POESIA

PER HAVER NASCUT EMPORDANÈS, per Simó Granollers i Batlle.

Els ulls il·lusionats

contemplant la planura,

el verd sobre blau

i el blanc del Canigó,

en plasmar l'Empordà

des de l'Altura,

fores molt generós,

gràcies, Senyor.

El Nord bufant per

sobre la muntanya,

manté serè i obert el

cel fins l'infinit,

que l'alè amic i sa

de tramuntana,

n'és una Gràcia més

del que t'he dit.

Amb el cor agraït per

fer-me néixer

en l'ètnia es produeix

amb més bravor,

puc dir-te Senyor,

permet l'avinentesa,

que estimo follament

la terra empordanesa.

LA LLUNA, … LA MÉS BONICA, per J. Ortega.

Mitja lluna, no t'angoixis !

aviat seràs lluna plena,

la part que de tu no es veu

lluirà amb joia, un altra nit serena.

De tu s'han dit tantes coses, …

encisadora, misteriosa, enamorada,

voluble i fins i tot enganyosa.

No! jo només em vull creure,

de totes, … les més formoses.

Per a mi, ets la companya de la nit,

ets la inspiració del poeta il·luminat,

ets la llum del pescador enamorat,

ets la frescor del garbí, …

… i de la meva xicota, … el somriure més fi.

Lluna platejada,

una mica coqueta, sí …

quan a poc a poc et treus el vel,

… sí ! ets la nostra millor

ambaixadora … dins l'estelat cel.