D’Abril, aigües mil
Hot & Cold - Black & White 
Més que concert i com el seu nom indica a les entrades fou més bé un recital, així es com remarcaria jo l´actuació d´Eric Burdon. Com vaig comentar el mes passat esperàvem sortir en "cantats", la màgia de diferents èpoques es passejava per damunt l´escenari, començava precisament amb un dels seus primers èxits amb aire flamenc, seria que el dia següent l´esperaven a "Graná" i va voler fer una prova per encalentir la veu amb #Don´t let be misunderstood#, cançó que primer va enregistrar Nina Simone, i després ja ho han fet Gary Moore, Joe Cocker i Elvis Costelo, entre d’altres.
Lluny estava de quan li havien de tallar la corrent a un concert del Midem, a principis dels anys 70, quan després havien de presentar Elton John, o a l’Olympia de Paris ( com diu la canço #Spill the Wine#) i vessà una botella de vi (de Burdeus..?) sobre d´ell.
Ja no és temps de portar un ritme frenètic al seu cos, ni fer posar a la gent en peu de Guerra sinó d´escoltar música en Pau.
La limitació de cinc músics va quedar curta per les cançons que va interpretar de l´epoca WAR, de totes maneres gràcias per la peça #Blues per Memphis Slim# " i a Eric Bibb -habitual de les nits de Palma de fa un grapat d´anys- que cantà amb ell un blues i autor de dues de les peces del darrer disc #Soul of A Man#.
Per completar aquest petit comentari, unes fotos de la basca de s´Indioteria, que és com ho diuen ells, en Toni Riera Pallicer amb bufanda aconseguí la baqueta del bateria Wally Ingram.
Miquel Aguiló
