Pòrtula nº 295 ABRIL de 2006
LES GRAPES S’ACABENFa uns dies vaig haver d’anar a comprar grapes. Se m’havien acabat. El primer que vaig mirar mentre les cercava era que fossin de la mida que necessitava. En arribar a ca nostra em vaig quedar una mica pensatiu, ja que vaig observar que a la capsa posava que, aproximadament, n’hi havia mil. Mil !!!! ‘No les acabaré mai’, va ser el primer pensament que vaig tenir. Però tot d’una vaig caure que la capseta anterior, la que tot just havia acabat, també la vaig comprar un bon dia. Pensat científicament, acabar un miler de grapes implica haver grapat un milenar de coses. Quantes coses! Certament és una d’aquells dies que pareix que no ha d’arribar mai. Però arriba. Una persona de desagradable record, sovint m’ho deia: ‘tot arriba’. Indubtablement no té importància si arriba o no el dia en què les grapes s’acaben i n’has d’anar a comprar més. Desgraciadament esdeveniments que no voldríem que passassin mai acaben per succeir un dia. D’altres, gastam mitja vida desitjant-los, i quan arriben resulten no ser com esperàvem. Tant de bo a la vida tot fos com quan s’acaben les grapes, que amb uns pocs cèntims en tornes a tenir més de mil. Gabriel A. Vich |
