Bitllets i monedes emesos per la República abans de la Guerra.

Al fracassar parcialment l'alçament militar de 1936, la situació va originar una guerra que prompte es va endevinar llarga. Per això, una de les preocupacions d'ambdós bàndols va ser l'obtenció de divises per a efectuar els pagaments en l'estranger. El Govern de la República tenia en el seu poder les reserves d'or del Banc d'Espanya, que podia utilitzar per a comprar les necessàries importacions. La pesseta va perdre valor als mercats de divises internacionals i es va veure la necessitat d'atresorar tots els metalls valuosos convertibles en divises o útils des del punt de vista industrial. També la gent atresorava, a pesar dels decrets que ho prohibien en ambdues zones, les monedes, joies i qualsevol valor convertible en diners en l'incert futur. Van desaparèixer de la circulació les monedes de plata existents (que el mateix Govern retirava a mesura que arribaven a les seues arques) així com les monedes de coure i ferro que va emetre el Govern republicà ja iniciada la contesa.

L'acaparament de la moneda fraccionària va afectar tremendament a l'activitat econòmica, ja de per si alterada, i va obligar, a les zones republicanes, a recórrer als anomenats "vals" i "bons", que servien especialment els comerciants, per a la devolució del canvi de bitllets. Esta forma de diners va ser emesa per ajuntaments, comerciants, indústries, transports públics, diferents entitats, etc.Els bitllets, que substituïen a la moneda fraccionària, eren canviats en els respectius ajuntaments o entitat emissora per bitllets del Banc de Espanya, la qual cosa garantia el seu valor i el canvi de uns per altres en qualsevol moment, ja que els diners del Banc de Espanya quedaven en dipòsit, separat de les arques municipals. 

Els bitllets locals se van retirar oficialment de la circulació el 31 de març de 1938; però alguns municipis van ignorar la prohibició i van mantindre el ús d els bitllets fins a la fi de la guerra; llavors se convertirien en paper mullat. El valor dels propis bitllets del banc de Espanya va anar sempre en descens a causa de la inflació i la baixa cotització exterior. Des d el començament de la guerra el bàndol alçat estampillava els bitllets republicans que circulaven p els territoris que controlava, i quan en 1937 se van emetre els seus propis bitllets (a Burgos), la seua cotització se va distanciar molt de la dèbil pesseta republicana, que s'acabaria desplomant al final de la guerra, ja que el nou Estat no va pensar mai a canviar els bitllets republicans en circulació per altres amb la seua nova moneda.

Cartons Circulars

La situació va portar a la F.N.M.T.(Fabrica Nacional de Moneda i Timbre) a confeccionar des de finals de 1938 uns segells-monedes en cartons circulars amb l'escut de l'Estat gravat en una de les cares i l'altra reservada per a adherir diferents segells de correus.