Em va tocar tocant Mediterrani. Per barret Pirineus, i una llesqueta. Per sabata Oriola d'estranquis. I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà.
(frag. Cançó del cansat)
Musical Express, 1979
Javier Montllor: “Des de nen que he sentit parlar de política en ma casa i evidentment de política antifranquista en el cas de mon pare, perquè va ser presoner de guerra i totes eixes històries...”.
Antoni Miró, pintor
“El pare de l'Ovidi era anarquista. L'Ovidi té una gran herència de son pare; era un treballador molt normal, pobre, una família molt humil, però una persona amb una gran ètica i una gran dignitat i amb l'orgull de ser el que era. L'Ovidi rep eixa educació: les coses, cal guanyar-se-les, cal fer-les bé i, si treballes, treballa bé, sigues un bon treballador.”
Ovidi Montllor: “El meu pare sempre em deia una cosa que jo no entenia aleshores, i que després l’he entesa. Quan jo em posava molt pesat molt pesat, em deia: ‘pensa una cosa: tens la joguina més important i més bonica de totes’ i m’assenyalava el cap, em deia ‘la tens aquí’.”
Antoni Miró: “L'escola era l'escola de l'època de Franco, mos feien cantar el ‘Cara al sol’ i coses d'eixes. Anàvem a missa i aprenies mitjançant la religió, el càstig i el pecat”.
L'escola de Ribera
La suma era dos més dos. El resultat era quatre. La pregunta era Qui és? La resposta era Déu. La consigna era Pàtria. La resposta era alçar el braç. La classe era a les nou. El mestre era a les deu. El wàter era al fons. La merda era a l'entrada. Els amics érem tots. Els diplomes eren grocs. Els diplomats eren verds. El Crist era de fusta. Els cristians de cartó. Els pupitres eren bruts. Els que sèiem érem pobres. La regla era per la mà. La mà era per tancar-la. El càstig era sever. El càstig era por. La missa era molt sèria. Els assistents no ho sabíem. El capellà era vell. Els nens tampoc ho sabíem. Els corredors eren llargs. Els que corrien fugien. El rellotge era bonic. Les hores eren llargues. L'ensenyança era com era. Els ensenyats el què som. Els mestres. El Crist. El capellà. El pupitre. Els companys. El llibre. La pissarra. La infància. La tendresa. La fe. La por. L'estima. Tot perdut per sempre.
