“Ovidi salía a un escenario y cogía a todo el mundo…. No te preocupes que la gente ni respiraba!”.
Joan Ollé, director de teatre
“Era un tiu que pujava a l’escenari i, a més de cantar les cançons, les sabia explicar, t’explicava una història, s’entenia la lletra, te l’explicava acuradament. Va dir molt bé els poetes.”
ELS AMANTS, de Vicent Andrés Estellés
“[...] El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
1977
Joan de Sagarra, periodista
“L'Ovidi era un cantant d'allò que en podem dir sobretot amb molta qualitat literària. Sabia triar molt bé. I era un tipus de cantant que no era un cantant melòdic, era un cantant que valorava molt el text i sobretot deia molt bé.”
...i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre
Toti Soler, músic de l'Ovidi durant 25 anys
“Vam arribar al punt que, després de les seleccions poètiques, que se les feia molt acuradament, entrava molt en cada història de cada poeta, quan ja ho tenia tot clar em cridava i m'ho ensenyava tot. I havíem arribat al punt que la música sortia gairebé instantània.”
