Pòrtula nº 295 ABRIL de 2006
Adisma, Associació de Persones amb Discapacitats Físiques i Psíquiques de Marratxí
Hi ha una tendència en la societat que fa que no sigui fàcil parlar obertament i sense prejudicis de les persones amb problemes de discapacitat (síndrome de Down, retards mentals diversos, autisme...), sovint és un tema que se sol amagar. Hi ha gent que prefereix fer veure que aquesta realitat no existeix en lloc d’afrontar-la i assumir-la tal com és. Hem de dir que les persones protagonistes de la nostra darrera vetlada són ben conscients d’aquests problemes. A més a més, ens demostraren una gran fortalesa davant el que suposa haver de tenir cura d’un fill amb aquestes característiques. A nosaltres ens va fer la impressió que representen un exemple per a altres pares en una situació semblant. Els nostres protagonistes ens contaren que des de la seva associació volen contribuir a donar una mà a totes aquelles persones que pateixen qualque tipus de discapacitat. Els ofereixen possibilitats d’oci o relacions socials per tal que aquestes gaudesquin d’una vida més plena dins de les seves limitacions. En aquest sentit ens contaren que hi ha pares que mai no han assumit que tenen un problema d’aquest tipus i que prefereixen dissimular aquesta realitat. Per això, tenen els seus fills amb discapacitats sempre tancats dins ca seva. Els nostres convidats són de l’opinió que cal afrontar aquestes circumstàncies d’una altra manera. És per aquest motiu que fan una crida, per animar els pares del nostre municipi en aquesta situació perquè col·laborin amb l’associació de qualque manera; es tractaria de poder compartir amb altres pares tot tipus d’inquietuds i preocupacions i aconseguir, com hem dit abans, que els seus fills puguin gaudir d’una vida tan digna com sigui possible. De fet, uns dels problemes, si es pot dir d’aquesta manera, que es troben a l’hora de reclamar millores per a l’associació és el fet que són molt pocs els associats quan se sap que hi ha moltes més persones amb problemes de discapacitat escampades pel municipi. Ara bé, qualcú dels presents digué que no sempre és ver que els pares amaguin el que els ha tocat viure. L’estimació dels pares es pot manifestar de moltes maneres; fins i tot escrivint un llibre per tal de compartir una experiència i una preocupació amb persones a les quals possiblement mai no coneixeran. A més a més, cal dir que la idea d’amagar un fill amb discapacitat ha anat canviant amb els anys. Al final, la vetlada es desplaçà una mica del tema central i passàrem a comentar altres temes, com per exemple, algunes de les coses que es digueren a la vetlada anterior sobre els artesans i l’artesania a Marratxí, tenint en compte que érem en plena Fira del Fang. A l’hora del sopar qualcú enyorà la coca de trempó, ja que darrerament ningú no en duu. Serà qüestió de prendre’n nota per a la pròxima vetlada. Tot i això, a la taula no hi mancaren els musclos, el paté a les fines herbes i diversos tipus de pa (pa amb llavors, xapata i pa moreno). El pa amb oli, si fa no fa, com sempre, amb cuixot, formatge, mortadel·la... De postres, gaudírem d’una ensaïmada de tallades i d’un deliciós pastisset de formatge de la casa Tudurí. També hi hagué clementines i cacauets que, com no podia esser d’altra manera, enganxaren absolutament tots els presents. Josep A. Calvo
|
A la darrera vetlada celebrada a Pòrtula comptàrem amb la presència d’en Víctor Villares, president, i n’Antònia Ordines, tresorera, de l’agrupació Adisma (Associació de Persones amb Discapacitats Físiques i Psíquiques de Marratxí). Ens acompanyaren, a més, en Joan Riera i na Xisca Ribot; aquesta darrera col·labora en qüestions artístiques amb l’agrupació, ja que fa classes de pintura als membres d’aquesta associació. Finalment, esmentarem que hi foren presents en Joan Miquel Lladó, en Biel i els cronistes habituals.