ANTECEDENTS REMOTS DE LA MUIXERANGA I DEL FET CASTELLER.

Al voltant dels orígens del fet muixeranger es barallen moltes hipòtesis, anem a esmentar les més consolidades fins ara.

La Ribera del Xúquer, bressol i origen dels castells, és una immensa superfície totalment plana, de terres fèrtils i marjal. Açò explicaria en part la utilitat d’alçar xicotetes torres de gent per tal d’escalar fortificacions, comunicar-se, guaitar l’enemic...

En una evolució posterior, aquestes torres esdevindrien una manifestació lúdica duta a terme per joglars a mode d’exercicis gimnàstics.

“De tota manera els primers testimonis escrits els trobem cap al segle XV, segle d’Or del nostre País, on la Muixeranga feia les seves representacions als intermedis dels teatres per entretenir el públic”

      LA MUIXERANGA DE LA MARE DE DÉU.

És clar, donçs, que la muixeranga no va tindre un naixement vinculat a la religió, però com la majoria de les festes paganes ha acabat sent absorbida per l’església. I no és fins 1724 que hi trobem la primera relació amb la processó de la Mare de Déu. És per això que trobem muixerangues de l’època pagana, com la “torreta”, i de la religiosa com la “Maria”.

No obstant, gràcies al patrocini de l’església, s’ha mantés i s’ha enriquit, quasi exclusivament al si de la processo de la Mare de Déu d’Algemesí, de forma fidel des d’aleshores.

              LA MUIXERANGA ABANS DE LA CRISI DE 1973.

Durant segles, els carregadors o obres de vila, (homes de força i habilitat), han nodrit bàsicament aquestes formacions. Açò ens adona d’un cert caràcter gremial de la muixeranga.

Són quasi mítics els temps en què fou cap de la Muixeranga el “tio” Enric “Cabrera” allà pels anys vint, i entre els quaranta i els setanta, Llorca “El Barber”.

Els primers anys setanta, la participació a la Muixeranga s’anà afeblint. La vocació s’havia reduït, i als muixeranguers, que sempre havien cobrat per fer la feina “fent muixerangues”, a l’any setanta-tres, no sel's volgué pagar el que demanaven, aquesta fou la raó per la qual eix any no isqué la Muixeranga a la primera de les processons.

      LA MUIXERANGA DESPRÉS DEL 73.

Una nova colla de gent, entristida per l’absència de la Muixeranga a la processó, i motivada per la seua gran vocació religiosa, agafà el testic, i encapçalà la processó el dia següent com era i és tradició.

Aquesta colla, liderada pel mestre Tomàs Plà, constituí l’Associació d’Amics de la Muixeranga, i mereixen l’agraïment de tots per haver mantingut la Muixeranga viva fins avui en dia.

LA NOVA MUIXERANGA D’ALGEMESÍ.

Per tal d’adaptarse a la realitat socio-cultural actual, una nova colla on per primera vegada s’integrà la dona igualitàriament, sorgí  a Algemesí. Aquesta va ser fundada per dones amb l’imprescindible ajuda d’un expert, Raül Sanchis i Mont, actual Mestre d’aquesta Muixeranga.

Amb l’aparició a la processó de la Mare de Déu d’Algemesí, moment culminant de l’expressió muixeranguera, (celebrat tots els anys el 7 i 8 de Setembre), la Nova Muixeranga es consolida plenament a Algemesí i al món.