de la companyia ferroviària, ja que el 50% de les habitacions es destinaran a l’allotjament de turistes. L’enderrocament de l’edifici es portà a terme durant el mes de gener.

Llançà descongestionarà el nucli antic amb 400 habitatges nous.

L’Ajuntament de Llançà ha donat llum verda al projecte de construcció de prop de 400 habitatges a la zona de les Esplanes amb l’objectiu de descongestionar el nucli antic. Aquests nous habitatges consistiran en cases unifamiliars aïllades i aparellades, així com petits blocs residencials, i a més preveu reservar un espai per a habitatge protegit. El projecte el portarà a terme l’Institut Català del Sòl (INCASOL) en un terreny de 30.000 metres quadrats a les afores del nucli antic del municipi, en una zona molt ben comunicada amb els equipaments docents i esportius del municipi. El cost de la urbanització és superior als 3 milions d’euros; està previst que comenci a executar-se abans d’un any. De moment l’Ajuntament ja ha fet l’aprovació inicial del projecte, mentre que la definitiva es farà un cop se solucionin tots els tràmits.

La plaça dels gronxadors de Portbou.

Als membres d'aquest Consell de Redacció ens ha arribat la idea del nou projecte de l'Ajuntament de Portbou per a refer i renovar el parc infantil de la vila. Ja fa uns anys es va eliminar la sorra amb l'excusa que els nens s'embrutien; avui dia no existeix a Portbou cap plaça, carrer ni espai que no estigui enquitrenat. Sembla ser que l'esbarjo està renyit amb la natura i un ambient natural. És per aquesta raó que ara el consistori té la intenció de tallar els arbres que envolten els gronxadors, tobogans, balancins i altres objectes de diversió per a la mainada. Des d'aquest humil mitjà de comunicació ens preguntem per què la nova reestructuració del parc no s'encaixa a l'entorn dels arbres existents ?. Per què sempre l'escenari natural és la part més perjudicada ?. A més, quin exemple donem a les nostres generacions més joves, si observen i raonen que tot si val per tal de renovar un parc que en aquests moments integra un espai amb arbres amb un altre d'esbarjo ?.

Des d'aquestes planes creiem que s'ha de donar exemple de la cura per al patrimoni natural que hi ha al poble de Portbou; igual que a altres pobles de l'Albera Marítima. Sempre s'ha de respectar en tot l'entorn dels nostres arbres i mai s'han d'eliminar per qüestions purament estètiques, legals, de modernització i reestructuració d'un espai. Ans al contrari, aquest espai s'ha d'ajustar, apropiar i avenir-se al seu entorn natural, que en aquest cas són els arbres de l'únic parc infantil del poble.

INFORMACIÓ DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL CA L'HERRERO DE PORTBOU

Segons se'ns informa a la biblioteca podeu trobar les següents obres de l'Agatha Christie :

La puerta del destino, La cursa del boumerang, El misterio de Sans-Souci, Cinc porquets, I aleshores no en quedà cap (10 negrets), El espejo se rajó de parte a parte, Un puñado de centeno, Destino desconocido, Se anuncia un asesinato, Los cuatro grandes, El misterio de la guía de ferrocarriles, Tragedia en tres actos, Navidades Trágicas, Un cadáver en la biblioteca, Mort en els núvols, La muerte vista al dentista, La Casa torcida, El templet de la mort, Després del funeral, Un, dos, corda'm la sabata, En el Hotel Bertram, Testimoni mut, Un gat al colomar, Pleamars de la vida, La Srta. Marple y 13 problemas, Las manzanas, Inocència tràgica, Matrimoni de detectius, Pasajero para Frankfurt, El tren de les 4'50'', La tercera noia, La muerte de Lord Edgware, Noche eterna, Los trabajos de Hércules, Peligro inminente, Cita con la muerte, Cartes damunt la taula, Testigo de cargo, Hora cero, El misteri de les set esferes, Misteri a Pale Horse, Tres ratolins cecs, El misterioso Sr. Brown, Assassinat a Hickory Road, Assassinat a la rectoria, Assassinat a Bardsley Mews, Assassinat a l'Orient Exprés, Assassinat adormit, L’assassinat de Roger Ackroyd, Assassinar és fàcil.

Alguns d'aquests títols els podeu trobar també en francès, anglès i en dos vídeos.