Àlex: “La veu de l'Ovidi, com tantes altres veus a les cultures, en aquest cas la catalana, que s'ha intentat amagar, doncs és la veu de  la classe obrera, la veu conscient de qui pateix. Ell no és un fill de classe burgesa, a qui li agafa per explotar els seus estudis musicals, sinó que és un autodidacte i que es posa amb tota la passió a guanyar-se el seu lloc dins del ventall de la cultura catalana.”

Toti Soler: “Aquestes veus crítiques són molt necessàries. En l'actualitat, escassegen bastant”.

Toti Soler: “Potser en aquell moment es considerava que la crítica no era necessària i que molestava, no? que més aviat feia nosa i que més aviat convenia que es cantessin flors i violes i romaní perquè tots estiguéssim contents i tot semblés molt bonic ...quan en realitat els problemes no hi han deixat de ser mai”.