 |
Índice |
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
En el desè aniversari de la mort de l'Ovidi Montllor, TVE-Catalunya ha preparat dos programes especials en homenatge al cantant, actor i poeta d'Alcoi.
Què et sembla, Ovidi? repassa la seva trajectòria des de la infantesa fins al final mitjançant el testimoni de les persones que el van conèixer i estimar.
Emès l'11 de març del 2005 per La 2
Te’n recordes, Ovidi? Era important parlar-ne i escoltar els parers dels qui el van envoltar. Però sens dubte més important és sentir-lo i veure'l. Aquest segon especial és una peça de col·leccionista, un compendi d'actuacions de diferents anys de la seva carrera, amb cançons íntegres, alguna d'inèdita, provinents de l'ampli arxiu de TVE-Catalunya.
Sobre aquest programa, pots anar a l'índex i triar 'ovidimontllor' o clicar aquí http://club.telepolis.com/ovidimontllor/index.htm
Te'n recordes, Ovidi? fou emès dilluns 16 de maig del 2005 per La2, només en l'àmbit d'emissió de Catalunya.
TVE al País Valencià va emetre tots dos reportatges en un programa especial el setembre del 2005. La primera vegada que l'Ovidi sortia en aquest canal. |
|
|
|
|
A ALCOI
[...] Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita de tothom.
Amb un Barranc del Cinc,
com dos braços oberts.
Allí hi ha una Glorieta
que ensenya anar als infants.
I que els dóna cabuda
quan s’han cansat d’anar.
I els té fins que se’n van
a un món millor que diuen.
Rient pels que vénen,
plorant pels que se’n van
va coneixent a tots,
el meu poble:
Alcoi
Té costeres i ponts
música de telers.
Té muntanyes voltant,
que li donen fondor.
Allí fa néixer un riu
l’aigua bruta de les fàbriques.
Allí fa néixer boira
el fum negre sense ales,
que les “ximeneres” treuen
en prova de treball,
d’un poble que l’ofeguen.
Però no el mataran.
El meu poble:
Alcoi
Cine Colón, Alcoi, 1977 |
|
|
|
|
|
|
|
Javier Montllor: “El meu pare treballava a 7 anys, s'alçava a les quatre del matí per anar a peu i entrar a treballar a les dos quarts de 8 del matí. L'Ovidi, que jo sàpiga, també va començar a treballar abans dels 14, l'Hèctor als 14 anys també, i jo doncs als 14.” |
|
|
|
|
|
|
|
Ovidi: Com m’ha vist, vostè, pare, de xicotet i després de més gran?
Pare: De xicotet, un xiquet normal, més viu que els altres, que alguns dels altres, inquiet, molt desimvolt, imaginatiu, afeccionat a disfressar-te, a eixir-te’n de tu i entrar en un altre. De major ja més senciós, sensible, respectuós amb els pares, i amb tendència a emacipar-te, a independitzar-te, a voler-te introduir en els mitjans on et mous, eixa tendència l’has tinguda ja de xicotet.
(1977) |
|
|
|
|
|
|
