HISTÒRIA
HISTÒRIES DEL MEU POBLE, per Nati Peral.
Avui farem un repàs dels refugis que s'utilitzaren durant la guerra civil a Catalunya, construïts per l'Ajuntament republicà, de cares a protegir la població de Portbou davant dels bombardejos de l'aviació i vaixells franquistes.
Trobem set refugis o llocs que s'utilitzaren per aquest fi :
1.- Dos dels més forts foren els túnels ferroviaris. Concretament el d'anar a Barcelona i el que s'utilitzava per a les maniobres dels trens d'ample de via francesa. Recordo que els ferroviaris hi varen col·locar vagons i que a la nit eren utilitzats per molta gent per anar-hi a dormir. Jo hi anava a dormir amb els meus oncles.
2.- El túnel d'anar ribera amunt, també servia de refugi. Mitjançant sacs de sorra tapaven les entrades i la gent també hi passava la nit dormint sobre els matalassos que es portaven de casa.
3.- El rec que passa per sota l'estació de mercaderies i arriba a la ribera davant del camp de futbol, i l'altre que mor davant de l'actual estació depuradora, també foren utilitzats com a refugis. Davant d'aquests refugis, no recordo concretament a quin va ser, es va produir una víctima mortal.
4.- On actualment hi trobem l'Ajuntament, aproximadament on hi ha la secretaria del Dispensari, varen aprofitar la línia de la claveguera general per obrir un altre refugi protegit amb sacs de sorra. Aquest travessava tota la muntanya fins a la Platja de les Guiules, avui dia desapareguda a causa de la construcció del port esportiu. En aquest també hi dormia gent i desgraciadament en el transcurs d'un bombardeig hi morí una persona.
5.- Un altre refugi públic el trobàvem al Carrer de la Pujada abans d'arribar a la corba que ens porta a la Plaça Major. En un principi només tenia una boca d'entrada, però després pensant en els problemes derivats d'aquest inconvenient s'hi va obrir una altre entrada al costat de les escales. Uns quants homes, entre ells el meu avi, hi varen treballar.
6.- Un altre refugi es trobava al carrer del nord aprofitant una cova que trevasava la muntanya i sortia on es trobava l'antic escorxador davant de la platja, on avui dia hi ha les primeres barraques dels pescadors situades al Passeig Lluís Companys.
Segurament em deixo algun refugi per esmentar, però a més d'aquests s'utilitzaven moltes clavegueres i altres forats. Algunes cases tenien refugis privats, com el que comunicava Can Milà amb Can Cadeses i també el de Casa de l'Alemanya.
La gent quan sentia la sirena corria a ficar-se en qualsevol d'aquests llocs esmentats o fins i tot, per manca de temps, als sota de la volta d'una escala. Amb tot això, però, a Portbou només s'hi varen produir sis morts.
La por dels bombardejos i de la guerra es barrejaven amb l’ànsia pels esdeveniments polítics esfereïdors. Moltes persones vivien amb la por al cos i amb el pensament dels afusellaments d'Els Comitès. Això, però, ho deixarem per una altra ocasió.