Pòrtula nº 295  ABRIL de 2006

URGENT

Amor: No estaria de més que pensessis de fer-me arribar qualque paraula teva,

com que fos un graffiti, o el missatge dins la botella que hom llança a la mar.

Tan sols una mínima expressió que digués: "Visc, i sé que també tu perdures".

D’aquesta manera s’em feria més suportable estar ara afrontat a la plana virtual

de l’ordinador, filant aquest discurs sense gaire entussiasme, com a sent de rutina,

tot i que un cop compost les raons que s’exposen puguin semblar d’alló més serioses:

¿Què pensaria la gent si mentres escric aquestes repujades coses els hi confesses

que a les pauses, quan momentàniament s’esgota la vena creativa, faig peses?

Però tornant a lo nostro, amor: cal que sens falta m’escriguis tu. La meva adreça és:

Ca’n Quintana -abans dita 4ª travessera de La Comuna- el 2, de Sa Cabaneta

(sí, la mateixa de fa vint i tants anys!); i l’e-mail: Valentinbienvenido@hotmail.com

(perquè, com veus, d’un temps a aquesta banda també jo m’he volgut modernitzar).

¿Veritat, amor, que accepteras aquest poema com a demanda formal de reanudar,

ni que sigui per un sol cop, la nostra antiga comunicació, de manera amical?

Què més et puc dir? Que si el món, aquesta gàbia de grills que cada dia sentim noticiar,

em crispa i em fa mal; que si la velledat ambient (visc amb els meus pares, com sabràs)

em fa meditar excessivament damunt el tema de la mort; que si la pèrdua dels amics…;

que si la falta de treball: … Que si l’horror de tot plegat (estic abusant de la rima en "a")!:

…Estimada, la sola, la única, la vertadera: Amor meu etern: Escriu-me aviat, si et plau!

Valentí