Les evolucions de la Muixeranga es divideixen en tres tipus:
                             els Balls, les Torres Humanes o Pujades i les Figures Plàstiques.

1

EL BALL

Consta de quatre temps, tant en els moviments com en la melodia. Tots els Muixeranguers/es es col·loquen en dues fileres i evolucionen portant ciris encesos a les mans, alçant-se dempeus enlairant el ciri i baixant-lo alternativament o bé ajupits cara a terra movent-se alternativament a dreta i esquerra, o botant d’una filera a l’altra. És la modalitat de dansa més antiga de tot el repertori. Sol obrir les actuacions en les distintes processons.

2

LES TORRES HUMANES O PUJADES

La manera de bastir-les (construir-les) és molt primitiva: plegades les articulacions, resten flexionats els muixeranguers/es fins que ja han pujat tots, i de seguida van alçant-se progressivament de baix cap amunt al so de la tonada. Els muixeranguers/es no es subjecten dels braços, sinó que s’abracen els uns al altres, formant un cos tot compacte. La torre sempre es remata per un xiquet/a, que amb els braços oberts alça la cama.

      La Morera (1995).

Cinc altures amb base de quatre persones amb pinya, primer pis de dos i es remata amb un pilar de tres. Requereix d’una escala darrere per poder muntar el pilar de tres.

La Figuereta o Volantinera.

Una de les pujades tradicionals amb un caràcter més desenfadat i divertit. Es compon d’una base de quatre i un pis de tres sobre el qual puja un muixeranguer/a que es coloca cap per avall, mantenint l’equilibri uns moments, i deixant-se caure finalment d’esquena per a ser recollit en l’aire pels muixeranguers/es de baix.

   La Torreta.

Base de quatre, amb primer de dos flexionats i que es remata amb l’alçador/a i xiquet/a. Juntament amb l’alta és la construcció més clàssica de les nostres torres de quatre altures.

Cinc en un Peu.

Base d’una persona sobre la qual en pugen dos assegudes i abraçades entre elles, rematant la torreta l’alçador/a i el xiquet/a.

El Banc.

Un muixeranguer/a que es situa cara amunt i subjectant-se a terra amb peus i mans, sobre ell/a dos més, un sobre els genolls i l’altre sobre els muscles, els quals s’abracen, rematant la torre l’alçador/a i el xiquet/a.

Els Pinets.

Tenen la mateixa composició que el pi de cinc, encara que pot ser de dos, tres i quatre altures, en aquest últim cas s’anomena pi doble.

      El Pi de Cinc (1996).

Construcció de cinc altures, és la més semblant a les torres de castellers del Principat. Base d’una persona amb pinya i quatre altures de un muixeranguer/a cada una, sempre rematada per un/a xiquet/a.

      La Tomasina (1995).

Cinc altures amb base de quatre persones amb pinya, el primer pis amb quatre flexionats, segon amb dos flexionats i es remata amb l’alçador/a i el xiquet/a.

   L’alta.

Cinc altures amb base de vuit, primer pis de sis travats, segon de tres i finalment l'alçador/a flexionat i es remata amb un xiquet/a. Requereix la construcció de tres escales laterals per ajudar a pujar a partir del tercer pis. És la mes clàssica de quantes representacions es fan hui.

3

FIGURES PLÀSTIQUES

N’hi ha algunes amb intencionalitat simbòlica religiosa, que van més enllà de la mera figuració.

La Maria Alta.

Sembla representar l’assumpció de la Mare de Déu. Consta de quatre altures amb una base de quatre amb pinya, quatre al primer pis (tots travats) i quatre al segon (flexionats) que agafen amb les seues mans un xiquet/a, el qual eleven entre tots. Té dues escales per ajudar a pujar i baixar el xiquet/a. La Marieta és igual sense el primer pis.

l’Enterro.

Representa l’enterrament d’un/a Muixeranguer/a que fa de mort/a, mentre es transportada per una composició de parelles, que van asseguts o drets dalt dels altres i precedits per altres parelles amb ciris.

La Sènia (1996).

Combinació de dos guions que es creuen de manera perpendicular. Té la particularitat que es desplaça de manera circular.

La Font.

Transsumpte de la lloança Fons Salutis de les lletanies. Composada per un pi central de tres i quatre pins de dos, combinats amb quatre dolls.

El Guió.

Combinació de diversos pinets de diferents altures amb disposició de retaule.