|
Constitució Regne de Riboalte
PREÀMBUL
TÍTOL PRIMER
Del Regne de Riboalte
1. - La forma política del Regne de Riboalte (també denominat Estat de
Riboalte) és la Monarquia.
2. - Els valors fonamentals de l'Estat de Riboalte són: llibertat,
igualtat i justícia.
- 3. - L'Estat de
Riboalte es formula en el moment de la seva constitució els següents
objectius:
a) Guardar, protegir i potenciar la cultura i tradicions del Regne de
Riboalte.
b) Defensar la llibertat de l'individu.
c) Promoure la Justícia i la Igualtat entre individus i nacions.
d) Estudi de les llengües, cultura, idiomes i filosofies de l'antiguitat.
e) Afavorir la lliure circulació de la informació a favor del
desenvolupament de l'individu i de la societat.
4. - Les llengües oficials del Regne de Riboalte són el castellà i el
català. L'Anglès es considerarà oficial pel que fa a les relacions
internacionals.
Es fomentarà en els ciutadans de l'Estat de Riboalte, sempre dins de
l'àmbit del respecte a la seva llibertat individual, l'estudi i
aprenentatge del Llatí, de l'Esperanto i el Grec.
5. - La bandera de l'Estat de Riboalte està
formada per una creu vermella. Deixant quatre quadrats, els de la part
superior són més estrets que els de la inferior. I els quadrats de
l'esquerra de mida superior als de la dreta. Tots els quadrats són negres a
excepció del quadrat superior esquerra que és de color groc.
6. - Les Corts Reals són l'expressió de la llibertat política. Formen les
Corts Reals el Rei i la resta de nobles. La seva estructura i funcionament
han de ser democràtics i afectes a aquesta constitució.
La pertinença a les Corts Reals, així com la sortida de les mateixes són
exercicis de la llibertat dels nobles i del Rei.
7. - El de Regne Riboalte és Catòlic, Apostòlic i
Romànic. Els ciutadans de l'Estat de Riboalte tenen absoluta llibertat
religiosa sempre que l'exercici de la seva fe no impliqui molèstia o dany
per a la resta dels ciutadans o el bé públic general.
8. - L'Estat de Riboalte dictarà i interpretarà les seves normatives sempre
d'acord amb la Declaració Universal de Drets Humans.
TÍTOL SEGON
Dels Ciutadans de l'Estat de Riboalte
9. - El gentilici que fa referència els ciutadans de l'Estat de Riboalte és
Riboaltenses i d'aquesta manera figurarà a tots els documents oficials en
els quals s'utilitzi un gentilici per referir-se als mateixos.
10. - La ciutadania del Regne de Riboalte es
guanyarà o perdrà segons l'establert dins dels següents aspectes
constitucionals:
a) Existeixen dos tipus de ciutadania: Ciutadans i Ciutadans de Ple Dret.
Cap persona tinguda per culpable o a la que s'estigui jutjant (llevat de la
seva posterior absolució) pels delictes de maltractaments, tortura,
terrorisme, genocidi i falta de respecte pels drets humans, així com els
altres delictes que puguin figurar en un futur Codi Civil, podrà obtenir la
cap tipus de ciutadania en el Regne de Riboalte.
b) La condició de Ciudada s'obté mitjançant nacionalització prèvia
sol·licitud per part del futur ciutadà, o bé mitjançant naixement en
territori del Regne de Riboalte.
c) La condició de Ciutadà de Ple Dret es troba
reservada per als Ciutadans que contribueixin de forma especial, ja sigui
per conjuntura econòmica o de forma continuada en el temps, al bon
funcionament i desenvolupament del Regne de Riboalte o a la cultura en
general. Aquesta condició no pot ser sol·licitada sent atorgada pels
representants del Regne de Riboalte.
d) Un futur Codi Civil si és necessari indicarà els drets i deures que
atorga cada tipus de ciutadania.
11. - Els ciutadans del Regne de Riboalte tenen
dret a expressar lliurement i sense temor a cap tipus de represàlia les
seves opinions. Així mateix podran reunir-se lliurement en el moment i el
lloc que desitgin sempre que això no porti molèstia per als seus conveïns.
12. - Els Riboaltenses podran tenir nacionalitat múltiple. Es reconeixerà
automàticament la doble nacionalitat amb el macroestat del qual provinguin.
Per a casos de doble nacionalitat o nacionalitat múltiple amb una altra
microestat s'atindrà la revisió de cada cas [1]
a l'establert als tractats internacionals amb altres microestats.
De no existir tractat internacional amb la
microestat en qüestió s'observaran les regles de la reciprocitat.
13. - Es reconeix la institució del matrimoni, ja sigui civilment (atenint-se
a l'establert en un futur codi civil) o confessionalment en qualsevol de les
religions/creences practicades pels ciutadans del Regne de Riboalte.
14. - Els ciutadans Riboaltenses veuen garantits per l'Estat els drets a
honor i a la intimitat personal . De la mateixa manera es considera
inviolable el domicili dels ciutadans Riboaltenses llevat d'ordre judicial
efectiva en sentit contrari.
15. - Els ciutadans Riboaltenses veuen garantida
la seva participació en el funcionament de les institucions de l'estat i de
govern mitjançant proposició consensuada [2] o
mitjançant els nobles elegits pel Rei.
16. - Els ciutadans Riboaltenses tenen possibilitat d'exercir el dret de
petició de forma individual o col·lectiva, sempre per escrit dirigit a les
institucions corresponents i en la forma que els reglaments (si existeixen)
de les esmentades institucions indiqui.
17. - Els ciutadans Riboaltenses tenen dret a ser informats, a la major
brevetat possible i segons els cursos establerts per a això, quan
sol·licitin informació sobre el desenvolupament del Regne de Riboalte o
qüestions d'interès per a la ciutadania, així com també seran informats
puntualment i sense demora quan ocorri algun fet d'interès per a la
ciutadania.
18. - Els Riboaltenses són considerats majors
d'edat als divuit anys.
TÍTOL TERCER
Dels Estrangers i el Regne de Riboalte
19. - Els estrangers (amb l'autorització expressa dels òrgans de govern)
gaudiran de les mateixes llibertats públiques que els Riboaltenses.
20. - Els estrangers que incorrin en alguna de les condicions que impedeixen
obtenir la ciutadania en el Regne de Riboalte seran considerats persones
non-grates al territori del Regne de Riboalte.
TÍTOL QUART
De la monarquia de Riboalte
21. - El Rei és el Cap de l'Estat de Riboalte i el més alt representant de
l'Estat en el que a relacions internacionals es refereix (Ministre
d'Exteriors). I tindrà el tractament de Sa Altesa Reial
Sereníssima (S.A.R.S).
22. - El títol del Rei serà el de Rei de Riboalte. El primer Rei del Regne
de Riboalte va ser Emili I (coronat el 22 de Juliol de 1999, Santa Maria
Magdalena patrona de Riboalte).
23. - El Territori de l'Estat virtual de Riboalte (el Regne de Riboalte) és
propietat de l'Estat.
24. - La Corona és hereditària, tanmateix el Rei
pot abdicar en o nomenar hereu a qualsevol ciutadà Riboaltense. Si no
pertanyés el nou Rei a l'anterior família real, el nou Rei tindrà Corona.
Peró el Consell Reial decidira si té cap tipus de dret territorial sobre el
Regne de Riboalte, tret que el Rei deixés a part de la corona també el dret
al territori del Regne.
25. - El consort real tindrà també títol Real i exercirà les funcions reals
en absència del titular del Regne ja sigui per desplaçament, mort o
incapacitat.
El consort Real pot esser alhora l'Hereu Real (si el Rei o Reina aixi o
deideix).
26. - La incapacitat del titular del Regne haurà
de ser decidida per les Corts del Regne d'acord amb els requisits establerts
al futur Reglament de les Corts del Regne.
27. - L'Hereu Real designat [3] ostentarà el
títols de Duc de Portaspana i Senyor de Isabena. I tindrà el tractament d'Altesa
Sereníssima (A.S)
28. - Si el successor del titular del Regne fos menor d'edat els seus tutors
familiars seran els designats per a la Regència fins a la majoria d'edat del
titular del Regne. De no existir tutors familiars aquests seran designats
per les Corts Reals.
29. - Entre les funcions
del Rei, afegides a les que puguin establir-se en altres lleis es troben:
a) Publicar les lleis.
b) Presidir les reunions de les Corts Reals en les quals tindrà vot de
qualitat.
c) Nomenar i separar els membres del Govern.
d) Exercir l'alta representació del Regne de Riboalte en les institucions
internacions.
e) Convocar tot tipus de votacions.
TÍTOL CINQUÈ
De les Corts Reals
30.- Les Corts Reals (a las
que a partir d'ara denominarem Parlament) tenen (apart de les que
els asigni un futur reglament) les sigüents funcions:
a) Elaborar els Projectes
de Llei.
b) Prendre les mesures oportunes per a la defensa dels valors i objectius
del Regne de Riboalte.
c) Ratificar els decrets del Rei.
d) Aportar la informació necessària als ciutadans en aquells casos que no
sigui competència de la Casa Reial.
e) Declaració de persones non-grates.
f) Declaració d'incapacitat del titular del Regne per malaltia mental o
extremada edat
g) Designar els tutors del Rei en el cas establert en el Títol Quart.
31. - El Parlament tindrà un President, un Vicepresident i el nombre de
parlamentaris que les necessitats del Regne i el Rei determini. Els
parlamentaris seran els nobles del Regne de Riboalte a qui el Rei concedeixi
tal privilegi.
32. - El President del Parlament és el Rei.
33. - El Vicepresident serà elegit pels membres
electes del Parlament per majoria de dos terços. El Rei no podrà participar
en aquesta votació.
34. - En absència del President el Vicepresident assumirà les funcions de la
presidència del Parlament.
35. - Cada Parlamentari podrà fer ús de la paraula.
36. - El Parlament celebrarà almenys una sessió cada dos anys. A més
celebrarà sessió totes aquelles vegades que els parlamentaris ho demanin o
sempre que l'ocasió ho exigeixi.
TÍTOL SISÈ
Del Govern del Regne de Riboalte
37. - El Govern estarà constituït per un President del Govern, un primer
ministre del Govern i el nombre de Ministres que les necessitats de l'Estat
determinin en cada moment.
38. - El Rei ostentarà el càrrec de President del Govern.
39. - El primer ministre del Govern realitzarà les
funcions del càrrec en cas d'absència o incapacitat del President.
40. - L'elecció del primer ministre correrà a càrrec del Rei i el Govern
proposarà a les Corts Reals el primer ministre, previ vistiplau del Rei.
41. - Els títols de noblesa del país seran: Duc, Marquès, Comte i Senyor.
El títol mes important és el de rei o regna,
seguit pel rei o reina consort (si existeix), després el de príncep (si
existeix), seguidament Duc, després Marquès, li segueix Comte i per últim
Senyor.
TÍTOL SETÈ
Dels Tractats Internacionals
42. - Mentre els Tractats Internacionals no s'oposin a, o entrin en
conflicte amb l'establert a la present Constitució o amb alguna de les lleis
del Regne de Riboalte, el Ministre d'Assumptes Exteriors serà l'autoritat
competent per a l'establiment i aprovació de Tractats Internacionals.
43. - En cas de conflicte del Tractat Proposat amb
la present Constitució o alguna de les lleis del Regne de Riboalte, la firma
del Tractat es posposarà fins a realitzar una consulta amb les Corts Reals.
En cas que el tractat fos rebutjat per les Corts Reals s'elaborarà un
Tractat alternatiu que s'ajusti a la normativa de l'Estat de Riboalte i li
ho proposarà a l'Estat amb què es vol arribar a un acord.
44. - Mai no s'establiran Tractats
Internacionals amb Estats que:
a) No reconeguin i recolzin la Declaració Universal dels Drets Humans
b) Com a norma presentin injustificades i reiterades actituds
bel·ligerants cap a altres Estats
c) Realitzin activitats de discriminació per raó de gènere, color, sexe,
condició, religió o nacionalitat.
Constitució rubricada per S.A.R.S Joan I, a Santa Maria Magdalena, a 22 de Juliol de 2002.
I les modificacions les signa S.A.R.S Joan II, a
Santa Maria magdalena, a 22 de Juliol de 2005 i a 1 de desembre de 2008.
|