 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
|
|
|
 |
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
Les evolucions de la Muixeranga es divideixen en tres tipus: els Balls, les Torres Humanes o Pujades i les Figures Plàstiques. |
|
|
|
1 |
|
|
EL BALL |
|
|
|
|
Consta de quatre temps, tant en els moviments com en la melodia. Tots els Muixeranguers/es es col·loquen en dues fileres i evolucionen portant ciris encesos a les mans, alçant-se dempeus enlairant el ciri i baixant-lo alternativament o bé ajupits cara a terra movent-se alternativament a dreta i esquerra, o botant d’una filera a l’altra. És la modalitat de dansa més antiga de tot el repertori. Sol obrir les actuacions en les distintes processons. |
|
|
|
2 |
|
|
LES TORRES HUMANES O PUJADES |
|
|
|
|
La manera de bastir-les (construir-les) és molt primitiva: plegades les articulacions, resten flexionats els muixeranguers/es fins que ja han pujat tots, i de seguida van alçant-se progressivament de baix cap amunt al so de la tonada. Els muixeranguers/es no es subjecten dels braços, sinó que s’abracen els uns al altres, formant un cos tot compacte. La torre sempre es remata per un xiquet/a, que amb els braços oberts alça la cama. |
|
|
|
La Morera (1995). |
|
 |
|
|
|
|
Cinc altures amb base de quatre persones amb pinya, primer pis de dos i es remata amb un pilar de tres. Requereix d’una escala darrere per poder muntar el pilar de tres. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La Figuereta o Volantinera. |
|
|
|
|
|
Una de les pujades tradicionals amb un caràcter més desenfadat i divertit. Es compon d’una base de quatre i un pis de tres sobre el qual puja un muixeranguer/a que es coloca cap per avall, mantenint l’equilibri uns moments, i deixant-se caure finalment d’esquena per a ser recollit en l’aire pels muixeranguers/es de baix. |
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
La Torreta. |
|
|
|
|
|
Base de quatre, amb primer de dos flexionats i que es remata amb l’alçador/a i xiquet/a. Juntament amb l’alta és la construcció més clàssica de les nostres torres de quatre altures. |
|
|
|
|
|
Cinc en un Peu. |
|
|
|
|
|
Base d’una persona sobre la qual en pugen dos assegudes i abraçades entre elles, rematant la torreta l’alçador/a i el xiquet/a. |
|
|
|
|
|
El Banc. |
|
|
|
|
|
Un muixeranguer/a que es situa cara amunt i subjectant-se a terra amb peus i mans, sobre ell/a dos més, un sobre els genolls i l’altre sobre els muscles, els quals s’abracen, rematant la torre l’alçador/a i el xiquet/a. |
|
|
|
|
|
Els Pinets. |
|
 |
|
|
|
|
Tenen la mateixa composició que el pi de cinc, encara que pot ser de dos, tres i quatre altures, en aquest últim cas s’anomena pi doble. |
|
|
|
|
|
El Pi de Cinc (1996). |
|
|
|
|
|
Construcció de cinc altures, és la més semblant a les torres de castellers del Principat. Base d’una persona amb pinya i quatre altures de un muixeranguer/a cada una, sempre rematada per un/a xiquet/a. |
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
La Tomasina (1995). |
|
|
|
|
|
Cinc altures amb base de quatre persones amb pinya, el primer pis amb quatre flexionats, segon amb dos flexionats i es remata amb l’alçador/a i el xiquet/a. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L’alta. |
|
|
|
|
|
Cinc altures amb base de vuit, primer pis de sis travats, segon de tres i finalment l'alçador/a flexionat i es remata amb un xiquet/a. Requereix la construcció de tres escales laterals per ajudar a pujar a partir del tercer pis. És la mes clàssica de quantes representacions es fan hui. |
|
|
|
|
|
3 |
|
|
FIGURES PLÀSTIQUES |
|
|
|
|
N’hi ha algunes amb intencionalitat simbòlica religiosa, que van més enllà de la mera figuració. |
|
|
|
La Maria Alta. |
|
|
|
Sembla representar l’assumpció de la Mare de Déu. Consta de quatre altures amb una base de quatre amb pinya, quatre al primer pis (tots travats) i quatre al segon (flexionats) que agafen amb les seues mans un xiquet/a, el qual eleven entre tots. Té dues escales per ajudar a pujar i baixar el xiquet/a. La Marieta és igual sense el primer pis. |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
l’Enterro. |
|
|
|
|
|
Representa l’enterrament d’un/a Muixeranguer/a que fa de mort/a, mentre es transportada per una composició de parelles, que van asseguts o drets dalt dels altres i precedits per altres parelles amb ciris. |
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
La Sènia (1996). |
|
|
|
|
|
Combinació de dos guions que es creuen de manera perpendicular. Té la particularitat que es desplaça de manera circular. |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
La Font. |
|
|
|
|
|
|
|
Transsumpte de la lloança Fons Salutis de les lletanies. Composada per un pi central de tres i quatre pins de dos, combinats amb quatre dolls. |
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El Guió. |
|
|
|
|
|
Combinació de diversos pinets de diferents altures amb disposició de retaule. |
|
|
|
|
|