Javier Montllor: “Era vergonyós, llavors el que passava és que era una persona a la qual li costava molt entrar en contacte amb la gent que no coneixia”.

Joan Ollé: “Jo crec que l’Ovidi als últims temps va trobar una cosa semblant a la saviesa, a la senzillesa, i estava molt tranquil, molt savi, i llavors va venir el que no havia de venir”.

Joan de Sagarra: “I després a l'última època, va venir la malaltia, ell tenia dificultats per cantar, i llavors tothom es va bolcar en l'Ovidi, etc i li van començar a penjar medalles.. Ell ho veia d'una manera bastant amarga, el que passa és que era un individu amb una gran sentit de l'humor i suportava les coses amb molta paciència, i havia fet una vida que havia estat bastant dura”.