Javier Montllor: “Fins a l'any 76 que jo vaig estar a Barcelona, no vaig tenir la consciència total del que representava que estava fent ell, no sols lo que estava fent ell, sinó el que és ser del món del teatre, de la faràndula, o d'aquestes històries. Llavors sí que ja vaig ser coneixedor d'això. I evidentment, tenia una certa enveja, perquè estava com a molt bé dins de la perspectiva dels 18 anys que tenia jo”.