Pons Tello (Barcelona, 1960) experimenta a partir de composicions matèriques elaborades amb resines minerals i ferro rovellat. Estableix un diàleg amb les peces metàl·liques, amb els objectes de rebuig de la societat industrial, per aconseguir una redimensió de context i funció, on l'obra evoluciona cap a una pintura quasi escultòrica. Una pintura poc convencional, que s'interroga sobre el pas del temps, sobre els efectes de la climatologia en els materials, alhora que analitza els límits mateixos de la plàstica i juga amb les paradoxes sensorials de les formes que emergeixen dels quadres.
Pons Tello (Barcelona, 1960) experimenta a partir de composiciones matéricas elaboradas con resinas minerales y hierro oxidado. Establece un diálogo con las piezas metálicas, con los objetos de desguace de la sociedad industrial, para conseguir una redimensión de contexto y función, donde la obra evoluciona hacia una pintura casi escultórica. Una pintura poco convencional, que se interroga sobre el paso del tiempo, sobre los efectos de la climatología en los materiales, al mismo tiempo que analiza los límites mismos de la plástica y juega con las paradojas sensoriales de las formas que emergen de los cuadros.
