CARTES AL FULL

CARTA OBERTA AL SR. SIMÓ GRANOLLERS, per Josep Mª Moré i Canals.

Amb tot el respecte i consideració que em mereixes, haig de manifestar-te que, com a portbouenc de naixement i arrelat al poble de tota la vida i fent referència al teu escrit publicat al darrer número de la revista "EL FULL" (Portbou ha complert 200 anys), vull deixar constància que, a mi personalment, no em produeix cap mena de satisfacció i molt menys sentir-me honorat pel fet de compartir "paisanatge" amb determinats personatges que, en la teva particular selecció, esmentes com a rellevats.

Evidentment, la història és la que és, però jo entenc que és totalment inoportú que indiquis els noms dels Garcia Ribes i Garcia Carrés, el primer d'ells un espècimen de "Mc Carthy" d’aquella època i de mal record per algunes famílies que encara viuen al poble i l'altre un "colpista" de l'intent del cop d’estat del 23-F.

Jo crec que la imatge d'aquests individus no contribueix en absolut a dignificar el poble, sinó a denigrar-lo. El més propi, al meu entendre, per a una mena de respecte a la seva memòria, fóra silenciar-los.

PERQUÈ NO ESTEM D'ACORD AMB LA UE, per Jordi Oriola i Folch (Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern).

A l'Estat espanyol sempre hem mirat cap a Europa amb esperança, sobretot durant el franquisme. Per a Catalunya sembla millor estar en el marc d'Europa que en el d'Espanya. A més, la idea que es té d'Europa és que té més història i és més sensible als Drets Humans i al mediambient que Estats Units. Malgrat tot això, hem de ser conscients que Europa està impulsant aquest tipus de globalització a favor de les empreses, tant com EEUU i el Japó i, fins i tot, els comissaris europeus han arribat a defensar postures molt més dogmàticament neoliberals que els seus col·legues nord-americans.

Un pot tenir fe cega en Europa, volent veure-la com un garant de la democràcia a nivell mundial i esperar el millor. Però costa seguir sent ingenu quan se sap que a Brussel·les hi ha 10.000 loobistes (10 per cada funcionari de la UE) que treballen intensament per tal que les polítiques de la Unió Europea responguin als interessos dels seus loobies empresarials. És sospitós que, en un món on la informació està tan globalitzada, no ens sonin gens loobies empresarials de la potència de la European Round Table of Industrialists (ERT), la patronal Unice o la Transatlantic Business Dialogue. Aquests organismes fan recomanacions a les institucions europees que, molt sovint, acaben recollides literalment (sense ni canviar una coma) en les directrius europees. La democràcia no només manca perquè el Parlament Europeu, elegit directament pels ciutadans, no pot decidir sobre moltes qüestions a diferència de la totpoderosa i opaca Comissió Europea, sinó que, mentre els ciutadans veiem limitada la nostra participació política al vot cada quatre anys, les multinacionals tenen l'oportunitat i la capacitat d'influir diàriament en les decisions europees.

EL JARDÍ DE CA L'HERRERO, per Xavier Barranco.

Sr. Director, arriba la primavera i aquest fet és més important del que sembla.

Tot el cicle vital dels éssers vius es modifica, canvia, explota...

Els nois senten dins seu un "no sé què" que els torna enamoradissos i eixelebrats; la gent de mitjana edat redescobrim la bellesa de les parts del cos que la fred de l'hivern ha estat amagant i els grans revifen amb el bon temps ( a l'estiu...).

Empès per aquesta mena d'eufòria primaveral he estat observant els jardins de Portbou comentant amb el meu fill el procés de floració de les plantes, la poda, les diferents espècies...

He de dir que he quedat gratament sorprès del treball que l'equip de jardins està fent a Portbou, crec que per primera vegada s'estan duent a terme intervencions acuradament planificades.

Altra cosa és que discrepi en aspectes puntuals, com el fet de plantar una espècie tan delicada com la gespa o el fet que no es plantin més espècies autòctones (molt més resistents i barates d'adquirir i mantenir) com el romaní, la farigola, el ginebró, la ginesta o la lavanda. De qualsevol manera aquesta és una opinió personal que no té cap mena de fonament científic ni tècnic i que no treu mèrit a la feina dels tècnics.

La gent gran de Portbou, han fet un parterre preciós a l'entrada del jardí de la casa de cultura Ca l'Herrero compost en la seva majoria per plantes autòctones.

Dic que crec, perquè els ciutadans de Portbou que tenim la "mala sort" de no estar jubilats tenim l'accés a aquest espai públic vedat.

Crec sincerament que, peti qui peti, aquesta injustícia s'ha d'acabar!

Atentament.

CONTESTACIÓ A L'ARTICULISTA DE "CALAFREDA", per Nati Peral.

Diu l'articulista de "Calafreda" que alguns veïns i l'Ajuntament de la vila de Portbou, volen posar menjadors per als gats de carrer. Això és veritat. Però el que no explica és que s’estan fent gestions per tal d'esterilitzar-los per controlar la seva reproducció i tenir un control de la situació.

Jo sóc una persona de "Calafreda" que dona menjar a gats, pardals, coloms. Segur que si hi haguessin altres animalons també ho faria, ja que tots són criatures de Deu.

No entenc per què escriu tant sobre els diners que podria costar alimentar els felins del poble i del profit que se'n trauria aprofitant-los per a les persones necessitades. Què fa vostè en aquest sentit ? Sap vostè que la Creu Roja envia queviures i que moltes vegades per falta de temps i de personal no s'arriben a repartir ? Apa, doncs, ofereixi la seva ajuda !

D'altra banda, l'articulista fa referència als caçadors que es queden sense cacera al cap d'un mes. Doncs vinga, agafem les escopetes i matem tots els gats fins a exterminar-los. No sap que després hi hauran moltes més rates i en no quedar gats haurem de cridar al Flautista d'Hamelin perquè se les emporti i d'aquesta manera el conte s'haurà acabat i tots contents.

Sóc una persona que respecta i estima a tothom, persones i animals. Per què aquesta mania als pobres gats ? Sap també l'articulista que són animals de companyia i que en aquest aspecte són molt més nets que els gossos i amos que decoren els carrers, places i platges de Portbou.

Crec que hauríem de recapacitar i mirar d'arreglar les coses entre tots. Amic articulista tinguem més paciència.