Pòrtula nº 295 ABRIL de 2006
CRASH, fatídic creuament de destins
Millor pel.licula: "Crash". Opera prima del director Paul Haggis (guionista de Million Dollar Baby) Millor director: Áng. Lee per "Brokeback Mountain" De les 5 pel·lícules nominades: "Crash, Good night and good luck...., Brokeback Mountain, Capote" i "Munich", l’única que no he vist es "Capote", de les altres consider que les millors són , amb diferència, "Munich" i "Crash". Va ser una sorpresa, com vos deia, l’elecció de "Crash" com a millor pel·lícula, ja que es tracta d’una ferotge crítica a la societat americana, concretament al que representa viure a la ciutat de Los Angeles, la qual cosa no és del gust dels caps d’Hollywood. Posiblement l’obra d’Haggis està influenciada per altres directors autors de pel·lícules que tractaven el mateix tema, com per exemple, entre d’altres , Robert Altman "Short Cuts" (1992), Thomas Anderson "Magnolia" (1999)... La frase d’un dels personatges de la pel·lícula "existeix tan poca comunicació entre els habitants de Los Angeles que necessiten col·lisionar els seus cotxes per tenir la sensació de proximitat i calor", terrible i contundent afirmació que és una advertència del que ve a continuació. La trama la es desenvolupa a través de diferents personatges que no es coneixen i a partir d’uns esdeveniments les seves vides es troben. A més a més de cada història particular hi ha el tema del racisme i la discriminació com eix fonamental, i també com annex comú entre tots ells hi ha la soletat, el desconcert en què es troben. La narració arriba un moment que dóna la sensació d’acumulació d’intolerància, inseguretat irracional. Tot això supòs que amb influències de l’11 S. De tota manera jo vos he de dir que, a l’hora de fer cine de denúncia, no hi ha com els europeus. A la vella Europa (la de l’estat del benestar i no de la beneficència) al manco tenim clar que el principal responsable és el sistema, no les persones, tot el contrari dels nordamericans, no és exactament el cas de "Crash" però Haggis em despista amb el cas del jove policia idealista, no entenc perquè l’hi dona un final tan descoratjador.
I amb la meva defensa de "Munich" acab per aquest mes. Estimats marratxiners (o no) amants del cinema; una abraçada i fins a la propera. PS: Les fotografies de la sala Doré publicades a Pòrtula el passat mes, són obra de Victòria Mercader, la seva incondicionalitat i eficàcia a l’hora de col·laborar es mereixen aquest reconeixement. M. E. Bibiloni i Vivancos |
Com tots sabeu, fa unes setmanes es varen lliurar els oscars, amb resultats bastants sorprenents. Els dos més importants varen ser:
Unes lletres sobre "Munich", d’Spielberg. Per a mi una de les millors pel·lícules del director. Es tracta de l’operació muntada pel Moshad en resposta a l’atemptat a la vila olímpica de Munich l’any 1972 on moriren 11 atletes israelians. No sé fins a quin punt hi ha rigor històric, pot ser sigui discutible, a pesar de tot crec que el director no pren partit, i narra els fets com un "trhiller" polític. Cal tenir en compte una cosa importantíssima i és que aquesta pel·lícula va contra vent, o sigui, per exemple "La llista de Schindler" té l’opinió general a favor: algú que salva jueus de l’extermini nazi com no, és una pel·lícula de bons i dolents, en canvi a Munich ni hi ha bons ni dolents, i això amb un tema com el de jueus i palestins només es pot fer a través d’una obra madura i feta per algú que sap molt bé el que porta entre mans. Per a mi apassionant pel·lícula i, ja ho he dit, la millor de totes, encara que oblidada per Hollywood .