TOMÁS SÁNCHEZ: JUGADOR, ENTRENADOR, MASSATGISTA... PRESIDENT

La historia de Tomás Sánchez Navarro amb el Club de Futbol Ripollet es remunta a l'any 1949, quan juntament amb Juan Aguilar i Fernando Mesa van formar un equip de juvenils, la Penya Joventut. Jugant en aquesta Penya, de la qual també formaven part, Jordi Balaguer, Antoni Alsina, Esteve Mir, Pere Soto, Bonache, Parra, Ramos i Emilio, el va veure un jugador del Terrassa que se'l va emportar a jugar amb l'équip juvenil. Al Terrassa va estar tres temporades (una de les quals va marcar 78 gols), i després el va fitxar el Club Deportivo Binéfar de Osca, però a causa d'una malatia, el metge li va donar la baixa com a jugador durant un any.

Va tornar a Ripollet i el 6 de Setembre de 1956, després de la Festa Major, estava prenent un vermut al Cafè Faró quan l'amo li va comentar si havia vingut a la reunió del Club que s'estava fent al bar. Va dir que no, però que s'acostaria per veure què passava. En arribar, la reunió s'estava acabant, però va poder sentir ben clarament que el Ripollet havia finalitzat la seva història. Tomàs Sánchez, sentint profundament els colors i en un impuls, va dir que ell es faria càrrec de l'entitat, però que el Ripollet no podia morir. Va anar a la Federació i va inscriure l'equip perquè pogués jugar la competició aquell any. Va estar 27 anys al club, moltes temporades compaginat els càrrecs de president, entrenador i jugador. Aquella temporada, Tomàs Sánchez, juntament amb Jordi Balaguer i Pere Torres van organitzar un equip fort que va quedar primer de la seva categoria.

Hi va haver temporades molt bones, altres una mica pitjors, pero la directiva tenia tanta voluntat de tirar endavant el club, que fins i tot van anar casa per casa de la vila per demanar una ajuda per al club. Gràcies a aquesta recaptació van posar les grades al camp i el van tancar, un tancat que, per cert, va portar problemes al president Sánchez perquè no va demanar el permís corresponent a l'amo del terreny.

Quan Tomàs Sánchez tenia 30 anys i el president era Josep Grau, li van comunicar que ja no comptaven amb ell com a jugador, però encara sentia que podia fer una bona actuació, així que va fitxar per l'Atlètic Sabadell. L'últim partit de lliga s'enfrontaven l'Atlètic i el Ripollet, el guanyador jugaria la promoció per ascendir de categoria. El partit es jugava a la vila i els equips estaven empatats a 2, quan Tomàs Sánchez va fer el gol de la victòria i no va permetre que el Ripollet pugés aquella temporada. Amb l'alegria del gol aconseguit i la ràbia continguda per no haver-se pogut quedar al club ripolletenc, es va dirigir a Josep Grau que estava a la llotja i li va fer una butifarra. Després es va penedir i va demanar disculpes al president que de seguida les hi va acceptar.

Tomàs Sánchez recorda que de 1967 a 1973 es van viure temporades molt bones perquè hi havia un equip que ell entrenava format pels germans Gómez, Tito, Lafau, Puig, Rodri, Serra, Marquina, Linares, Totó, Frutos, Calzada, Palomo,... que donaven espectacle i el camp s'omplia de gom a gom per veure les seves actuacions. Reconeix que l'actual moment esportiu és bo, però que hi hauria d'haver més socis (ara estan sobre els 400, quan en altres èpoques n'hi havia gairabé 1.000) ja que el Club de Futbol Ripollet és una de les entitats més veteranes del Vallès.

Imatge de la celebració del campionat de segona regional la temporada 1968-69 amb Tomás Sánchez dut a espatlles

mariofe@ya.com