Allò que els actors interpreten Lo que los actores interpretan
sempre s’interpreta de manera equivocada siempre se interpreta de modo equivocado
fins enganyosa, senyor meu, hasta engañoso, señor mio,
i per això mateix és teatre y por eso mismo es teatro
Interpretar és enganyar Interpretar es engañar
i l’engany interpretat ens agrada y el engaño interpretado nos gusta
Així he escrit la meva comèdia Así he escrito mi comedia
amb engany con engaño
així la interpretem así la interpretamos
amb engany con engaño
així s’accepta así se acepta
amb engany con engaño
L’escriptor és enganyador El escritor es engañador
els intèrprets són enganyadors los intérpretes son engañadores
i els espectadors també són enganyadors y los espectadores también son engañadores
i tot plegat és un únic absurd y todo es un único absurdo
per no dir por no decir
que es tracta d’una perversitat que se trata de una perversidad
que ja té molts segles que ya data de muchos siglos
el teatre és una perversitat mil·lenària el teatro es una perversidad milenaria
per la qual la humanitat es torna boja por la cual la humanidad se vuelve loca
i està tan perdudament boja per ella y está tan perdidamente loca por ella
perquè està perdudament boja pel seu engany porque está perdidamente loca por su engaño
i enlloc altre en aquesta humanitat y no hay otro lugar en esta humanidad
l’engany és tan gran i tan fascinador donde el engaño sea tan grande y tan fascinador
com en el Teatre como en el Teatro