PER CULPA DE L'ESTATUT!

L’estiu del 2005 va ser conegut per el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, s’en parlava, s’en parlava... peró no s’aprobava...


Aquell estiu em vaig  quedar sense vacances per culpa de l’estatut. No, no sóc ni polític ni funcionari, ni  de la jerc , ni rés de tot això. Tots aquests si que viuen be! Jo només soc un pobre periodista que escriu a la secció de política  d’un diari que amb prou feines paga la nòmina ( l’extra de juny encara ens la deuen!)


El cas és que el meu cap em va dir: Manel fins que no hi hagi estatut no pots marxar de vacances! (en Manel soc jo). Amb les ganes que tenia de fotre el camp una setmana a Cuba, en un hotel d’aquells del todo incluido, i passejar pels carrers vells de l’Habana, tot ple de mulates i negretes, voluptuoses, amb aquells culets que demanen a crits la meva invasió!

I fet i fotut per res, això de l’estatut serà més llarg que un dia sense pa, ... no, més llarg que un mes sense sucar, osti això si que es llarg!

El dimecres em va trucar l’Iker, que es un tiu al que no se li coneixen oficis ni beneficis, però que va tirant, es bon xaval i de tant en tant sortim de farra plegats.


Em va engatussar per anar a Lloret. Lloret a finals d’agost! Guiris a per tot arreu, l’idea no era gaire bona, però a falta de Cuba una cosa o altre havíem de fer.


 

Ens vam fotre de birres fins al cul, saltant d’un garito a l’altre, fins que vam anar a parar al Café Latino. Uoooouuuuuu anava tant pet que quan vaig veure totes aquelles mulates em vaig pensar que m’havien tele-transportat a Cuba!

Una negra que feia quasi 2 metres em va agarbonar cap a la pista i no se que coi ballàvem, però em tenia pitjat entre els seu mamellam i la meva polla lluitava per sortir dels pantalons, les meves manasses grapejaven aquell cul que es balancejava, el nas entre els pits i la tia que em fot ma al paquet, uuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauuuuuu, la tenia forta com una vara de ferro, només tenia ganes de ficar-li al mig de les mamelles,  em va abraçar més fort mentre em deia a cau d’orella “llevame a la playa mi amooor” cullons i tant que t’hi portaré, ja hi podem anar!

Mentre caminàvem no parava de sobarme i jo que l’abraçava per la cintura i palpant-li els malucs. Travessem el passeig marítim i sorra enllà busquem un tros que no estigui ocupat, per sort quedava una mica fosc. Em descorda la bragueta i engrapa la meva polla delerosa d’una bona xumada, i abans de posar-se-la a la boca em diu “ mi amor tu sabes, yo soy estudiante de bellas artes y necesito comprar un libro muy caro, tu me podrias ayudar un poquito mi amor? “

Cagum el putu marketing i la mare que’l va parir!!! Tal com tenia la polla d’inflada i la tia demanant-me diners, com coi volies que li digues que no!!! Em trec la cartera, trec 1 bitllet de 20 i un altre de 10 , tendras bastante para tu libro cariño? Si mi amooor seguro! Doncs au comença a xuparme-la que la tinc a punt d’explotar.


Aquell tros de dona es va fotre els eurus entremig del pitram i la meva polla a dins de la seva boca, uuuooooooooooooooossstiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!


Un raig d’aigua  freda ens va caure al damunt deixant-nos xops, la negra fa fer un salt i va arrencar a correr, un altre raig d’aigua va encertar de ple la meva cigala que es va arronsar de cop.


Es veu que la policia municipal, quan arriba no se quina hora, enxufa unes mangueres i ruixa tota la platja per foragitar a tots els que hi sol haver fent de tot.


 


Per culpa de l’estatut, em quedo sense calers, calent com una estufa i moll com un ànec i a sobre, sense vacances!


 


 


Manel, el periodista de la secció de politica


Lloret, agost del 2005