“Ell era un actor dúctil, era un actor que tant servia per al cinema com per al teatre com per cantar, com l’Yves Montand. Que li agradava més el teatre, és evident. Però que, com que el teatre no li va acabar de fer cas, ell se va concentrar en la cançó i li va anar més bé que enlloc, doncs va quedar amb la cançó.”
Furtivos, de J. L. Borau, 1975
Ricard Salvat: “No es va aprofitar prou, ni en cinema ni en teatre. Li va donar una ocasió extraordinària en Borau, i semblava que després d’aquesta película, Furtivos, ja es col·locaria en el cinema. Va anar fent coses, però diguem que no es va col·locar, no va ser imprescindible en els repartiments com era lògic. Doncs igual va passar en el teatre català.
Revolta de bruixes, de J. M. Benet i Jornet, 1979
Ricard Salvat: “Tenia una veu amb un avellutament que no era normal, boniquíssima. Després, era molt disciplinat, no et feia patir per arribar a l’hora o no. S’aprenia el paper amb molta rapidesa. I sobretot era un home molt intel·ligent”.
