MÒDUL DE LES ULTIMES NOTICIES DE L'ESTAT ESPANYOL

MÒDUL DE LES ULTIMES NOTICIES DEL MON

Member of Vincles

  Vemos aquí el reloj funcionando...

Ets el visitant núm: View Counter Stats - GRACIES PER LA TEVA VISITA 06-sep-2008 19:20:49

                                                 

Anell Espanyol d'Història/Anillo Español de Historia Aquest lloc, membre de l'anell, pertany a [Bitxet]

              Servei Gratuit de arale.com                  

De tot en català!!!

Enllaç:

DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR

Enciclopèdia Illustrada de la Salut
 

Servei Metereològic de Catalunya

Novetats a Softcatalà

Navegadors, gestors de correu, correctors, editors de text, i moltes altres aplicacions en català.

Benvolguts amics:

Aquesta pàgina està dedicada a anar posant fets històrics i altres coses, i que podria ser interesant de saber. Si voleu fer alguna observació o pregunta, podeu escriure'm  i si sé la resposta, la posaré en aquesta pàgina.

Si alguna data fos errada, prego disculpeu, i serà ràpidament corregida, si algú m'avisa.

Gracies per la vostra visita.

Jordi Vila

Queridos amigos:

Esta página esta dedicada a hechos històricos y otras cosas, y que podrian ser de interes.  Si quereis hacer alguna observación o pregunta, podeis escribirme  y si sé la respuesta, la pondré en esta página.

Si algún dato fuese erróneo, ruego disculpeis, y será rapidamente corregido, si alguien me avisa.

Gracias por vuestra visita.

Jordi Vila

Bitxet

Ruego a los castellano-parlantes, franco-parlantes, italo-parlantes, anglo-parlantes y a los que hablen otras lenguas que puedan visitar mi página.

Ante todo, es un honor para mí que Uds. se dignen de visitar mi página. Por esto de antemano les doy las gracias.

El hecho de que casi todos mis relatos sean en catalán, es debido a que mi idioma natural es el catalán, y creo que es muy importante mantener en vigor un instrumento de comunicación tan importante y en este caso, tan antiguo como es el catalán. El catalán, variante del latín, sin ser desgraciadamente mayoritario, tampoco es minoritario, ya que se habla en varios territorios de cuatro estados europeos, (España, Francia, Italia y único idioma oficial de Andorra) con sus variantes lingüísticas, y si todo lo que es patrimonio del estado, que somos todos, es patrimonio de todos, a todos nos interesa de conservarlo. El castellano, francés, italiano, ingles y otros son grandes porque admiten como propios a sus variantes, como el andaluz, el mejicano, el argentino, o el quebequa, o el estadounidense, etc. Por esto les ruego, hagan un pequeño esfuerzo de paciencia, en intentar comprender antiguos idiomas, de antiguas naciones de Europa, como el catalán, para que no desaparezcan. Recordemos que a lo largo de la historia, los estados han sido más grandes admitiendo su variedad, que no obligando su uniformidad. Gracias.

Jordi Vila

Temes d'aquesta pàgina:

Genealogia dels Comtes-Reis de Catalunya

Els Presidents de la Generalitat de Catalunya

La Matança de Bèziers

Desastre del 1714

_________________________________________________________________________

Guerra dels Segadors i altres- Clica botò

Llegendes de Sant Jordi i altres - Clica botò
_________________________________________________________________________

Sabeu els noms dels Reis catalans ?

Els Comtes-Reis de Catalunya (Genealogia dels Comtes de Barcelona) des de la separació de l'Imperi Carolingi fins als nostres dies son:

Berà (801-820) Sobirania franca

Rampó (820-825) Sobirania franca

Bernat de Septimania (826-832) Sobirania franca

Berenguer de Tolosa (832-835)Sobirania franca

Bernat de Septimania (835-844) Sobirania franca

Sunifred (844-848) Sobirania franca

Guillem de Tolosa (848-850) Sobirania franca

Aleran i Isebart (850-852) Sobirania franca

Odalric (852-858) Sobirania franca

Humfrid (858-864) Sobirania franca

Bernat de Gotia (865-878) Sobirania franca

Guifré I El Pelòs (878-897) Sobirania franca

Guifré II Borrell (897-911) Sobirania franca

Sunyer I (911-947) Sobirania franca

* Borrell II (947-992) Sobirania franca

* amb Miró (947-966) Sobirania franca

Borrell II (947-992) Sobirania catalana

Ramon Borrel I (992-1017) Sobirania catalana

Creació del Parlament de Catalunya (Cort) (1000)

Berenguer Ramon I El Corbat (1017-1035) Sobirania catalana

Ramon Berenguer I El Vell (1035-1076) Sobirania catalana

* Ramon Berenguer II Cap d'Estopes (1076-1082) i... Sobirania catalana

* amb Berenguer Ramon II El Fratricida (1076-1097) Sobirania catalana

Ramon Berenguer III El Gran (1097-1131) Sobirania catalana

Ramon Berenguer IV El Sant (1131-1162)

Casament del Comte-Rei amb Peronella d'Aragó (1150)              Fundació Corona Catalano-Aragonesa (11 d'agost del 1137)

Dinastia del Casal Reial de Barcelona

Alfons I El Cast (1162-1196) Sobirania catalana

Pere I El Catòlic (1196-1213) Sobirania catalana

Batalla de Muret i pèrdua d'Occitània (13 de setembre del 1213)

Jaume I El Conqueridor (1213-1276) Sobirania catalana

Conquesta de Mallorca (31 de desembre del 1229)

Conquesta de València (28 de setembre del 1238)

Conquesta de Múrcia(1265 - 1266)

Pere II El Gran (1276-1285) Sobirania catalana

Conquesta de Sicilia (1283)

Alfons II El Franc (1285-1291) Sobirania catalana

Jaume II El Just (1291-1327) Sobirania catalana

Sobirania sobre Sardenya (1296)

Conquesta de Sardenya (12 de juliol del 1324)

Alfons III El Benigne (1327-1336) Sobirania catalana

Pere III El Cerimoniòs (1336-1387) Sobirania catalana

Incorporació dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1380)

Joan I El Caçador (1387-1396) Sobirania catalana

Martí I L'Humà (1396-1410) Sobirania catalana

L'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima, i es produeix

un iterregne fins el 1412, que és resolt amb el Compromís de Casp, ón s'estableix

la Dinastía Trastàmara.

Ferran I el d'Antequera (1412-1416) Sobirania catalana

Alfons IV El Magnànim (1416-1458) Sobirania catalana

Conquesta del Regne de Nàpols (1436 - 1442)

Joan II El Gran (1458-1479) Sobirania catalana

Enric I L'Impotent (1462-1463)

Pere IV El Conestable de Portugal (1463-1466)

Renat I El Bo (1466-1472)

Ferrán II El Catòlic (1479-1516) Uniò dinàstica de Monarques Hispànics

Conquesta del Regne nassarita de Granada (1492)

Conquesta de les Illes Canàries en nom de Castella (1484 - 1496)

Descubriment d'Amèrica en nom de Castella (12 d'octubre del 1492)

Restricció de participació dels ciutadans de la Corona Catalano-Aragonesa en la colonització del Nou Mon,

alliberat pel decret dictat per Carles III, el 16/10/1765 i 2/2/1778.

Expulsio de jueus (1492)

Carles I L'Emperador (1516-1556) Monarquia Hispànica

Felip I El Prudent (1556-1598) Monarquia Hispànica

Felip II El Pietós (1598-1621) Monarquia Hispànica

Felip III El Gran (1621-1665) Monarquia Hispànica

Guerra dels Segadors-Mutilació territorial de Catalunya

Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra dels Segadors

Lluís I Rei de França (1641-1643

Lluís II Rei de França (1643-1652)

El 1652, el rei francés renúncia al tìtol de Comte de Barcelona.

Tractat dels Pirineus (7-11-1659), signat a l'Illa dels Faisans per França i Espanya,

on es formalitza la mutilació territorial de Catalunya.

No va ésser comunicat a les institucións catalanes fins el 1702.

El Parlament de Catalunya, no ha reconegut mai la

mutilació territorial de la Nació catalana.

Carles II El Fetillat (1665-1700) Monarquia Hispànica

L'any 1700, Carles II mor sense descendència.

Guerra de Successió-Desfeta de la Corona d'Aragó

Felip IV de Borbó (1700-1705) (V d'Espanya)

Carles III d'Habsburg (1705-1714)

Decret de Nova Planta-Abolició Institucións de Catalunya

Amb el Decret de Nova Planta desapareix la Corona d'Aragó així com el Regne de Castella. Tots els títols reverteixen en el de Rei d'Espanya.

Felip IV (V d'Espanya) de Borbó (1714-1724) Espanya

LLuis I de Borbó (1724) Espanya

Lluís I, mor aquest mateix any (1724)

Felip IV (V d'Espanya) de Borbó (1724-1746) Espanya

Ferrán III (VI d'Espanya) de Borbó (1746-1759) Espanya

Carles III de Borbó (1759-1788) Espanya

Carles IV de Borbó (1788-1808) Espanya

Ferrán IV de Borbó (VII d'Espanya) (1808-....) Espanya

Tractat de Fontaineblau (Octubre del 1807)

Invassió Francesa

Josep I Bonaparte (1808-1814)

Guerra del Francès ( 1808 - 1814)

Ferrán IV (VII d'Espanya) de Borbó (....-1833) Espanya

Regencia de Maria Cristina de Borbó (1833-1840) Espanya

Isabel I)II d'Espanya) de Borbó (1833-1841)

Regencia de Baldomero Espartero (1841-1843) Espanya

Isabel I(II d'Espanya) (1843-1868 Espanya

Govern Provisional (1868-1870) Espanya

Amadeu I de Saboia (1870-1873) Espanya

Primera República (1873-1874) Espanya

Alfons V (XII d'Espanya) (1874-1885) Espanya

Regencia de Maria Cristina de Habsburgo-Lorena (1885-1902) Espanya

Alfons VI (XIII) (1902-1931) Espanya

Segona República (1931-1939) Espanya

Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Dictadura de Francisco Franco (1939-1975) Espanya

Joan III de Borbó (1931-1993) Espanya

Joan Carles I de Borbó (1975-....) Espanya

Transició politica i Restabliment de la democràcia(Constitució de 1978)

Restabliment de la Generalitat (29 de setembre del 1977)

Apoteosis heràldica del Comtat de Barcelona (Casal Reial de Barcelona), rodejat dels territoris que, en diverses époques, han format part de la Corona Catalano-Aragonesa:

Principat de Catalunya, Regne de València, Regne de Mallorca i Menorca, illa d'Eivissa, Regne de Nàpols, Regne de Sicilia, Regne de Jerusalem, Regne de Sardenya, Regne de Navarra i Regne d'Aragó.

El Periòdico de Catalunya

Bibliografia:

Història de Catalunya de Edicións 62

Història de Catalunya de El Periòdico de Catalunya

Història de Catalunya de Editorial Teide

_____________________

Sabeu els noms dels Presidents de la Generalitat de Catalunya ?

Els Presidents de la Generalitat de Catalunya, des que va neixer a les Corts de 1289

(Regnat d'Alfons II), i configuració definitiva (any 1362).

Berenguer de Cruïlles (1359)

Bernat Vallés (1366)

Romeu Sescomes (1375)

Guillem de Guimerà i d'Abella (1376)

Romeu Sescomes (1377)

Galcerán de Besora i de Cartellà (1379)

Felip d'Anglesola (1380)

Arnau Descolomer (1384)

Miquel Sanjoan (1389)

Marc de Villalba (1413)

Andreu Bertran (1416)

Joan Sesgarrigues (1419)

Dalmau Cartellà (1422)

Felip de Malla (1425)

Domènec Ram (1428)

Marc de Villalba (1431)

Pere de Palou (1434)

Pere de Darnius (1437)

Antoni d'Avinyó (1440)

Jaume Cardona (1443)

Pere Ximenez de Urrea (1446)

Bertran Samasó (1449)

Bernat Guillem (1452)

Nicolau Pujades (1455)

Antoni Pere Ferrer (1458)

Manel de Montsuar (1461)

Francesc Colom (1464)

Ponç Andreu de Vilar (1467)

Miquel Samsó (1470)

Joan de Ribes (1473)

Miquel Delgado (1476)

Berenguer de Sos (1479)

Pere de Cardona (1482)

Ponç Andreu de Vilar (1485)

Joan Payó Cuello (1488)

Joan de Peralta (1491)

Francesc Vicenç (1494)

Pere de Mendoza (1497)

Alfons d'Aragó (1500)

Ferrer Nicolau de Gualbes (1503)

LLuis Desplà i Oms (1506)

Jordi Sanç (1509)

Joan d'Aragó (1512)

Esteve Garret (1515)

Bernat de Corbera (1518)

LLuis de Cardona (1521)

Francesc Solsona (1527)

Francesc Oliver(1530)

Dionis de Carcassona (1533)

Joan Pasqual (1536)

Girolano Doria (1539)

Miquel Puig (1542)

Jaume Caçador (1545)

Miquel Domer (1548)

Onofre de Copons (1551)

Francesc Jeroni Benet (1554)

Pere Angel Despuig (1557)

Bernet Gor (1560)

Guillem Caçador (1563)

Francesc Giginta (1566)

Benedetto di Tocco (1569)

Jaume Cervelló (1572)

Pere Oliver de Boteller (1575)

Benedetto di Tocco (1578)

Rafael Oms (1581)

Jaume Bauló (1584)

Francesc Oliver de Boteller (1587)

Jaume Caçador (1590)

Manel d'Agullana (1593)

Francesc d'Oliver de Boteller (1596)

Jaume Cordellas (1599)

Bernat de Cardona (1602)

Pere Pau Caçador (1605)

Onofre d'Alentorn (1608)

Francesc de Santjust (1611)

Ramon d'Olmer (1614)

LLuis de Tena (1617)

Benet de Fontanella (1620)

Pere de Magarola (1623)

Francesc Morillo (1626)

Pere Antoni Serra (1629)

Garcia Gil Manrique (1632)

Miquel d'Alentorn (1635)

Pau Claris (1638)

Guerra dels Segadors

Desmembrament territorial de Catalunya en favor de França

Bernat de Cardona (1641)

Gispert d'Amat (1644)

Andreu Pont (1647)

Paolo de Rosso (1650)

Josep Leroni de Besora (1656)

Pau d'Alguer (1659)

Signatura entre Espanya i França del Tractat del Pirineus, on es formalitza la mutilació territorial de Catalunya.

Jaume de Copons (1662)

Josep de Magarola (1665)

Joan de Vallgornera (1668)

Josep de Camporells (1671)

Esteve Mercadal (1674)

Alfons de Sotomayor (1677)

Josep Sastre (1680)

Baltasar de Muntaner (1683)

Antoni de Saiol (1686)

Benet I. de Salazar (1689)

Antoni de Planella (1692)

Rafael de Pinyana (1695)

Climent de Solanell (1698)

Antoni de Planella (1701)

Josep Grau (1704)

Manel de Copons (1707)

Francesc A. de Solanell (1710)

Josep de Vilamala (1713)

Guerra de Successió-Catástrofe de 1714

Promulgació del Decret de Nova Planta i abolició de totes les institucións de Catalunya (Generalitat, Consell de Cent, Junta de Braços i Consolat de Mar)-Destrucció de la Corona Catalano-Aragonesa.

2 d'Agost de 1931-Restitució de la Generalitat de Catalunya

Francesc Maciá i Llussà (1931-1933)

LLuis Companys i Jover (1934-1940)

Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Dictadura del General Franco-Abolició de la Generalitat de Catalunya

LLuís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya  per elecciò popular,  va ser assassinat mitjançant afusellament, al castell de Motjuïc el 15 d'octubre del 1940 pel govern espanyol sorgit de la sublevacio militar del 1936.

Josep Irla i Bosch (1940-1954-exili)

Josep Tarradellas i Joan (1954-exili)

El 29 de setembre de 1977, es restableix la Generalitat de Catalunya.

Josep Tarradellas i Joan (1977-1980)

Jordi Pujol i Soley (1980-2003)

Pascual Maragall i Mira (2003-2006)

José Montilla i Aguilera (2006)

Bibliografia:

Història de Catalunya de Edicións 62

Història de Catalunya de El Periòdico de Catalunya

Història de Catalunya de Editorial Teide

_________________________

Sabeu que es la "Matança de Bèziers" ?

Corre l'any 1209, quan el Papa Innocent III, temedor de que el Catarisme s'extengués fora d'Occitània (territori pertanyent al Comte de Barcelona, a les hores Pere I el Catòlic) crida a una creuada a la noblesa franca desitjosa d'anexionar.se aquest territori, prometen.los el domini d'Occitània. La crueltat dels cavallers francs es mostra a Bèziers el 22 de juliol del 1209, quan al negar.se els habitants a entregar la ciutat. Resistiren com valents a l'atac franc, però a conseqüència d'un error d'estratègia, l'exercit assaltant, atacant ferotjament, assetjà i atacà a tot el poble refugiat a la Catedral de Santa Magdalena, i premeditadament el passaren a ganivet al crit de "Mateu-los a tots que Dèu reconeixerà en el Cel als seus".

Creieu que es de llei?

Bibliografia:

Història de Catalunya de Edicións 62

Història de Catalunya de El Periòdico de Catalunya

Història de Catalunya de Editorial Teide

Sabeu que es el desastre de l'11 de setembre del 1714?

Corria l’any 1713, la Guerra de Successió feia ja anys que durava. Caiguts els territoris de la Corona Catalano-Aragonesa i abandonada Catalunya pels seus aliats (Anglaterra, Alemanya, Portugal i Holanda), la Junta de Braços reunida el juliol del 1713, acordà de resistir a l’empenta de l’exercit hispano-francès. Així doncs, Barcelona sola i abandonada fou assetjada inicialment per les tropes del duc de Pòpuli i mes tard pel duc de Berwick , l’estiu del 1714. Les forces estaven fortament desequilibrades en numero, ja que les tropes assaltants sumaven uns 40.000 soldats en front de 5.500 defensors a les ordres del general Antoni de Villarroel. L’esperança del general Villarroel era d’agafar entre dos focs a les tropes assaltants, donat que al camp lluitaven petites forces a les ordres del general Josep Moragues i altres prohoms de Catalunya. Barcelona resistia en la seva solitud quan a la tardo del 1713 fou bombardejada insistentment a fi d’obrir bretxes en les defenses catalanes. La nit del 10 de setembre del 1713, 3.000 soldats hispano-francesos llançaren un atac a la baioneta contra encara no 300 defensors que manava el tinent coronel Josep de la Bastida: prengueren el convent de Santa Madrona, però hagueren de retirar.se l’endemà sota el foc de les bateries de Montjuïc. El 24 de febrer del 1714, hagué davant de Barcelona una batalla naval, en la qual sortí vencedora l’esquadra catalana sobre la hispano-francesa, que tingué moltes baixes. Els 16 de maig es convocà un consell de guerra, on el conseller en cap Rafel de Casanovas, va fer un discurs, en el que es preferia morir amb honor abans de capitular ignominiosament. La resposta de l’enemic fou un terrible bombardeig sobre la ciutat el 23 de maig del 1714. El juliol del 1714, el potentissim exercit hispano-francès, manat pel duc de Berwick tancà el setge sobre Barcelona. El 25 de juliol començà el bombardeig mes intens de tota la guerra. Aquest obri esquerdes en les muralles, no obstant els defensors contrarestaren amb contratrintxeres i contramines que frenaren l’assalt de les tropes hispano-franceses. Un nou consell de guerra es celebrà el 8 d’agost Reunits els caps militars juraren amb les autoritats civils, desvainant i alçant les espases, de resistir i morir abans de rendir.se a l’enemic. Seguiren dies de ferotges combats on sempre sortien victorioses les forces catalanes. El baluard de Santa Clara fou ocupat i desocupat repetidament per les tropes assaltants i els defensors de Barcelona, causant enormes baixes als dos bàndols. Els 3 de setembre, a punt de l’assalt final, el duc de Berwick demanà la rendició de la ciutat, petició que fou rebutjada de ple pels defensors. Així doncs l’11 de setembre de 1714, el duc de Berwick donà l’ordre d’assalt total. A la matinada les forces hispano-franceses llençaren un gran atac sobre la muralla de llevant mentre les andanades de l’artilleria feia estralls entre els defensors.

A les hores, el poble de Barcelona, assetjat, es disposà a defensar a la desesperada a les ordres del general Villarroel i del conseller en cap Rafel de Casanova. Els canons no paraven de tronar, i les bombes queien per tot arreu. Tots els campanars de ciutat, tocaven sense parar en un gran retruny.

Les tropes hispano-franceses atacaren per dos sectors que s’estenien des del baluard del Portal Nou, fins al costat de les Reials Drassanes.

La desproporció de forces era grandiosa, d'un a cinc a favor dels assaltants, però tot i així, els defensors plantaren cara heroicament i s’immolaren per les llibertats de Catalunya.

En diverses vegades els defensors catalans, pogueren recobrar i girar les bateries que feien estralls a Barcelona, i fins i tot en un atac a la baioneta es foragità l’enemic que desordenadament, perderen quatre banderes.

El general Villarroel, valerosament, contraatacà i frenà l’avanç de l’exercit hispano-francès, mentre el coronel Pau Thoar amb una columna de defensors, mantenia a ratlla els assaltants a Sant Agustí.

Les forces de la Coronela, es batien bravament al Portal Nou, lloc principal de batalla i on prengué terribles proporcions la lluita cos a cos, tot i que veien el duc de Berwick que les seves tropes reculaven, envià noves forces de reserva al lloc.

Prop de l’Hort de Sant Pere, es trobava el conseller en cap Rafel de Casanovas, quan sobtadament va caure a terra ferit greument per un tret a la cuixa.

Acudí al lloc el comte de Plasència, que enarborà novament la bandera de Santa Eulàlia, que havia caigut a terra junt al conseller en cap.

A partir d’aquest moment vàren començar a batres en retirada els defensors catalans, refugiant.se a la defensa, uns en el convent de

Sant Pere i altres a les cases, des d'on es continuà la lluita.

Pasaren les hores i anaren esgotant-se les forces del dos bàndols, encara que en l’exercit assaltant restaven noves forces de reserva fresques per continuar l’assalt.

Veien la impossibilitat de contenir l’avanç i per evitar la matança de mes barcelonins, el general Villarroel, donà l’ordre al coronel Ferrer, que fes tocar a parlament, i que passes l’ordre als altres caps militars. El general Sans, que defensava el baluard del migdia, s’excusà de complir-la. A Jonqueres hi havia el general Bellver, també es negà.

Així doncs es convocà Junta de Govern, i es va fer una ultima crida a l’exhaust poble de Barcelona, a un últim esforç de resistència amb aquest parlament d’una Catalunya agonitzant:

...que essent l’esclavitud certa i forçosa, en obligació de sos empleos, expliquem, declarem i protesten als presents i donem testimoni als venidors, de que han executat les ultimes exortacións i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessin a nostra comuna i afligida pàtria, i extermini de tots los honors i privilegis, quedant esclaus amb tots los altres enganyats espanyols...

Però ja no es pogué fer res mes per la ciutat i per Catalunya que entregar la capitulació al duc de Berwick.

Així es confirmava el daltabaix mes gran de l’historia de la nació catalana.

La caiguda de Barcelona, supossà la destrucció de l'estructura soci-politica-administrativa de Catalunya, es a dir, una sobirania politica i territorial de mes de vuit segles, deixava d'existir.

L’endemà un decret del duc de Berwick deia:

...Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N.S.,(...) la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña, 16-9-1714.

D’aquesta manera s’abolien d’un cop el Consell de Cent, la Diputació del General, els Braços, la Cort, la Coronela, i tants drets de Catalunya, que tot i sent violats constantment, i també reafirmats pels monarques anteriors fins aquest moment.

El 9-10-1714, es promulgà el famós

"Decret de Nova Planta" que diu:

Por decreto del 9 de octubre próximo fuí servido decir

que habiendo con la asistencia divina i justicia de mi causa pacificado enteramente mis armas el Principado de Cataluña tocaba a mi soberania establecer gobierno a él y dar providencias para que sus moradores vivan en paz, quietud y abundancia: por cuyo bien, habiendo precedido madura deliberación y consulta de ministros de mi mayor confianza he resuelto que en el referido Principado se forme una Audiencia, en la cual presida el Capitan General o Comandante General de mis armas de manera que los despachos, despues de empezar con mi dictado, prosigan en su nombre: el cual Capìtán General o Comandante ha de tener voto solamente en las cosas del gobierno y esto hallándose presente en la Audiencia: debiendo en motivaciones de oficios y cosas graves el Regente avisarle un dia antes de lo que ha de tratar(...) 4. Las causas en la Real Audiencia se sustanciaran en lengua castellana y para que por la mayor satisfacción de las partes los incidentes de las causas se traten con la mayor deliberación, mando que todas las peticiones, presentación de instrumentos y lo demás que se ofreciere se haga en las salas; para lo corriente y público se tengan audiencia pública lunes, miercoles y viernes cada semana en una de ellas por turno de mesas. (...) II. Me dará cuenta la Audiencia de los dias feriados que habia en la Antigua Cataluña para establecer los que ha de haber y mientras no se resolviesen, observará los de antes menos los que llaman estivales. (...) 37. Todos los demás oficios que habia antes en el Principado, temporales, perpetuos y todos los comunes no expresados en este mi Real Decreto quedan suprimidos y extintos; y lo que a ellos estaba encomendado, si fuese pertinente a Justicia o Gobierno correrá en adelante a cargo de la Audiencia, y si fuese perteneciente a Rentas y Hacienda ha de quedar a cargo del Intendente o de la persona o personas que yo disputare para esto. (...) 39. Por los inconvenientes que se ha experimentado en los somatenes y juntas de gente armada que no haya tales somatenes ni otras juntas de gente armada so pena de ser tratados como sediciosos los que concurrieren o intervinieren.

Normes de actuaciò que el govern de Felip IV envià el 1714

als corregidors de Catalunya.

"Instrucción secreta de algunas cosas que deben tener presente los Corregidores del principado de Cataluña por el ejercicio de sus empleos".

Primero. Ha de tener gran cuidado el Corregidor en observar los Bandos de Prohibición de Armas, sin dispensar en esto cosa alguna.

Segundo.  Ha de observar lo mismo respecto a las conversaciones de novedades y cosas contra el servicio de su Magestad y cualquier novedad que de esto hubiese (por ligera que sea) de cuenta al Gobernador Capitán General.

Tercero.  Ha de observar con el mismo cuidado, si hacen juntas o salen a los montes a tenerlas algunos vecinos de los lugares.

Quarto.  Ha de hacer guardar puntualmente que no se junten gremios ni consejos sin su asistencia o la de persona que diputare.

    Quinto.   Ha de hacer practicable lo mas que pudiere los caminos, y si pareciera que pudieran abrirse algunos nuevos, dará cuenta de ello al Governador Capitán General y Audiencia, para que se de la Providencia que convenga.

Sexto.  Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado.

Creieu que es de llei?

Bibliografia:

Història de Catalunya de Edicións 62

Història de Catalunya de El Periòdico de Catalunya

Història de Catalunya de Editorial Teide

Gràcies per la vostra visita.

Ets el visitant núm: View Counter Stats Gracies per la teva visita