 |
Índice |
|
|
|
| |
|
|
BIOGRAFIA DE THOMAS BERNHARD
(Si quieres ir a la versión en castellano: http://club.telepolis.com/thomas_bernhard/bernhard2.htm)
Després de la presentació al Teatre Lliure de Barcelona, el gran èxit merescut de L’home de teatre de Thomas Bernhard, dirigit per Xavier Albertí i amb Lluís Homar encapçalant el repartiment, ens dóna peu a recuperar o a conèixer la figura extraordinària d’aquest autor austríac. Una vida dura dura i també novel·lesca. |
|
|
|
|
Thomas Bernhard (1931-1989) |
|
|
|
|
|
|
|
L'any següent els avis materns els acullen a casa seva, en un barri obrer de Viena. La mare treballa com a dona de fer feines. Després els avis marxen a Seekirchen i s'enduen el nét amb ell. És la millor època de la seva vida. L'avi (que el 1937 publicà una novel·la) va tenir una influència bona sobre ell i li encomanà l'interès per l'estudi, les lletres i la música.
El 1936 la mare es casa amb un amic comunista del seu germà, que troba feina de perruquer a Baviera, on va a viure també Thomas. L'experiència escolar és tan difícil que arriba quasi al suïcidi. Els avis es traslladen al poble del costat. |
|
|
|
|
|
|
|
El 1940 el seu pare se suïcida. Ell ho sabrà anys més tard. Neix la seva germana Susi. Als 11 anys, la mare no aconsegueix “ensinistrar-lo” i l’ingressa en un institut per a nens difícils.
El 1943 entra en un internat nazi a Salzburg.Per consell de l’avi, comença a estudiar violí. El 1944, després del bombargeig de Salzburg, malgrat els fets bèl·lics i les dificultats econòmiques, l’avi continua encoratjant-lo a estudiar dibuix i pintura. El 1946 la família sencera s’estableix a Salzburg.
Té 16 anys quan decideix abandonar l'escola i comença a fer d'aprenent en un negoci d'aliments, en un dels barris perifèrics més pobres. Però, alhora, rep lliçons de cant amb Maria Keldorfer i de teoria musical amb Theodor W. Werner. |
|
|
|
|
|
|
|
Després de superar una tuberculosi, finalment deixa l’hospital als 19 anys. És aleshores quan coneix Hedwig Stavianicek, la seva gran amiga, 35 anys més gran que ell. Ella l’introdueix en el ambients culturals vienesos i amb ella fa els primers viatges (Venècia 1952; Iugoslàvia, 53; Sicília, 1956). Publica els primers contes, amb pseudònim, en un diari salzburguès. Entra a l’Escola Superior de Música i Arts Dramàtiques de Viena, però ho ha de deixar per motius econòmics. L'any següent comença a freqüentar l'Escola de Música i Art Dramàtic de Salzburg (Mozarteum) i a escriure per a un diari recensions sobre esdeveniments culturals. Ara ja no pararà d'escriure i de publicar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Tant com escriu, tants premis rep. Tants d'aplaudiments, tants d'odis. Els seus coneixements musicals l'encaminen a escriure un llibret que és representat amb música de Gerhard Lampersberger. Entra de ple en el teatre. Viatja cada cop que pot, cap al sud.
Als 36 li fan una operació pneumològica a Viena.
El director Ferry Radax roda el film Tres dies, un monòleg que potser és el document més important de la poètica de Bernhard i que, evidentment, no hem vist.
El 1972, anul·la una funció al Festival de Salzburg perquè la organització es nega a apagar els llums d'emergència.
Continua escrivint i estrenant i "fent amics". |
|
|
|
|
|
|
|
El 1988, als 57, empitjora la mala salut que l'ha acompanyat tota la vida. Era de vacances per Espanya i ha de tornar de sobte.
La seva última publicació, el 1989, va ser una carta al director d'un diari local del Salzkammergut demanant que mantinguessin el tramvia que unia Gmunden amb l'estació. |
|
|
|
|
|
|
|
El 12 de febrer del 1989, al matí, Thomas Bernhard morí a Gmunden per causa d'una cardiomegàlia. La nit abans feia 40 anys de la mort de l'avi. Tres membres de la família assistiren a l'enterrament. Al testament, va prohibir la difusió i la representació de les seves obres a Àustria (fos quina en fos la forma d'estat) durant els cinquanta anys posteriors. Els seus hereus ho van anul·lar.
Sí que van respectar la seva voluntat que la mort fos feta pública 4 dies després dels funerals. |
|
|
|
|
|
|
