De manars i garrotades

...I ara per acabar.
I ara per acabar.
Demanaré l'amnistia.
La justícia i llibertat.
I el dret a l'autonomia.
Oïu-nos en alegria.
Verge dels Desemparats.

1978

Canet 77, Ovidi Montllor amb Feliu Gasull, Jorge Serraute i T. Soler

Ovidi Montllor: “Ocurrieron muchas cosas. Sería muy largo de enumerar. Una de ellas fue, por ejemplo, una frase que empezaron a utilizar algunos periodistas y alguna gente más o menos del mundo de la cultura, yo al principio creí que era una broma, que era: ‘Ahora que ha muerto Franco, ¿qué cantaréis?, ¡Nada!’ Y ya está. Esta historia que al principio parecía una broma no fue tal broma, y entonces apareció esta gradual degradación de la cançó”.

SAGETA DE FOC, de Joan Salvat Papasseit

Hi ha un home a la presó
dels que avançaven.
JUNTEU-VOS.
Traieu-li l'embaràs, que li oprimeix les mans.
Perquè faci camí.

1977

Àlex d'Inadaptats i la Fera Ferotge

“L'Ovidi dins de la cançó no es tallava un pèl expressant-se des de la mala llet, des del crit, des de la ganyota, d'interpretar la música des de diferents registres, perquè que l'Ovidi és molt variat, des de Crònica d'un temps, amb els músics de Zeleste, fins a musicar poemes del Salvat Papasseit, de començament de segle… Tenia diferents registres. I una mica es veia que, a diferència dels altres, no estava arrossegat per la situació del moment, era molt més conscient i ho tenia més clar com a persona, i penso que la seva actitud és el que el diferenciava i el que el va portar a quedat arraconat una mica.”