|
|
|
"Tot germà deu esforçar-se en viure honestament i en donar bon exemple als seglars i a altres convents en totes les coses, de tal manera que qui l'observe no puga vorer cap maldat en el seu comportament, ni en la seva forma de cavalcar, caminar, beure, menjar o mirar, ni en qualsevol dels seus actes ni en cap de les seves obres". |
| Basant-se en aquesta regla, els Cavallers ja sabien a què atendres. Els testimonis que estableixen què l'aspecte dels templaris era sempre impecable tant en la pau com en la guerra són molts i coincidents. No era tolerat en absolut què els vestits portàren pedassos o foren bruts, molt a pesar des seu desdé per les coses mundanes. De manera escrupulosa les medides de la roba eren molt importants: ni molt llarga ni molt curta, ni apretada ni ampla. |
 |
 |
 |
 |
|
Per guanyar el "perdó" (la recompensa de
Déu), el Cavaller Templari rebia dos equips complets: un per temps de
pau i un per a la guerra. La dot es composava de dos camises, dos parells
de calces de burel, dos bragues o calçons, un sayó, una pellissa, una
capa dos mants (un d'hivern forrat d'ovella) i altre d'estiu, una túnica
i un ample cinturó de cuir. També un "bonete" de cotó i altre de fieltre,
2 panys, una servilleta per a la taula i altra en forma de tovalla per
a la neteja personal.
|
| L'aixòvar militar consistia en una cota de malla, un parell de calces de ferro, un casc de ferro, un elm (yelmo), una espasa de doble tall amb punta arredonida, una llança de fusta de fresno i punta de ferro cònica i un escut. El nou cavaller rebia també tres ganivets: un d'arma o punyal, un per tallar el pà i la carn, i una navaixa de fulla recta. |  |
 |
També s'entregava una "gualdrapa" o manta per cobrir el cavall, un caldero, un pot per medir la cibà i sis alforges. El conjunt superava àmpliament els 40 quilos i requeria de vigorositat per soportar-lo i moure'l amb soltura. El cavall també anava acoraçat i protegit. |
|
|
