Pòrtula nº 295 ABRIL de 2006
Perfil de Víctor Villares
És casat, pare de dos fills i des de fa cinc mesos és padrí. Estudià mecànica aeronàutica i treballa a Futura a l’Aeroport. És el president de l’Associació de Persones amb Discapacitats Físiques i Psíquiques de Marratxí; associació fundada fa nou anys per un grup de pares que se coneixien entre ells. Des de fa cinc anys compten amb un local de l’Ajuntament. És com a un club d’esplai, organitzen activitats diverses des de psicomotricitat, tallers de pintura pels més grans, sortides... i un o dos campaments cada any. És un grup poc nombrós, no hi ha massa famílies que es vulguin implicar; però ells són gran lluitadors i tenen moltes ganes de fer coses. Els agradaria poder aconseguir pisos tutelats, més tallers i centres on aquests joves poguessin treballar; i els pares poder tenir la tranquil·litat que el dia que ells faltin els seus fills quedaran ben atesos. El temps lliure que té el dedica principalment a l’Associació, també li agrada llegir i tenir cura del seu jardí. No li agrada mirar gaire la televisió, li interessa més llegir; sols li interessen alguns documentals i reportatges de la 2; troba que darrerament hi ha massa programes "fems" i fins i tot les notícies fan pena, tot són desgràcies. Li agrada mirar qualque pel·lícula i poca cosa més. És bon comensal, tot li agrada i no li fa gens de peresa organitzar una gran torrada o fer una bona paella. Ell menja de tot –menys pollastre -, el demés tant li fa si és verdura o carn o peix. Dins els seus plats preferits hi ha el xot a la brasa, el peix a la sal i la paella. No practica cap esport, i tampoc en segueix cap de forma una mica fanàtica. Li recomanen que ha de caminar un poc més, de moment ja ho fa a la feina i ens diu que ho intensificarà el dia que es jubili. Es considera una persona molt treballadora, sèria amb el treball, i molt bon amic; valora molt la puntualitat, no perdre temps ni fer-lo perdre; aquestes serien les seves principals virtuts i ens diu que el seu principal defecte és la intolerància. No suporta les persones gandules. És una persona molt optimista i positiva, veu el buit de l’ampolla tan sols per poder tornar-la a omplir, no li interessa el buit, no serveix per a res. Està satisfet de la seva feina, té una salut que molts la voldrien i ell sols demana que no li llevin. Està orgullós dels seus fills, són bona gent i persones "sanes". Li agradaria que el recordessin com a un treballador honest, molt amic dels seus amics. Al llarg de la seva vida ha tingut moltes experiències, com a negatives veure algunes famílies rompudes per culpa de mals entesos i beneitures. Com a positives veure la gent que s’esforça per millorar, a vegades queda admirat pel que arriben a aconseguir els al·lots mateixos de dins l’Associació. La seva gran il·lusió seria arribar a l’edat de jubilació amb la mateixa salut d’ara. També poder veure que els fills -de tots els afectats- de més grans no tinguin problemes. No sent admiració per cap personatge en concret, ni històric ni actual; admira l’obra de les persones però no a elles en general. Destacaria les persones amb gran humanitat, positives i que s’esforcen en ajudar a les demés. La família ocuparia el primer graó de la seva escala de valors, la seguiria amb els amics i després el treball, considera que els diners són necessaris. Gaudeix amb el treball, mai s’ha sentit aclaparat i això que a vegades ha fet torns de 24 hores. Pensa que la política és un mal que tots hem d’acceptar, no hi ha ni cap polític ni cap partit que li agradi per damunt dels altres, troba que tots fan el mateix: avui diuen una cosa i demà la desdiuen; però tots s’encarreguen de cobrar, de cada vegada els polítics s’ho munten millor, n’hi ha més que s’hi dediquen i cobren mitjançant els impostos que tots pagam. El món polític el troba "desquiciat", no entén l’actuació de molta de gent, com exemple tot el que ha passat amb les caricatures d’en Mahoma i així amb tot. Segons ell, el principal problema que pateix Marratxí és la demografia: els serveis socials han quedat curts davant l’expansió tan grossa que ha sofert el municipi, van per darrera de la demanda. Destacaria la sensibilitat que ha vist, durant aquests cinc anys de l’Associació, tant a un grup polític com a un altre. Pel que fa a la nostra revista gairebé ara ha estat el primer contacte a fons que hi ha tingut. Finalment, respecte a la Vetlada comenta que va ésser molt agradable, informal; hi havia gent que no coneixia i li agradà conèixer; i per acabar, dir que la repetiria. Margalida AOF |
A