Sí, sempre m’he dedicat a tasques que tenen a veure amb el periodisme.
Els estatuts marquen que s’ha de votar una junta directiva, tot i que les persones es presenten de manera individual. Són triats els membres i entre ells es distribueixen els càrrecs.
Hi ha un representat de cadascuna de les publicacions associades, tots amb els mateixos drets, tant si són de periodicitat setmanal, quinzenal, mensual o trimestral. A les assemblees hi solen acudir més de la meitat dels representants de les 45 revistes associades en aquest moment.
En aquell moment jo ja estava en la junta directiva i l’anterior president, Miquel Company, havia manifestat la seva decisió de no repetir en el càrrec. Estàvem, en una situació d’incertesa i era conscient que, d’alguna manera, algú havia de presentar-se. Ho vaig comentar amb en Miquel Company i ell m’animà molt. La veritat és que no hi sol haver disputes per ocupar el càrrec.
Va néixer sota l’impuls d’algunes publicacions davant la necessitat dels seus representants d’establir relacions i, així mateix, per tractar les possibles solucions als problemes comuns.
A la primera trobada, el 13 d’abril de 1978, hi acudiren sis publicacions, Apóstol i Civilizador, Dijous, Felanitx, Manacor, Sóller i Perlas i Cuevas, i són les que van donar la primera empenta fins que l’associació va ser legalitzada al 1980. Els presidents han estat Santiago Cortès, Biel Massot, Carles Costa i Miquel Company.
Tal i com diuen els estatuts, és una associació que va néixer amb l’objectiu de representar, gestionar i defensar els interessos comuns de les publicacions i, així mateix, de potenciar el foment i la difusió de la llengua catalana.
Pens que va tenir un moment molt millor que l’actual. Els seus primers anys van ser els millors, sens dubte, entre altres coses perquè feia molta falta. Començà en el moment que també naixien les institucions democràtiques mallorquines i balears, i era tot un àmbit nou, amb nous reptes i amb grans possibilitats d’assolir contactes i convenis institucionals fins aleshores inexistents. L’APFM també fou un punt de trobada de les publicacions de la part forana de Mallorca i això ens ha obert un espai comú on hem pogut compartir problemes, dificultats i solucions.
D’una banda, i molt especialment, l’econòmic. La majoria de les publicacions són de tiratge curt, algunes d’elles de sols 150 exemplars, i això fa que el preu de cada exemplar resulti molt car. Per altra banda hi ha el problema de la manca de personal en una determinada època en un determinat moment, la qual cosa pot incidir en la continuïtat de la mateixa publicació. Bàsicament crec que aquests són els dos problemes més importants.
De 45 revistes , amb un tiratge aproximat de cent mil exemplars mensuals.
El mes de juny de l’any passat, l’APFM es queixà amargament en un editorial titulat "Setge a la premsa forana" per la reducció de subvencions que li arribaven del govern balear i del Consell de Mallorca que, entre altres coses, deia" (...) El 60% de la població mallorquina és lectora d’alguna de les publicacions de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. A l’any editam 1.600.000 exemplars, 35.000 pàgines diferents –la pràctica totalitat en català- dedicades als pobles i a la seva gent. Som 1.200 persones que hi treballam, quasi totes sense cobrar res a canvi, però es necessiten 5 milions d’euros per mantenir aquesta estructura comunicativa tan nostra i tan arrelada, com ho prova l’existència de mitjans amb més d’un segle de continuïtat. Volem denunciar una situació d’injustícia envers les 46 publicacions agrupades a l’entorn de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, assetjades tant pel Govern Balear com pel Consell de Mallorca amb la clara intenció de fer-nos desaparèixer(...)"
Les subvencions institucionals passaren de 180.000 € el 2002 als 30.000 el 2005, a què va ser deguda una reducció tan dràstica, tenint en compte que l’APFM és una associació cultural?
La meitat de les subvencions, 90.000 €, varen ser escapçats de manera fulminant pel nou govern balear. Eren uns doblers que no passaven per l’associació, sinó que cada publicació se’n cuidava de demanar-los directament a la direcció general de Política Lingüística, que els tres anys anteriors havia convocat uns ajuts al mitjans de comunicació que empren el català de suport habitual. Aquesta va ser una bona mesura, moltes publicacions van poder accedir-hi i estava ben dotada, perquè de vegades hi ha ajuts que quan s’han repartit entre 45 toca poc perhom. D’altra banda, el Consell de Mallorca els dos darrers anys ens ha deixat unilateralment fora dels dos convenis que teníem signats, concretament amb Cultura i amb Presidència, tot i que hi va haver una promesa inicial, que després no s’ha complit, de donar ajuts individuals a cada revista que ho sol·licitàs. Precisament, un dels motius pels quals es creà l’associació va ser evitar que s’haguessin de tramitar una per una les peticions de subvencions, per tal de no repetir la mateixa feina i, alhora, facilitar la tasca a les administracions.
És convenient tanta dependència de les institucions públiques?
La dependència de les institucions no és gens bona, però aquests dos darrers anys hem pogut demostrar que no som dependents d’elles, perquè amb uns ajuts gairebé ridículs hem pogut continuar gràcies als nostres lectors i als suports de la gent dels nostres pobles. Ara bé, amb els ajuts institucionals sempre podrem fer més coses, com afegir algunes planes més a les revistes, incorporar color, renovar eines i oferir, finalment, una mica més de qualitat al producte.
Quina va ser la reacció a la vostra editorial?
Qui va contestar a l’editorial van ser els partits de l’oposició, que no eren qui havien de sentir-se ni al·ludits ni afectats per la nostra queixa. De les institucions a qui anava dirigit no vàrem tenir cap resposta. Vull agrair als partits polítics que s’interessaren per aquest tema, com ERC que, a banda d’encoratjar-nos, va fer passes perquè el novembre de l’any passat aconseguíssim signar un conveni amb una institució del govern de Madrid.
I ara què diu!
Sí, amb l’"Instituto Nacional de Conmemoraciones", l’any passat amb motiu de l’Any del Tirant lo Blanc i enguany amb motiu del centenari del Congrés de Cultura Catalana. També s’interessà per nosaltres el PSM i em consta que presentà una moció al Consell que va ser desestimada, tot i que tenim notícies que enguany el Consell tornarà a treure la convocatòria d’ajuts, tot i que no recuperarem els dos anys de subvencions perduts.
És a dir que els ajuts per part de les nostres institucions són ben pocs?
Fa dos anys aconseguírem signar un conveni amb la direcció general de Política Lingüística, mitjançant el qual ens paga una persona que tenim contractada.
Quina és la llengua majoritària de les publicacions associades?
Tenim associades molt poques publicacions en llengua castellana. Paradoxalment, a les subvencions que ens han arribat de Madrid, sols s’hi poden acollir les publicacions que editen un mínim del 80% en llengua catalana. Les que no arriben a aquest percentatge no han pogut acollir-se a les subvencions.
Parlant de subvencions, les que rebien de les institucions de les illes Balears exigien alguna contrapartida?
De Política Lingüística no, aquesta subvenció era només pel fet d’editar en català. Del Consell de Mallorca en principi hi havia un conveni mitjançant el qual s’havien de publicar les novetats editorials de la seva biblioteca, però això ja havia canviat. Enguany sembla que hi ha perspectives de presentar una nova proposta, perquè amb les subvencions sempre se sol exigir alguna cosa a canvi.
Quin és el compromís de les revistes associades?
Els estatuts comprometen a molt poc. Els associats simplement es comprometen a enviar exemplars de les revistes que editen a la seu de l’associació, a Sant Joan, on hi tenim una hemeroteca molt valuosa i completa amb el material publicat per la premsa forana en els últims 26 anys.
Qui s’encarrega de l’hemeroteca?
Rafel Oliver, el vicepresident, és l’encarregat i bibliotecari, i setmanalment se’n cuida d’anar a la seu de Sant Joan per actualitzar-la, ordenar-la i revisar-la.
Sol tenir moltes visites, l’hemeroteca?
No gaires perquè no tenim un horari per visites. Tanmateix, si algú està interessat en visitar-la i consultar-la sols ens ho ha de demanar.
Existeix una línia general d’actuació?
L’associació i el nostre sistema de funcionament permeten la total independència de cada revista. L’associació ni pot marcar cap línia ni crec que l’hagi de marcar, tot i que això limita les possibilitats de l’associació
Què motiva una revista a entrar en l’associació?
La mateixa inquietud que tenim tots de publicar un mitjà de comunicació i d’intentar resoldre conjuntament els problemes que ens són comuns, dels quals el principal, torn a insistir, és l’econòmic. De fet l’associació té pocs recursos per resoldre determinats problemes, com pugui ser la continuïtat d’una revista associada.
Quina és la funció del president de l’APFM?
És marcar una mica la línia general. En aquest sentit m’he limitat a la continuïtat d’allò que ja estava començat.
De quina manera valora la seva presidència anterior?
El període que ha acabat ha estat el dels anys de retallades econòmiques per part de les institucions i la nostra tasca ha estat aconseguir almenys el que teníem abans. Pens que ha estat una etapa molt accidentada i difícil, i he d’agrair que l’assemblea no s’ha acarnissat ni amb la junta ni amb la meva persona. Hem fet tasques de promoció de les nostres publicacions, especialment mirant la publicitat institucional.
Per què, precisament, la publicitat institucional?
Les institucions públiques han de tenir en compte tots els mitjans de comunicació existents i els ha de facilitar publicitat a tots. En aquest sentit, durant molts anys la premsa forana ha estat oblidada. Crec que hem d’exigir una mica de la publicitat del govern en campanyes com, per exemple, la vacunació de la grip. Si els diaris que s’editen a Palma duen publicitat sobre aquesta campanya i nosaltres no, és evident que estam davant d’un greuge econòmic.
A banda de l’aspecte econòmic, quines altres tasques han ocupat la seva presidència?
Una de les coses que hem fet ha estat obrir el web www.premsaforana.com per donar-nos a conèixer i facilitar l’intercanvi de materials entre els associats que ara, amb les noves tecnologies, és bo de fer.
Hi ha molta transferència de materials entre les revistes associades?
No massa, perquè no hem de perdre de vista que la majoria de les nostres revistes són d’àmbit local i no tots els materials generats són de general interès.
Què ha quedat en el camí del seu projecte anterior?
Hem fet feina per entrar en el món publicitari i pensam que a poc a poc anirem recollint els fruits de la gestió realitzada. Un altre projecte que també ens està costant molt és el de digitalitzar la premsa forana, escanejant totes les planes de les revistes, fins i tot les de fa 25 anys. És un projecte que està damunt la taula. Hem tengut xerrades al respecte amb el Consell i el Govern i supòs que algun dia això avançarà, perquè és evident que en aqueixes planes hi ha escrita la història de cada poble. Una altre tema és aprofitar la tecnologia per comunicar-nos una mica més i millor.
Amb quines altres associacions manté contactes l’APFM?
Amb la l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i amb l’associació Premsa Local de Menorca.
En què consisteixen els contactes?
Sobretot estam en contacte per intercanviar experiències. A Menorca sols hi ha quatre publicacions i tenen problemes molt semblants als nostres, mentre que l’ Associació Catalana de Premsa Comarcal, tot i tenir també les seves dificultats, almenys el problema econòmic el té superat.
En quin sentit el té superat?
Perquè quan a Catalunya algú treu al carrer una publicació en català, hi ha una llei que pel simple fet d’editar en català ja li atorga un ajut econòmic, d’acord amb el nombre de planes i la periodicitat.
Quines altres relacions fan comptes mantenir en el futur amb les associacions de Catalunya i Menorca?
Seguirem amb l’intercanvi d’experiències i també farem, un cop tenguem superades determinades qüestions tècniques, intercanvi de materials via intranet.
Què té de gratificant aquest càrrec de president de l’APFM per tornar a presentar-se a la reelecció?
El que m’he trobat és que m’han passat aquests tres anys i no he fet tot allò que volia fer. Hagués volgut fer moltes més coses i vull continuar per poder dur endavant algunes de les coses que ens havíem proposat i aixecar una mica el cap. Tenc una sèrie de coses començades que estan a mig camí de ser aconseguides. També he de dir que som una persona optimista i això em fa pensar que sempre anam cap endavant.
Per què creu que és necessària la premsa forana?
Crec que els pobles que tenen un mitjà de comunicació escrit propi tenen una gran riquesa. Serveixen de molt, perquè són els altaveus de qualsevol acte cultural o esportiu i de qualsevol esdeveniment social o polític. Les publicacions de la premsa forana informen dels plens municipals, informen sobre diferents aspectes, temes i qüestions del poble i atorguen als seus conciutadans la possibilitat d’opinar. Donen a conèixer persones del poble, independentment del fet que tenguin o no un determinat càrrec públic, serveixen d’enllaç amb persones que, pel motiu que sigui, ja no viuen al poble, expliquen la pròpia història i les tradicions, i són un lloc obert a les col·laboracions de veïns i de lectors. Són, en resum, revistes que estan escrivint la història del seu poble.
Abans, l’APFM atorgava els premis Premsa Forana de Mallorca, què se n’ha fet d’aquests premis?
Varen desaparèixer i no sé per què, perquè la veritat és que no els he conegut mai. A mi, particularment, m’agradaria recuperar-los i hi ha propostes en aquest sentit.
L’APFM començà amb trobades, les dues primeres a Sineu i Manacor el 1978, després arribaren les diades, encara se’n fan, de trobades i diades?
Sí que se’n fan, de diades, les dues darreres a Sant Joan per aprofitar el nostre casal, fent-les coincidir amb les assemblees. A aquestes trobades hi hem duit convidats com el president de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, el de la Premsa Local de Menorca i el de l’associació Arrels, de Perpinyà.
L’APFM donà suport explícit al dominit .cat d’internet, un compromís ben explícit amb l’àmbit lingüístic català.
Ens afegirem a la reivindicació i a la darrera junta directiva decidírem fer el canvi a .cat, ara que ja és possible.
Quina és la periodicitat de les publicacions associades?
En tenim de tota mena: setmanal, quinzenal, mensuals, bimestrals i trimestral
De què depèn la periodicitat?
Els setmanals i els quinzenals solen ser editats a municipis amb alta població, perquè treure una revista cada setmana o cada quinze dies és complicat. La periodicitat també depèn del compromís dels col·laboradors, perquè hem de tenir present que la immensa majoria dels col·laboradors de les revistes editades a la part forana no cobren per la seva feina.
I les de periodicitat diferent?
Crec que les revistes bimestrals i trimestrals són una mica complicades i que és més fàcil editar una revista mensual, però sempre tenint en compte que la periodicitat, sigui quina sigui, depèn de la disponibilitat d’aquells que la fan, dels recursos econòmics i del poble on es distribuïda.
De vegades se n’edita més d’una en la mateixa localitat.
Sí, per exemple a Manacor, Inca, Sant Joan, Sóller,...
Vol dir això que hi ha unes zones, en aquest sentit, més actives que altres?
No, crec que les revistes estan molt repartides per tota l’illa. Així mateix no hem de perdre de vista que també s’editen a la part forana publicacions que no formen part de la nostra associació.
Per què surt de l’associació una publicació?
Normalment, exceptuant casos molt extraordinaris, quan una revista es dóna de baixa és perquè deixa de publicar-se.
No hi ha dubte que les publicacions de l’APFM han estat un lloc d’aprenentatge.
Sens dubte, la premsa forana, en el decurs de la seva història, ha format de qualque manera. Potser no ho ha fet de forma acadèmica, però sí que ho ha fet de forma pràctica. Molta gent ha pres interès pel periodisme o per l’escriptura en general col·laborant en les revistes del seu poble.
Hi ha hagut algun contacte amb la universitat?
Fa poc que un centre universitari de Palma va començar estudis de periodisme i en el meu mitjà vam rebre una sol·licitud per tenir becari, cosa que m’alegrà molt perquè això vol dir que confien en nosaltres.
Quines són les seves distraccions, a banda de les seves responsabilitats professionals i de representació?
Tenc poques oportunitats de viatjar, tot i que m’agrada, perquè la feina no em permet deixar-la més d’una setmana. El que també m’agrada molt és anar a fora vila i distreure’m una mica fent feines de pagès o anant per la muntanya.
Maria I. Deià
Antoni Roca
(fotos, BMM)
Gabriel Mercè Frontera (Sóller, 1971), professionalment és corresponsal del diari El Mundo i director i maquetista de la revista La Veu de Sóller. Dia 22 de març fou reelegit president de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM), càrrec que ja ocupava del 2002 ençà. 